Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Repercussions fiscals de l’acceptació d’una herència

L'hereu no està obligat per llei a acceptar el llegat
Per mediatrader 24 de novembre de 2005

Davant la defunció d’un familiar, si desitgem fer-nos càrrec dels seus béns el primer pas que cal donar és l’acceptació de l’herència. Existeixen tres possibilitats:

Acceptar l’herència “simplement”: Es manifesta la voluntat d’adquirir tots els drets, béns i també els deutes del difunt. Si els deutes superen als béns, l’hereu respondrà amb el seu propi patrimoni dels deutes de la persona morta. Per aquest motiu només és aconsellable acceptar l’herència “simplement” quan s’està totalment segur que els deutes no superen l’import dels béns.

Acceptar l’herència “a benefici d’inventari”. És aconsellable usar aquesta fórmula en el cas que existeixin dubtes o sospites que els deutes siguin superiors a l’import dels béns. En aquest cas els deutes del difunt seran liquidades amb els seus propis béns i no afectaran al patrimoni de l’hereu. L’import dels béns que superi als deutes passarà a l’hereu.

Repudiar l’herència: L’hereu no està obligat per llei a acceptar l’herència, per la qual cosa si es desitja es pot rebutjar de forma expressa davant notari o judicialment.

L’acceptació d’una herència implica un increment patrimonial que està subjecte al pagament dels següents impostos:

Impost de successions: És un imposat competència de les comunitats autònomes. La quantitat que s’ha de pagar depèn dels següents aspectes:

La base imposable: És el valor dels béns i drets adquirits en la successió, menys les càrregues i les despeses deduïbles. Són despeses deduïbles els deutes del mort, els tributs que degués el mort a l’Administració, les despeses d’última malaltia, enterrament i funeral.

Les deduccions: Existeix una sèrie de deduccions que s’apliquen a la base imposable i depenen de:

El grau de parentiu (com més llunyà és el parentiu menys es pot deduir).

Si el descendent és menor de 21 anys (com més jove més es pot deduir).

L’existència de minusvalideses.

La quota tributària. Una vegada aplicades les reduccions a la base imposable, se li aplicarà un percentatge que depèn de cada comunitat autònoma i després se li aplica el coeficient multiplicador que també depèn del grau de parentiu amb el mort (pagaran més els familiars més llunyans).

L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans o “plusvàlua”: En el cas d’heretar béns immobles s’ha de pagar aquest impost que grava l’increment de valor dels mateixos. Té titularitat municipal pel que el seu import va a dependre de l’ajuntament del municipi al que pertanyin aquests immobles.

També s’ha de presentar l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del difunt, corresponent a l’any de la defunció i a l’any anterior en el cas que no hagi estat declarat.