Per a molts ciutadans, el fet que Europa estengui un xec de fins a 100.000 milions d’euros per recapitalitzar als bancs espanyols, a través d’un préstec que el nostre país haurà de retornar amb els seus corresponents interessos, solament pot portar conseqüències negatives. Al carrer el rescat es considera que és una mala notícia, perquè implica que l’economia espanyola estava en els seus límits per fer front als seus compromisos de pagament o per “salvar” de forma independent als seus bancs. Però, precisament comptar amb aquesta solució i ajuda europea comporta efectes positius per als espanyols. A continuació s’analitzen les dues cares del rescat, el bé i dolent que oferirà la “assistència” amb fons europeus com la consecució de crèdits i hipoteques, però també la pujada d’impostos o la possible rebaixa de les pensions.
Aspectes positius
Seguretat econòmica.
El simple fet d’obtenir ajuda europea fa callar qualsevol besllum de dubte sobre la relació d’Espanya amb la resta de socis de l’Eurogrupo. Ha estat el propi Govern el que ha sol·licitat suport i se li ha concedit sense traves ni concessions. L’única condició implícita és que el nostre país compleixi amb el calendari per situar el dèficit en el 3% en 2014, la qual cosa porta amb si seguir amb les reformes estructurals.
Des d’Europa s’han donat mostres de complicitat amb Espanya en els últims mesos. Brussel·les ha permès, per exemple, aconseguir l’objectiu de dèficit en 2014 en lloc de 2013. I ara amb el rescat, ja compta amb el respatller dels seus socis europeus per atallar la crisi i iniciar l’anhelada recuperació. Aquesta sintonia convida a pensar que el nostre país no sortirà de l’euro, alguna cosa que sí seria perjudicial per a tots els ciutadans, ja que suposaria, entre molts altres aspectes, una clara pèrdua de poder adquisitiu i una forta devaluació de la moneda. El rescat reforça la idea de la Unió Europea i allunya la possibilitat d’una ruptura de l’euro.
Seguretat bancària.
En principi, l’ajuda sol·licitada no és per assistir a l’Estat sinó als seus bancs. Això redundarà en una major seguretat per als estalviadors. Amb el préstec europeu, s’allunyen els dubtes sobre la possibilitat de fallida d’entitats bancàries espanyoles. La línia de crèdit permetrà recapitalitzar a tots els bancs que ho necessitin, de manera que compleixin amb les últimes exigències legals.
Després del rescat, l’estalviador no ha de témer pels diners que hagi dipositat als bancs espanyols, perquè el suport europeu afegeix més garanties. De forma implícita, deixa llegir entre línies que cap banc caurà i que, en conseqüència, no hi haurà corralito per als diners espanyols. Es manté, a més, la protecció del Fons de Garantia de Dipòsits, que garanteix fins a 100.000 euros per entitat i titular. El rescat sorgeix també amb l’objectiu de frenar la fugida de capitals espanyols cap a altres països que s’estava produint en les últimes setmanes.
Major accés al crèdit.
Els diners que s’ha sol·licitat anirà destinat, íntegrament, a reforçar els recursos dels bancs amb problemes. Això hauria de, en teoria, animar la concessió de crèdits que han estat constreñidos en els últims anys. L’ajuda atorgada permetrà a les entitats sobrepassar els nivells de solvència exigits, amb el que els quedarà un matalàs suficient per estendre crèdits que permetin a famílies i empreses sortir de la situació d’ofec actual i engegar inversions i projectes que, sens dubte, contribuiran a revitalitzar l’economia. La recuperació solament serà possible quan la inversió i el consum es reactivin.
Si hi ha més crèdit, Espanya estarà més prop de fer un pas endavant en aquest sentit. Un dels objectius dels plans de sanejament de la banca que s’han engegat en els últims sis mesos és fer que fluja el crèdit, sobretot entre famílies i pimes, de moment, sense èxit. El crèdit europeu atorgat és una nova fórmula per tractar d’aconseguir-ho. En teoria, quan s’engegui l’ajuda serà més fàcil aconseguir un crèdit al consum o una hipoteca.
Reducció en la cosina de risc.
Com ha ocorregut amb els altres rescats, aconseguir ajuda i suport europeu redueix la tensió sobre la cosina de risc. Això fa que el Govern pugui finançar-se més barat als mercats.
Estabilitat social.
El rescat tracta de donar confiança i seguretat sobre l’economia espanyola i els seus bancs. Psicològica i socialment, l’efecte ha de ser positiu ja que intenta evitar la crispació que pot generar la incertesa de no saber què va a passar amb l’estalvi i amb el país.
Conseqüències negatives
Pèrdua de sobirania per a Espanya.
La sol·licitud d’ajuda a Europa implica pèrdua d’independència, d’autonomia i de poder para Espanya. Com ha ocorregut a Grècia, Irlanda i Portugal, la troica formada per la Comissió de la Unió Europea, el Fondo Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) controlarà la reestructuració de la banca a Espanya. La troica es converteix en inspectora de tots els moviments econòmics i financers del país.
Més retallades.
El rescat a Espanya es diferencia dels realitzats a Grècia, Portugal i Irlanda en què no està condicionat de forma directa amb uns ajustos concrets. No obstant això, deixa clar que hi ha retallades pendents que el país haurà d’escometre. L’ajuda està supeditada al fet que Espanya compleixi amb els seus compromisos per reduir el seu excessiu dèficit. Si no compleix amb els ajustos, l’aixeta de diners per a la banca, que es realitzarà en diverses rondes, es tancarà.
Tots els rescats escomesos fins ara impliquen fases i nova concessió d’ajudes, segons les institucions europees van confirmant que es compleix amb els objectius i amb el pla de retallades.
- Retallades en funcionaris: els empleats públics són objectiu de properes retallades. Després de la congelació o baixada de sou a la qual s’han sotmès en algunes comunitats autònomes i en el propi Estat central, no cal descartar que hagin de fer front a la pèrdua de privilegis, com a dies lliures (els denominats moscosos) o determinats complements salarials. També és molt probable que se suprimeixi l’oferta de noves places (no hi haurà convocatòries d’oposicions per a llocs públics) i fins i tot que es plantegin reduccions en les pagues extres. Fins i tot pot ocórrer que el Govern plantegi la possibilitat legal d’acomiadar a empleats públics que no compleixin amb les seves funcions, com ja ha ocorregut a Irlanda, Grècia i Portugal. Fins al moment, ja ha eliminat nombrosos llocs d’interins.
Retallades en pensions: és un dels temes més impopulars, però no cal rebutjar noves reformes que aprofundirien en una menor pensió pública futura. L’any passat, el Govern va anunciar un pla per retardar l’edat de jubilació als 67 anys i utilitzar els últims 25 anys de vida laboral per calcular la pensió (i no els últims 15, com es prenia fins llavors). Per seguir estalviant en aquesta partida i reduir dèficit, podrien plantejar-se noves mesures, com perllongar encara més l’edat de jubilació (a Irlanda, per exemple, l’han pujat als 68 anys) o avançar l’entrada en vigor dels últims canvis (que estaven prevists fer de forma progressiva). També podrien anunciar-se retallades per a les pensions que es paguen avui.
Moltes retallades en banca:
el rescat serà negatiu per als empleats de la banca, sector en el qual pujarà l’atur. Els plans de recapitalización i la concessió d’ajudes estan condicionats al fet que s’escometin fortes retallades. Les primeres estimacions apunten que es tancaran 13.000 oficines i es reduiran uns 35.000 ocupacions.
Més impostos.
L’única condició implícita del rescat és que Espanya compleixi amb el seu objectiu de dèficit i, per a això, serà necessari que continuï amb les reformes estructurals i les retallades. D’entrada, Brussel·les veu necessari que el país pugi l’IVA, alguna cosa que podria ser imminent. Això afectarà directament a la butxaca dels consumidors. El tipus màxim podria pujar del 18% al 20% o fins i tot al 21%. A més, alguns productes i serveis podrien passar de tenir un IVA reduït a un IVA normal.
Peatges i privatitzacions a la vista.
El rescat i la necessitat de continuar amb les retallades convida a buscar solucions en tots els àmbits econòmics. Molt probablement es decretaran nous peatges. Traspassar la gestió a companyies privades és avui una possibilitat que guanya molts enters. A més, l’Estat tractarà de privatitzar quantes empreses públiques pugui, amb l’ànim d’incrementar els seus ingressos.
