Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reforma de les caixes: impacte sobre els estalvis

Els productes contractats abans de les fusions entre caixes no es modifiquen, però les garanties dels estalvis són diferents segons la mena d'unió que s'hagi concretat

Img cajero Imatge: Sergio

Se sent, es parla, s’escolta, es rumoreja… Les caixes d’estalvis estan presents, des de fa setmanes (i fins i tot mesos) en les tertúlies i debats de tota mena de grups: polítics, analistes financers i, sobretot, petits estalviadors, inquiets i preocupats per saber com acabarà la reestructuració bancària que està en marxa. En principi, el Govern ha aprovat noves normes que hauran d’acatar aquest tipus d’entitats. El Banc d’Espanya els exigirà comptar amb un capital bàsic (el denominat “core capital”) del 10%, és a dir, les entitats hauran d’elevar fins a aquesta cota el nivell de capital i reserves de les quals poden disposar de manera immediata. Això implica que la gran majoria de caixes hauran de buscar finançament i recursos amb l’ànim de complir amb la nova exigència. En el mercat es creu que la reconversió en bancs i la posterior sortida a Borsa serà una de les solucions per les quals es decantaran diverses entitats. De moment, el sector s’enfronta ja als nombrosos canvis derivats de les fusions realitzades. Però, com afecta això a l’estalviador? Està segur els diners dipositats en les caixes?

Fusions de tres tipus

/imgs/2011/03/caixer.art.jpgL’afeblida situació financera de nombroses caixes degut, sobretot, a la seva forta implicació en el món immobiliari, ha desembocat en fusions. Les caixes s’han unit segons dos tipus d’aliances. Algunes entitats han optat per completar la seva integració de la manera tradicional, amb la creació d’una nova societat en la qual participen amb el capital dos o més caixes. En aquest cas, la nova caixa compta amb entitat jurídica pròpia. D’altra banda, l’opció més nova és la creació d’un SIP (Sistema Institucional de Protecció). Aquesta tipologia de fusió implica l’agrupació de diverses caixes entorn d’una entitat central que s’encarregarà de la gestió global. No obstant això, amb aquesta mena d’unió, cada caixa manté la seva personalitat jurídica, la seva activitat comercial, la seva identitat corporativa o els seus òrgans de govern. En l’argot popular, la unió mitjançant SIP es coneix com a “fusió freda”, ja que totes les caixes que la integren mantenen gairebé intactes els seus senyals d’identitat. Les entitats operen amb el seu nom en els seus territoris locals de referència. Aquest tipus de fusió implica la creació d’un banc.

L’opció més nova és l’agrupació de diverses caixes entorn d’una entitat central

El mercat també ha acollit fusions per absorció: entitats grans que han decidit comprar i absorbir altres més petites que tenien dificultats. En aquests casos, la gestió de la caixa absorbida passa a les mans de la gran caixa, amb el que l’estalviador pot començar a notar els canvis de manera substancial.

El nou mapa de les caixes

L’estalviador ha de conèixer en quina mena d’unió s’insereix la seva caixa (o caixes, ja que hi ha persones amb estalvis dipositats en més d’una entitat) per a després indagar quins canvis poden afectar-lo. Les 46 caixes que hi havia en 2009 s’han reduït a 17 en l’actualitat, després de la posada en marxa de les fusions. El nou mapa de les caixes d’estalvis queda així:

Fusions per absorció: caixes que desapareixen després d’absorbir-les unes altres:

  • La Caixa ha absorbit a Caixa Girona.
  • Unicaja ha absorbit a Caixa Jaén.
  • BBK absorbeix a Caixa Sud.

Caixes unides en SIP (Sistemes Institucionals de Protecció):

  • Banc Financer i d’Estalvis. Format per Caja Madrid, Bancaixa, Caixa Laietana, Caixa de Canàries, Caixa Ávila, Caixa Segòvia i Caixa Rioja.
  • Banca Cívica. Integrat per Caixa Navarresa, Caixa Canàries, Caixa de Burgos, Cajasol, Caixa de Guadalajara. Cada entitat mantindrà el seu nom en la seva zona d’influència i en la resta operaran sota el nom de Banca Cívica.
  • Banc Base. És el SIP compost per Caixa d’Estalvis del Mediterrani, Cajastur, Caixa Castella-la Manxa, Caixa Cantàbria i Caixa Extremadura.
  • Grup Banc Mare Nostrum agrupa Caixa Murcia, Caixa Penedès, Sa Nostra i Caixa Granada.
  • Caixa 3. És el SIP de la Caixa Immaculada, Caixa Cercle i Caixa Badajoz.

Caixes unides mitjançant fusions tradicionals:

  • Unnim Caixa. Engloba a Caixa Sabadell, Caixa Terrasa i Caixa Manlleu.
  • Catalunya Caixa. S’uneixen sota aquesta nova denominació Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
  • NovaCaixaGalicia. Formada per Caixa Galícia i Caixanova.
  • Caixa Espanya-Caixa Duero.

Caixes independents: al marge de les fusions han quedat algunes caixes que, per la seva estructura de capital, poden operar encara sense reforç d’unes altres. És el cas de les següents entitats:

  • Ibercaja.
  • Kutxa.
  • Caixa Vital.
  • Caixa Pollença.
  • Caixa Ontinyent.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions