Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reforma de les caixes: impacte sobre els estalvis

Els productes contractats abans de les fusions entre caixes no es modifiquen, però les garanties dels estalvis són diferents segons la mena d'unió que s'hagi concretat
Per Gracia Terrón 17 de març de 2011
Img cajero
Imagen: Sergio

Se sent, es parla, s’escolta, es rumoreja… Les caixes d’estalvis estan presents, des de fa setmanes (i fins i tot mesos) en les tertúlies i debats de tota mena de grups: polítics, analistes financers i, sobretot, petits estalviadors, inquiets i preocupats per saber com acabarà la reestructuració bancària que està en marxa. En principi, el Govern ha aprovat noves normes que hauran d’acatar aquest tipus d’entitats. El Banc d’Espanya els exigirà comptar amb un capital bàsic (el denominat “core capital”) del 10%, és a dir, les entitats hauran d’elevar fins a aquesta cota el nivell de capital i reserves de les quals poden disposar de manera immediata. Això implica que la gran majoria de caixes hauran de buscar finançament i recursos amb l’ànim de complir amb la nova exigència. En el mercat es creu que la reconversió en bancs i la posterior sortida a Borsa serà una de les solucions per les quals es decantaran diverses entitats. De moment, el sector s’enfronta ja als nombrosos canvis derivats de les fusions realitzades. Però, com afecta això a l’estalviador? Està segur els diners dipositats en les caixes?

Fusions de tres tipus

L’afeblida situació financera de nombroses caixes degut, sobretot, a la seva forta implicació en el món immobiliari, ha desembocat en fusions. Les caixes s’han unit segons dos tipus d’aliances. Algunes entitats han optat per completar la seva integració de la manera tradicional, amb la creació d’una nova societat en la qual participen amb el capital dos o més caixes. En aquest cas, la nova caixa compta amb entitat jurídica pròpia. D’altra banda, l’opció més nova és la creació d’un SIP (Sistema Institucional de Protecció). Aquesta tipologia de fusió implica l’agrupació de diverses caixes entorn d’una entitat central que s’encarregarà de la gestió global. No obstant això, amb aquesta mena d’unió, cada caixa manté la seva personalitat jurídica, la seva activitat comercial, la seva identitat corporativa o els seus òrgans de govern. En l’argot popular, la unió mitjançant SIP es coneix com a “fusió freda”, ja que totes les caixes que la integren mantenen gairebé intactes els seus senyals d’identitat. Les entitats operen amb el seu nom en els seus territoris locals de referència. Aquest tipus de fusió implica la creació d’un banc.

L’opció més nova és l’agrupació de diverses caixes entorn d’una entitat central

El mercat també ha acollit fusions per absorció: entitats grans que han decidit comprar i absorbir altres més petites que tenien dificultats. En aquests casos, la gestió de la caixa absorbida passa a les mans de la gran caixa, amb el que l’estalviador pot començar a notar els canvis de manera substancial.

El nou mapa de les caixes

L’estalviador ha de conèixer en quina mena d’unió s’insereix la seva caixa (o caixes, ja que hi ha persones amb estalvis dipositats en més d’una entitat) per a després indagar quins canvis poden afectar-lo. Les 46 caixes que hi havia en 2009 s’han reduït a 17 en l’actualitat, després de la posada en marxa de les fusions. El nou mapa de les caixes d’estalvis queda així:

Fusions per absorció: caixes que desapareixen després d’absorbir-les unes altres:

  • La Caixa ha absorbit a Caixa Girona.
  • Unicaja ha absorbit a Caixa Jaén.
  • BBK absorbeix a Caixa Sud.

Caixes unides en SIP (Sistemes Institucionals de Protecció):

  • Banc Financer i d’Estalvis. Format per Caja Madrid, Bancaixa, Caixa Laietana, Caixa de Canàries, Caixa Ávila, Caixa Segòvia i Caixa Rioja.
  • Banca Cívica. Integrat per Caixa Navarresa, Caixa Canàries, Caixa de Burgos, Cajasol, Caixa de Guadalajara. Cada entitat mantindrà el seu nom en la seva zona d’influència i en la resta operaran sota el nom de Banca Cívica.
  • Banc Base. És el SIP compost per Caixa d’Estalvis del Mediterrani, Cajastur, Caixa Castella-la Manxa, Caixa Cantàbria i Caixa Extremadura.
  • Grup Banc Mare Nostrum agrupa Caixa Murcia, Caixa Penedès, Sa Nostra i Caixa Granada.
  • Caixa 3. És el SIP de la Caixa Immaculada, Caixa Cercle i Caixa Badajoz.

Caixes unides mitjançant fusions tradicionals:

  • Unnim Caixa. Engloba a Caixa Sabadell, Caixa Terrasa i Caixa Manlleu.
  • Catalunya Caixa. S’uneixen sota aquesta nova denominació Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
  • NovaCaixaGalicia. Formada per Caixa Galícia i Caixanova.
  • Caixa Espanya-Caixa Duero.

Caixes independents: al marge de les fusions han quedat algunes caixes que, per la seva estructura de capital, poden operar encara sense reforç d’unes altres. És el cas de les següents entitats:

  • Ibercaja.
  • Kutxa.
  • Caixa Vital.
  • Caixa Pollença.
  • Caixa Ontinyent.

Canvis en les garanties

En funció de com s’hagin unit les caixes, l’estalviador notarà una sèrie de canvis, per la qual cosa és fonamental distingir en quin grup es localitza l’entitat de cadascun. Com és obvi, els clients de les entitats que es mantenen independents no notaran cap modificació. Per contra, els qui més canvis percebran són els usuaris de les caixes absorbides, ja que a partir d’ara la gestió està en mans de la caixa que absorbeix, de manera que la política comercial, els productes que els ofereixin i les condicions seran diferents de les que hagin gaudit fins ara. No obstant això, els productes que tinguin contractats hauran de mantenir les seves condicions, com figurarà en el contracte de subscripció. Això mateix ha de succeir tant si una caixa s’ha integrat en un SIP com si s’ha fusionat de manera tradicional amb una o més entitats: en tots els casos, els productes ja contractats (dipòsits, comptes, targetes, assegurances…) mantindran les seves condicions contractuals inicials. Les entitats només podran incloure modificacions (en comissions, entre altres) si ho comuniquen al client amb suficient antelació.

Després de les fusions, les garanties dels estalvis poden baixar en alguns casos

El principal canvi que convé conèixer afecta a les garanties dels estalvis. Les caixes d’estalvi estan adherides al Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d’Estalvi (FGDCA), que en cas d’insolvència de l’entitat estableix una indemnització de 100.000 euros per titular i entitat. A partir d’ara, després de les fusions, alguns estalviadors poden veure que la seva garantia ha baixat. La cobertura és diferent segons s’hagi registrat un SIP o una fusió tradicional. Si una caixa d’estalvis participa en un SIP, l’estalviador estarà igual de cobert que abans (fins i tot encara que tingui diners dipositats en diverses caixes integrants de la fusió). Això és així perquè en els SIP cada caixa manté la seva personalitat jurídica, la qual cosa implica que si un estalviador de Banca Cívica (SIP compost per Caixa Navarresa, Caixa Canàries, Caixa de Burgos, Cajasol i Caixa de Guadalajara) té diners en Caixa Navarresa i Caixa Burgos, està cobert fins per 200.000 euros (100.000 per cada entitat).

No obstant això, la cobertura és diferent si una caixa s’integra amb altres mitjançant una fusió tradicional. En aquest cas, l’estalvi estarà protegit per 100.000 euros (fins i tot en els casos en els quals es tinguin oberts dipòsits en més d’una entitat de les quals componen la fusió). Això és així perquè la llei considera que la nova entitat té personalitat jurídica pròpia i que actua com una única caixa. Un estalviador amb 100.000 euros en Caixa Catalunya i 150.000 euros en Caixa Tarragona (unides ara en Catalunya Caixa) només estaria protegit fins a 100.000 euros pel Fons de Garantia de Dipòsits, en lloc de per 100.000 euros per cadascuna dels comptes oberts. Després de la fusió, legalment només és una entitat.

Modificacions en productes

Per productes i serveis, els canvis podrien resumir-se en la següent guia:

  • Comptes: una fusió entre caixes pot implicar canvis en els comptes corrents, respecte a la seva numeració i operativa interna en l’entitat. A l’usuari sol l’afectaria en què tindria una nova numeració (degut, en alguns casos, a la unificació dels sistemes tecnològics). No obstant això, l’entitat ha de ser l’encarregada de redirigir tots els pagaments i domiciliacions que hi hagués en el compte amb la numeració antiga. A l’usuari no li ha de suposar cap trastorn.

  • Dipòsits: les condicions dels dipòsits ja subscrits no han de modificar-se. Les noves subscripcions, no obstant això, sí que poden registrar condicions de liquiditat, termini i interessos diferents.

  • Targetes: les fusions entre caixes poden implicar un canvi en el sistema de pagament al qual estan adherides les targetes de l’usuari. Succeeix entre caixes fusionades que tenien sistemes de pagament diferents (Servired i Euro 6000, entre altres). En aquests casos, l’entitat ha d’informar dels canvis a l’usuari i facilitar-li la nova targeta sense cap cost.

  • Plans de pensions, assegurances i fons d’inversió: en general, les caixes compten amb entitats específiques per a la gestió d’aquests productes, amb el que no es veuran afectats per cap canvi, sigui com sigui el tipus de fusió que s’hagi realitzat.

  • Comissions: en alguns casos, les sinergies que provoquen les fusions permeten a les entitats reduir comissions, com en consultar saldos o moviments o treure diners de determinats caixers (ja que la xarxa d’oficines s’amplia). No obstant això, la tendència general és que s’incrementaran les comissions per serveis bàsics, amb l’ànim de millorar el compte de resultats.

  • Oficines: una conseqüència inevitable de les fusions entre caixes és el tancament de sucursals. Molts estalviadors han vist que la seva oficina de tota la vida ha tancat, la qual cosa els afectarà en la seva operativa quotidiana. Quan això succeeix, l’entitat ha d’encarregar-se de realitzar totes les gestions per a traslladar els comptes i d’informar el client sobre la sucursal on li atendran. Hauran de posar-li en contacte amb l’oficina més pròxima al seu domicili.

Reconversió en bancs i sortides a Borsa

En principi, la reconversió de les caixes en bancs i les seves imminents sortides a Borsa no afectaran de cap manera als productes contractats pels usuaris. Sortir a cotitzar és la solució a la qual recorreran alguns grups per a aconseguir finançament i elevar la seva capital i reserves.

L’objectiu és capitalitzar les entitats, ara molt malparades per la seva elevada exposició al maó. En els anys anteriors a la crisi, les caixes es van pujar al “boom” immobiliari i van concedir nombrosos crèdits tant a promotors com constructors i particulars. Avui, l’altíssima morositat en aquest segment passa factura.