La declaració de la Renda implica rendir comptes amb Hisenda i pagar els seus impostos. Però hi ha un mínim (personal i familiar) que no està subjecte a tributació: la quantitat de diners que es precisa per satisfer les necessitats bàsiques. Ja se sap que aquest mínim es pot aplicar per descendent amb els fills menors d’edat, però quan algun aconsegueix els 18 anys, hi ha persones que tenen dubtes en fer la Declaració de la Renda. Es pot desgravar per un major d’edat? Sí, es pot incloure en l’IRPF als descendents menors de 25 anys, encara que solament si es compleixen una sèrie de requisits. En el següent article es detallen les situacions en les quals és possible aplicar el mínim per descendent als fills majors de 18 anys i menors de 25.
El mínim personal i familiar
El desgravament que contempla Hisenda per fills a la Declaració de la Renda és el “mínim per descendent”. El “mínim personal i familiar” és la quantitat de diners que un contribuent i la seva família necessiten per satisfer les seves necessitats bàsiques i no està subjecta a tributació. Aquest mínim resta de la base imposable (les rendes que són objecte d’imposició), no de la quota que cal abonar per l’impost o IRPF.
Les quanties que cal sumar al mínim personal s’incrementen com més gran sigui la família del contribuent i, després de la reforma de la llei (Llei 26/2014, de 27 de novembre, de Reforma de l’IRPF), s’eleven de manera significativa, sobretot referent als dos primers descendents. Pel tercer, cambra i següents l’augment és menor, ja que a partir del tercer s’aplica al contribuent amb rendiments de treball o d’activitats econòmiques, la deducció amb efecte d’impost negatiu, per família nombrosa. Els mínims per descendent són els següents:
- 2.400 euros anuals pel primer fill.
- 2.700 euros anuals pel segon.
- 4.000 euros anuals pel tercer.
- 4.500 euros anuals pel quart fill o els següents.
Quan el descendent sigui menor de tres anys, la quantia s’incrementarà en 2.800 euros anuals.
En cas que un descendent mori, la quantia és de 2.400 euros per aquest fill. I per calcular el mínim corresponent a la resta de descendents, no es tindrà en compte al mort.
Convé aclarir que Hisenda considera descendents als fills, nets i besnets (ja sigui per consanguinitat o adopció) i que també es pot aplicar el mínim per descendents, si el contribuent té a un menor en tutela o acolliment.
Condicions per desgravar en l’IRPF als fills majors d’edat
Els fills majors de 18 anys no formen part de la unitat familiar (constituïda pel matrimoni, o pare o mare, i els fills menors d’edat) i els seus ingressos no se sumen als de la família. Però si són menors de 25 anys, els seus progenitors poden incloure’ls en el seu IRPF en el cas que es donin algunes condicions:
Ha de tenir menys de 25 anys a cap d’any.
Ha d’estar convivint amb els pares. Es recull de forma expressa per la llei que a aquests efectes s’assimila a la convivència la dependència econòmica, tret que existeixin anualitats per aliments a favor d’aquests fills.
No té rendes superiors a 8.000 euros (no computen les rendes exemptes com a beques, etc.).
Que no present renda individual amb ingressos declarats superiors a 1.800 euros.
Fills majors de 25 anys, l’excepció
Hi ha un supòsit en el qual es pot aplicar el mínim per descendent per a fills majors de 25 anys. Això succeeix quan el descendent pateix una minusvalidesa superior o igual al 33%, sempre que compleixi a més les condicions citades anteriorment.
