Fins a fa uns anys, era freqüent que un pare negués la paternitat d’un fill no desitjat per diverses circumstàncies: ser un home casat, mantenir relacions esporàdiques amb la mare del nen, etc. En ocasions, avui dia això continua passant. També en l’actualitat, si la relació no funciona o no ha estat seriosa, de vegades són les dones els qui no desitgen saber gens del pare biològic del seu fill i fins i tot poden pretendre que el pare no s’integri en les seves vides. Però la llei empara tant a fills com a pares. Tot pare té dret a ser reconegut com a tal i idèntic dret vas agafar als fills els pares dels quals es desentenen d’ells o neguen la seva paternitat. En aquest article s’exposa com fer efectiu aquest dret, així com les proves biològiques que es poden realitzar i resulten determinants per corroborar la relació paternofilial.
Pares que defensen el seu dret
Els pares que desitgen reconèixer a un fill però es troben amb la negativa de la dona no són molt freqüents, però n’hi ha. En aquesta situació, i en el cas que la mare no vulgui admetre la paternitat del progenitor del bebè, est pot reclamar-la mitjançant un procediment judicial. Està regulat en els articles 764 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil.
Per reclamar la paternitat la demanda ha d’anar acompanyada d’un principi de prova com a testimonis, fotos o missatges
Per reclamar la seva paternitat és imprescindible que la demanda que presenta vagi acompanyada d’un principi de prova. Poden ser testimonis, fotos, missatges, etc., qualsevol justificant que acrediti la convivència o que s’hagi mantingut relació amb la mare del nen en la data de la possible concepció.
En cas que es reconegui la paternitat per sentència judicial, el progenitor obtindrà tots els drets i obligacions derivats de la situació depare .
Fills que reclamen al seu pare
Fins a fa pocs anys, l’habitual no era que un pare intentés reconèixer a un fill i la mare no volgués, sinó el contrari. Quan això succeeix, quan el reconeixement de la paternitat no es produeix motu proprio (el pare no reconeix legalment al seu plançó), cal acudir a un procediment judicial civil de reconeixement de paternitat.
Un fill pot reclamar-la durant tota la seva vida, però fins a la majoria d’edat ha de ser la seva mare (o el Ministeri Fiscal) qui li representi en tal petició. Per acudir als tribunals a intentar determinar la filiació d’un pare respecte del fill, convé comptar amb els serveis d’un advocat i un procurador.
Perquè la reclamació sigui admesa, passa el mateix que en el cas descrit amb anterioritat: la demanda ha d’anar acompanyada de fotografies, testimonis, cartes…, testimoniatges que provin que va haver-hi relacions sexuals entre la mare i el pare en l’època de la concepció.
La prova de l’ADN
Per confirmar o descartar la paternitat biològica es recorre al Diagnòstic de Paternitat, que analitza el material hereditari o ADN de les persones. Les mostres necessàries per realitzar la prova són saliva o sang i es poden prendre en laboratoris d’anàlisis clíniques, en despatxos o centres de professionals col·legiats (advocats, assistents socials…). Aquest diagnòstic, el preu del qual ronda els 200 euros, es pot fer en les següents relacions:
- Presumpte pare, fill i mare.
- Presumpte pare i fill (no fa falta analitzar a la mare).
- Postmortem , després de la mort del presumpte pare.
- Avis paterns, fill i mare.
- Prenatal, abans del naixement del fill.
Després de dur a terme les proves arriba el diagnòstic, que aconsegueix una fiabilitat absoluta, tant quan la paternitat queda descartada, com quan és positiva (es considera així quan la probabilitat de paternitat és superior al 99,9%).
