Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reducció de l’impost de les escombraries per bones pràctiques

Algunes ciutats espanyoles concedeixen bonificacions en les taxes de recollida de les escombraries a persones i empreses que dipositen els residus directament en punts designats per a això

img_basura04p

ImgImagen: David Neubert

L’últim informe de l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (GOSI) revela que la producció de residus urbans s’incrementa en una taxa major que el creixement de l’economia espanyola en el seu conjunt. La quantitat d’escombraries produïdes per habitant supera els 500 quilos anuals, dada que reflecteix l’augment continuat d’aquesta xifra durant l’última dècada. Què fer amb les escombraries, per tant, és un problema no només per a les famílies, sinó també per a les autoritats de tots els països del món, encara que cada vegada es prengui més consciència que un correcte tractament dels residus resulta beneficiós per a tots.

Aquesta iniciativa té l’objectiu no només d’incentivar les bones pràctiques ciutadanes, sinó també d’aplicar el que es coneix com a ‘fiscalitat verda’

En aquest sentit, les taxes espanyoles de reciclat es troben per sota de les fixades en el Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), encara que algunes ciutats han fet un pas avanci amb l’engegada de mesures que contemplen bonificacions en les taxes de recollida de les escombraries per els qui dipositen els seus propis residus en punts determinats. Aquesta iniciativa redueix les despeses dels ajuntaments, beneficia als ciutadans més compromesos amb el medi ambient i fomenta la conscienciació que les escombraries té un llarg recorregut fins a ser tractada. “La recollida selectiva d’escombraries suposa un cost alt per als ajuntaments. Una manera de reduir-ho és que el propi ciutadà vagi als contenidors específics i dipositi personalment els residus de forma selectiva. De manera que és positiu que alguns ajuntaments redueixin el cost del tribut dels ciutadans que ho fan”, assenyala Ana Yáber Sterling, directora de l’Institut Universitari de Ciències Ambientals, de la Universitat Complutense de Madrid.

Targeta de les escombraries

A Barcelona, l’Entitat del Medi ambient de l’Àrea Metropolitana gestiona el programa “Anar a la deixalleria [punto verde] té premi”. La regla és molt clara: com més s’utilitzen els punts verds de l’àrea metropolitana de la ciutat, major és la reducció de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), que pot arribar a un 14% en l’exercici següent. El funcionament del programa està basat en l’ús d’una targeta magnètica familiar, semblant a les de crèdit, que registra el nombre de vegades que l’usuari diposita les seves escombraries en les més de 50 instal·lacions incloses al programa (entre punts verds fixos i mòbils), a més de la informació d’on sol fer-ho.

La bonificació serà aplicada en l’import total de la taxa metropolitana de tractament de residus de l’exercici anterior

Per donar-se d’alta n’hi ha prou amb presentar el contracte signat amb la companyia d’aigua. Segons dades de l’Entitat del Medi ambient, van ser distribuïdes prop de 13.000 targetes fins a desembre de 2006. Si es té en compte que cada targeta és familiar, l’entitat estima que el nombre total d’usuaris del programa podria ser de 40.000 persones. Cadascuna d’elles rep un descompte del 1% en la taxa de les escombraries per cada trasllat fins al punt verd, podent obtenir la reducció màxima esmentada d’un 14%. La primera vegada no compte, ja que és el moment en què s’ha d’aportar la documentació necessària. A partir d’aquí es van sumant els descomptes: un 1% en la segona vegada, un 2% en la tercera, un 3% en la quarta, i així successivament. La bonificació serà aplicada en l’import total de la TMTR de l’exercici anterior en forma de descompte. Un altre punt positiu del projecte és que la targeta no té cost de manteniment i pot ser compartida entre familiars.

Aquesta iniciativa té l’objectiu no només d’incentivar les bones pràctiques ciutadanes, sinó també d’aplicar el que es coneix per ‘fiscalitat verda’. Segons l’informe del GOSI, “el sistema tributari espanyol no ha desenvolupat actuacions rellevants en el camp de la tributació ambiental fonamentals per al desenvolupament sostenible, amb l’excepció de la fiscalitat sobre les aigües”. El document assenyala a Andalusia, Catalunya i Galícia com les comunitats autonòmiques que millor apliquen els impostos ambientals.

Consultar a l’ajuntament

Un avantatge dels ajuntaments és que poden decidir com aplicar la taxa de recollida de les escombraries, encara que són minoria encara els que apliquen mesures innovadores com la catalana. Amb aquesta llibertat entre mans, les accions i les seves regles difereixen d’una ciutat a una altra. Per això és molt important consultar a l’ajuntament sobre l’existència de bonificacions i com aprofitar-les.

A Santa Cruz de Tenerife per exemple, en l’extrem oriental de la illa, es contemplen tres tipus de bonificacions en la taxa de recollida de les escombraries. Les persones de famílies les rendes anuals de les quals són inferiors al salari mínim interprofessional i que no posseeixen altres immobles a més del seu habitatge habitual compten amb un descompte del 50%. L’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife exigeix, entre altres documents, una fotocòpia de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i el certificat de la pensió, el subsidi de desocupació o altres rendes, a més del contracte amb la companyia d’aigua.

“Encara que reduir la càrrega del tribut és un important incentiu, el més important amb l’engegada d’aquestes pràctiques és l’educació de les persones en hàbits mediambientals”

Les empreses de la ciutat que s’encarreguen de la recollida i del trasllat dels residus fins a l’abocador, al seu torn, poden sol·licitar una bonificació d’un 77% en la taxa de les escombraries, mentre que els hospitals i les clíniques amb incineradores tenen un 82% de descompte. A més, s’aplica un coeficient multiplicador del 0,5% en la bonificació per a habitatges i empreses que tinguin el contenidor de les escombraries a més de 200 metres de distància.

D’altra banda, també es contemplen al nostre país altres pràctiques municipals que repercuteixen en la reducció de la factura final en concepte de recollida d’escombraries. Així, municipis com Alella, El Masnou i Teià, a Catalunya, han creat la seva pròpia targeta de recollida de les escombraries. Amb ella, l’usuari registra els quilos d’escombraries que diposita en els contenidors assignats, convertint-los després en descomptes que s’aplicaran en la taxa municipal de recollida durant l’exercici següent. “Encara que reduir la càrrega del tribut és un important incentiu, el més important amb l’engegada d’aquestes pràctiques és l’educació de les persones en hàbits mediambientals, sobretot en les persones majors, més que en els nens, explica Yáber Sterling des de l’Institut Universitari de Ciències Ambientals de Madrid.

Idea reconeguda per l'ONU

Fa més d’una dècada que el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (United Nations Human Settlements Programme – UN-HABITAT) recull les millors pràctiques mundials de promoció i foment de la sostenibilitat a les ciutats. En 1996, quan es va organitzar el primer Premi Internacional de Bones Pràctiques, un projecte innovador de reducció de residus de la illa grega de Zakynthos va figurar entre les iniciatives seleccionades per l’ONU.

L’Associació per a la Neteja dels Municipis i les Comunitats, encarregada de la gestió de les escombraries de la illa, va reconèixer una sèrie d’accions perquè anessin seguides en altres llocs, com la creació d’una xarxa completa i moderna per a la recollida i transport dels residus sòlids, a més de l’engegada de programes de reciclatge. Una de les iniciatives va ser la creació d’una targeta especial de reciclatge, la promoció d’activitats culturals i recreatives al Centre de Reciclatge, dirigides principalment als socis més joves, la inscripció de persones acostumades a reciclar en un banc de dades i la distribució de ‘recompenses’ als millors recicladores.

L’any passat, el Concurs de Bones Pràctiques va rebre 713 projectes de més de 100 països. La ciutat espanyola de Parla va ser una de les 12 premiades per la creació d’un forum ciutadà per discutir la revisió del pla d’ordenació pública del municipi.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions