Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Renda: deduccions per inversió en habitatge habitual

La rehabilitació, la construcció i l'ampliació del pis també desgraven al moment de fer la Declaració de la Renda

És una de les protagonistes de la Declaració de la Renda, però els beneficis fiscals que aporta l’adquisició de l’habitatge habitual arriben a la seva fi o, almenys, es limitaran molt en funció de les rendes de cada ciutadà. Aquest és l’últim exercici en el qual tots els contribuents que compleixin amb els requisits podran desgravar per comprar un pis sense que es tinguin en compte els seus ingressos anuals. Qui hagi realitzat aquesta inversió després del 31 de desembre de 2010, solament podrà aplicar-se la deducció si cobra menys de 24.107 euros a l’any i solament gaudiran d’ella de manera íntegra els qui no aconsegueixin 17.107 euros. La reina de les deduccions diu adeu, però molts ciutadans encara són a temps de minorar la seva factura fiscal. Els qui van comprar la seva casa abans de l’1 de gener de 2011 podran gaudir del desgravament aquest any i durant dècades. A més, la rehabilitació, la construcció i l’ampliació del pis també desgraven, igual que les quantitats dipositades en comptes habitatge.

Adquisició d’habitatge habitual i rehabilitació

L’adquisició no és l’únic supòsit que dona dret a una deducció per inversió en l’habitatge habitual. La rehabilitació, la construcció i l’ampliació del pis també desgraven, igual que les quantitats dipositades en comptes habitatge. A més, els qui hagin realitzat obres i instal·lacions d’adequació en la seva residència per raó de discapacitat poden gaudir d’una reducció en pagar a Hisenda. I per primera vegada en aquest exercici, els contribuents que hagin realitzat reformes dirigides a millorar l’eficiència energètica de la seva casa o l’edifici en el qual estigui situada compten amb un desgravament.

Per tenir dret a la deducció, l’adquisició pot efectuar-se per compravenda, permuta, herència, llegat o donació, però s’exclou la nuda propietat o l’usdefruit.

S’entén per habitatge habitual l’edificació que constitueixi la residència del contribuent durant un termini continuat d’almenys tres anys i on habiti de manera efectiva i amb caràcter permanent en un termini no superior a 12 mesos, explicats des de la data d’adquisició o terminació de les obres. Es consideren habitatge habitual els annexos que no constitueixin l’habitatge pròpiament dit -jardins, parcs, instal·lacions esportives, piscines-, sempre que s’adquireixin de manera conjunta amb l’immoble. També les places de garatge comprades juntament amb la casa amb un límit de dos.

Per desgravar per rehabilitació, l’import de les obres ha de ser del 25% del valor del pis

Perquè el ciutadà pugui desgravar per la rehabilitació del seu habitatge, és necessari que les obres s’hagin qualificat com a actuació protegida i que el seu objecte principal sigui la reconstrucció de l’immoble mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes. A més, és imprescindible que el cost global de les obres sigui superior al 25% del preu de compra de l’habitatge, si aquesta s’ha adquirit en els dos anys anteriors a l’inici de la rehabilitació o del valor de mercat que tingués el pis quan van començar les obres. Per calcular-ho, es descompta la part proporcional que correspon al sòl.

Algunes persones es plantegen comprar un pis antic a un preu més barat per reformar-ho, conscients que es pot desgravar per la seva rehabilitació. Però no totes les obres desgraven i el cost de la renovació pot arribar a ser elevat si es busca tenir dret a beneficis fiscals. Si un ciutadà compra un habitatge per 200.000 euros, hauria de gastar més de 50.000 en la rehabilitació i no podria sumar aquestes deduccions a les de l’adquisició del pis. Potser sigui més indicat, quant a desgravaments es refereix, per qui ja ha acabat de pagar l’habitatge, ja que no solapa dos beneficis fiscals, sinó que els obté de manera successiva, primer per la compra i després per la rehabilitació.

En tot cas, abans de començar les reformes, el contribuent ha d’informar-se de quins són els conceptes pels quals pot gaudir de la deducció. Les despeses de conservació com el pintat, el revoco o l’arranjament d’instal·lacions estan exclosos, juntament amb la substitució d’elements com la calefacció, els ascensors o les portes de seguretat. Tampoc es consideren dins de la rehabilitació les millores realitzades en l’habitatge.

La quantitat límit que dona dret a deducció per adquisició o rehabilitació d’habitatge és de 9.015 euros anuals. Si la rehabilitació o l’adquisició s’ha realitzat amb finançament aliè, les quantitats finançades s’entenen invertides a mesura que s’amortitzen els préstecs obtinguts. És a dir, en el cas que una persona compri la casa mitjançant una hipoteca, es pot desgravar les quantitats que desemborsi cada any. Per tant, la base de la deducció està constituïda tant per l’amortització del capital com pels interessos i la resta de despeses del finançament.

Si les condicions del préstec hipotecari inclouen la contractació d’assegurances de vida i d’incendis, aquests formen part de la base de deducció i també les quantitats que hagi hagut d’abonar la persona que compra l’habitatge en concepte de despeses i tributs com l’IVA, la notaria, el registre o l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

D’aquesta quantitat -9.015 euros-, els contribuents es poden deduir un 15%, després de sumar els trams estatal -7,5%- i autonòmic -7,5%-. A Catalunya, el tram autonòmic és d’un 6% en general i d’un 9% si s’aplica el règim especial, solament per els qui compleixin una sèrie de requisits.

Construcció i ampliació de l’habitatge habitual

Una altra de les opcions que té el contribuent és pagar directament les despeses derivades de l’execució de les obres o lliurar a compte aquests diners al promotor de l’habitatge. La compra sobre plànol és una de les fórmules que han utilitzat alguns ciutadans que encara no podien comprar el seu pis, però volien desgravar-se abans que es limitessin els beneficis fiscals en 2011.

Un dels requisits per obtenir la deducció és que les obres acabin en un termini que no superi els quatre anys des de l’inici de la inversió. En cas contrari, a més de no poder practicar-se el desgravament per les quantitats invertides a partir d’aquest moment, també es perdrà el dret a les efectuades amb anterioritat.

Aquest és un dels problemes al que s’enfronten els compradors que han adquirit el seu habitatge sobre plànol: és possible que, amb la crisi, no arribi a estar construïda en el termini requerit.

Per obtenir la deducció a la Declaració de la Renda, les obres han d’acabar en menys de quatre anys des de l’inici de la inversió

No obstant això, hi ha una sèrie d’escenaris que poden suposar un augment en els terminis. En el cas que el promotor de les obres estigui en situació de concurs, s’amplia altres quatre anys. També es modifica en cas d’altres situacions excepcionals que no siguin imputables al contribuent i generin la paralització de les obres.

Quant a l’ampliació, s’entén quan s’augmenta la superfície habitable mitjançant el tancament de la part descoberta o qualsevol altre mitjà de forma permanent i durant totes les èpoques d’any. Si una persona compra l’habitatge contigu o una altra situada en un nivell immediatament superior o inferior per unir-la a la residència habitual i ampliar la seva superfície, també pot desgravar per aquest concepte.

Les quantitats invertides que donen dret a deducció i els percentatges aplicables són els mateixos que per a l’adquisició i la rehabilitació de l’habitatge.

Explica habitatge

Els contribuents poden gaudir de deduccions pels diners estalviats en els exercicis anteriors a l’adquisició, construcció o rehabilitació de la residència habitual, sempre que s’hagi dipositat en comptes habitatge.

Perquè faci efecte la deducció, és necessari complir diverses condicions. Els diners ha d’estar dipositat en una entitat de crèdit i en un compte separat, però no és necessari que tingui la denominació específica de compte habitatge. Cada contribuent solament pot mantenir un compte, que haurà d’identificar-se de manera separada a la declaració de l’impost. També és necessari que els saldos es destinin en exclusiva a l’adquisició, construcció o rehabilitació de l’habitatge habitual.

La compra ha de materialitzar-se en el termini de quatre anys des de la seva obertura. Però a causa dels problemes de crèdit que ha generat la crisi, aquest període va quedar ampliat en dos anys més que, si ben no donen dret a desgravar-se, permeten que els contribuents tinguin un temps addicional per adquirir la seva casa.

La quantitat màxima amb dret a deducció és 9.015 euros i el percentatge que s’aplica aconsegueix el 15%.

Obres d’adequació per raons de discapacitat

Els ciutadans que facin obres destinades a millorar el desenvolvimiento d’una persona amb discapacitat també tenen dret a deduccions per inversió en l’habitatge habitual.

Entre aquestes modificacions figuren les obres que impliquin una reforma de l’interior de l’habitatge o que variïn elements comuns de l’edifici que serveixin de pas necessari entre la via pública i la finca urbana, com a escales, passadissos, ascensors, portals o qualsevol altre element arquitectònic.

La deducció per adequar una casa per raons de discapacitat és compatible amb altres inversions en habitatge habitual

Per beneficiar-se del desgravament, és necessari que les obres es qualifiquin com a necessàries per a l’accessibilitat i comunicació sensorial que faciliti el desenvolvimiento digne i adequat de les persones amb discapacitat. Això es farà mitjançant certificat o resolució expedit per l’IMSERSO .

No és imprescindible que la persona amb discapacitat sigui el propi contribuent. També es pot aplicar la deducció si el discapacitat és el seu cònjuge o un parent de fins a tercer grau que convisqui amb ell. Qualsevol d’aquestes persones han d’ocupar l’habitatge a títol de propietari, arrendatari, subarrendatario o usufructuari. A més d’aquests beneficiaris, també es poden aplicar la deducció els contribuents que siguin copropietaris de l’immoble on resideixin les persones amb discapacitat i on es realitzin obres de modificació dels elements comuns de l’edifici.

La base de la deducció està constituïda per l’import satisfet en l’exercici pel contribuent en concepte d’obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge. El límit màxim de la inversió amb dret a aquesta deducció s’estableix en 12.020 euros anuals. Si es registra un excés en les quantitats invertides, no pot traslladar-se a exercicis futurs.

En aquest cas, el percentatge de deducció és del 20%, resultat de sumar el tram estatal (10%) i l’autonòmic (10%). Solament en el cas de Catalunya aquest percentatge ascendeix al 12%, amb la qual cosa, el total és del 22%.

A més, el límit de 12.020 euros anuals és independent dels 9.015 que s’estableixen per a altres conceptes com a adquisició, construcció o rehabilitació de l’habitatge habitual. D’aquesta manera, un contribuent pot desgravar-se 2.404 euros per l’adequació i 1.352 per la compra de l’habitatge.

Nova deducció per obres de millora en l'habitatge habitual

Juntament amb els desgravaments anteriors, aquest exercici s’inclou una nova deducció aplicable als contribuents que hagin fet obres en el seu habitatge habitual. Han d’estar destinades a la millora energètica, com pot ser la substitució de les instal·lacions d’electricitat, aigua, gas o altres subministraments, o que afavoreixin l’accessibilitat a l’edifici o al propi domicili.

Per obres de millora energètica es pot deduir un 10% de les quantitats abonades Inclou les reformes realitzades des del 14 d’abril de 2010 i poden obtenir la deducció -que ascendeix al 10% de les quantitats abonades per l’obra- els contribuents amb una base imposable inferior a 53.007 euros. Això sí, és imprescindible que hagin pagat mitjançant targeta, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en el compte de les persones que realitzin les reformes. En cap cas s’accepta el pagament en metàl·lic.

A cada declaració hi ha uns límits de 4.000 euros per els qui tinguin una base imposable igual o inferior a 33.007, que es redueix de manera progressiva fins a desaparèixer per els qui superin 53.007 euros. Les quantitats abonades que no han pogut deduir-se per excedir la base màxima, podran deduir-se al llarg dels quatre exercicis següents.

La base acumulada per habitatge en tots els períodes impositius no pot ser superior a 12.000 euros. En tot cas, és incompatible amb la deducció per inversió en l’habitatge habitual.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions