Una gotera, una canonada trencada, una aixeta o un radiador que perden aigua, una fallada en el sistema elèctric o l’avaria d’un electrodomèstic són situacions quotidianes que fins que va començar la crisi se solucionaven, gairebé sempre, amb la substitució de l’element espatllat. No obstant això, des de fa set anys, cada vegada són més les famílies que intenten allargar la vida útil dels elements del seu habitatge a través de la seva reparació. De fet, com a conseqüència de la crisi, el 58% dels espanyols prefereix arreglar les instal·lacions i aparells de la seva llar abans que reemplaçar-los per uns nous, mentre que la mitjana europea se situa en un 54%. Per això, convé conèixer què resulta més rendible fer en cada cas, tal com es desglossa en el següent article.
Es repara més per la crisi
En un moment de dificultats econòmiques com l’actual, en el qual l’estalvi de cada euro explica per quadrar el pressupost familiar, els espanyols opten cada vegada més per realitzar les reparacions en el seu habitatge, en lloc de reemplaçar les aixetes espatllades, les canonades i desguassos obstruïts o els electrodomèstics obsolets. Això és, almenys, la qual cosa es desprèn de l’informe elaborat per Reparalia, empresa especialitzada en la cura de la llar i en la gestió integral de sinistres i arranjaments, en el qual es testifica que les reparacions en les llars han augmentat més d’un 10% en els dos últims anys, amb una despesa mitjana per habitatge de 209 euros a l’any.
Abans d’acudir a una empresa de reparacions, s’ha de contactar amb el segur de llar per determinar si la seva pòlissa cobreix l’avaria
Les principals causes d’aquestes incidències són els problemes de lampisteria (sobretot en canonades, amb un 39% del total) i els trencaments de cristalls (14,5%). Així mateix, destaquen les reparacions en la llar relacionades amb humitats, filtracions i danys causats pels fenòmens atmosfèrics (entre el 3% i el 8% del total), que són gairebé sempre les més costoses. D’aquesta forma, els lampistes, els pintors i els paletes són els professionals que realitzen gairebé un 60% de les reparacions a les cases.
La crisi ha modificat els hàbits de consum dels espanyols, com certifica una enquesta encarregada pel fabricant alemany Henkel. Mentre fa uns anys els aparells i instal·lacions domèstics es canviaven o renovaven quan s’havien espatllat, en l’actualitat, els consumidors es decanten per concertar una cita amb empreses de venda de recanvis, de subministraments de peces o amb els serveis d’assistència tècnica, amb la finalitat de reparar-los per allargar la seva vida útil. De fet, els tècnics poden assessorar al client sobre si mereix la pena fer l’arranjament de la instal·lació o convé més la seva substitució.
Com actuar en cas d’avaria si s’opta per la reparació
Encara que el 6% dels espanyols mai arregla els elements de la seva llar quan s’espatllen i prefereix comprar-los nous, un altre 58% es decanta per la reparació. De qualsevol forma, hi ha components de l’habitatge que convé reemplaçar si s’avarien, doncs el cost de l’arranjament és habitual que sigui més alt que adquirir-los nous. És el cas dels petits electrodomèstics, com els forns microones, les planxes, les torradores, els assecadors de pèl, etc.
Encara així, en la majoria de les ocasions, és més rendible reparar l’avaria de l’aparell o element de la casa que substituir-ho per un nou. Perquè l’arranjament sigui satisfactori, s’han de seguir certes pautes:
Verificar si el segur de la llar cobreix l’avaria
Algunes de les avaries més freqüents en els habitatges poden no estar cobertes per un segur multirisc tradicional, com és el cas dels embusos en les canonades, els trencaments d’endolls, la substitució del quadre elèctric o la pèrdua d’aigua. Per això, abans d’acudir a una empresa de reparacions, l’afectat ha de posar-se en contacte amb el seu segur de llar per determinar si la seva pòlissa cobreix la contingència, a fi de que li indiquin el que ha de fer (cridar a un determinat professional, remetre la factura al segur, etc.).
En ocasions, el segur contractat inclou els serveis de serralleria, electricitat o lampisteria. Així mateix, hi ha pòlisses que cobreixen les urgències i les asseguradores posen a la disposició del client un equip de professionals per a obres de reparació.
Desconfiar dels professionals que s’anuncien solament amb un número de telèfon
Algunes empreses no tenen un domicili físic, s’anuncien en Internet oferint diversos números de telèfon i s’emparen en un anonimat que els permet cobrar tarifes abusives o cometre fraus. Així mateix, és habitual que aquestes companyies reparin les avaries amb peces usades o de mala qualitat. En aquests casos, si l’arranjament no és satisfactori, el client es veu incapaç de presentar una reclamació.
Els consumidors han de tenir en compte que les instal·lacions elèctriques, la calefacció, la climatització i el gas requereixen d’una correcta instal·lació i manteniment, que ha de dur-se a terme per signatures autoritzades i registrades que emeten un certificat reglamentari en realitzar el seu treball.
Comparar tarifes i pressupostos aproximats de diverses empreses
Les administracions públiques i les organitzacions de consumidors aconsellen que abans de contractar un servei de reparació se sol·liciti a diverses empreses un pressupost, encara que sigui aproximat, de l’import de la mà d’obra i del desplaçament o transport. De fet, les companyies estan obligades a explicar les seves tarifes en concepte de despeses de desplaçament i mà d’obra, tant si el treball es realitza dins de l’horari laboral, com si es farà amb caràcter d’urgència .
Encara que fins que el professional no revisa a fons l’avaria no es coneix la gravetat del problema, ni els materials que seran emprats o substituïts, sí ha d’especificar-se, a la pàgina web de l’empresa o per telèfon, el preu que es cobra per desplaçament o transport, la mà d’obra i per l’elaboració d’un pressupost.
En el cas que un consumidor deixi un electrodomèstic en un servei d’assistència tècnica (SAT) per arreglar-ho, ha de rebre un resguard on s’inclogui la descripció tècnica de l’aparell, la data de recepció, el termini previst de lliurament de l’aparell ja reparat, etc.
Sol·licitar un pressupost detallat
Una vegada que el professional acudeix al domicili, s’ha de sol·licitar un pressupost en el qual es detallin tots els conceptes, les tarifes i els possibles recàrrecs. El pressupost haver d’estar per escrit, ha de ser gratuït, la seva validesa no ha de ser major de 30 dies i solament s’ha de pagar per ell si el client decideix no acceptar-ho. En aquest últim supòsit, el professional cobrarà únicament el servei per desplaçament, que ronda els 50 euros. Quan el consumidor renuncia a un pressupost, ha de signar una ordre de treball en la qual escriurà de pròpia mà la frase “Renuncio al pressupost previ i autoritzo la reparació”.
Així mateix, el tècnic ha de portar amb si una fulla informativa amb les tarifes en la qual han d’especificar-se els preus de la mà d’obra i les despeses de desplaçament o transport, tots ells amb l’IVA inclòs. Les empreses de reparacions compten amb unes tarifes especials segons la rellevància de l’avaria, la urgència i l’horari en què es realitza la reparació. Així, el cost mitjà de la mà d’obra per hora de treball en jornada laboral ordinària és d’uns 56 euros i en horari d’urgències s’eleva fins als 72 euros.
Exigir una factura desglossada
Les factures han d’expedir-se amb totes les dades de la companyia, a més d’altres conceptes:
Nom, domicili i CIF de l’empresa prestadora del servei, juntament amb el nom i el DNI del tècnic que realitza l’obra o reparació.
Breu descripció dels treballs que s’executaran.
Desglossament del preu de la mà d’obra, del desplaçament o transport, les despeses de material i l’IVA.
Si és un electrodomèstic, ha d’incloure la marca, el model i el nombre de sèrie de l’aparell.
Data de finalització del treball.
Preu total de l’obra o reparació.
Període de garantia.
Signatures del tècnic i del client.
Tenir en compte els terminis de garantia
El període de garantia del servei prestat és el que facilita l’empresa i el temps de garantia de les peces o materials utilitzats. Serà de dos anys si són noves i d’un any si són usades.
Cal tenir en compte que, en les reformes, poden emprar-se materials usats amb la conformitat del consumidor. Per a això, el client ha de signar al costat de la frase “Autoritzo l’ocupació de materials usats”.
Comprovar que l’empresa de reparacions està adherida al Sistema Arbitral de Consum
Pertànyer al Sistema Arbitral de Consum suposa una garantia per al consumidor pel que fa a la solució de conflictes que poguessin sorgir durant les reparacions en la llar. El Sistema Arbitral de Consum és un òrgan extrajudicial de resolució de conflictes entre consumidors i professionals a través del com, sense grans formalitats i amb caràcter vinculant i executiu per a ambdues parts, es resolen les reclamacions dels usuaris. Té la mateixa eficàcia que una sentència judicial.
Si l’empresa està adherida a aquest organisme, ha d’acatar les seves decisions, que són vinculants per a usuaris i professionals.
Sol·licitar la fulla de reclamacions.
Si el consumidor no està conforme amb l’obra o arranjament, ha d’exigir la fulla de reclamacions. Encara que, en moltes ocasions, els tècnics no les porten amb si, les empreses i els professionals de reparacions estan obligats a posar a la disposició dels clients les corresponents fulles de reclamacions, per poder sol·licitar-les davant qualsevol queixa, i que els inspectors de Consum determinin si existeix algun tipus d’irregularitat.
Acudir a l’OMIC.
Les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) són departaments depenents dels ajuntaments als quals els ciutadans poden dirigir-se per plantejar demandes relacionades amb el consum, que es resolen directament o es remeten a l’organisme competent.
