Després de diverses setmanes amb el debat obert sobre si Espanya demanarà o no un rescat per a sortir del mal pas econòmic en el qual es troba, una de les últimes fórmules plantejades i que cada vegada cobra més força és la del rescat virtual. En el següent reportatge s’explica en què consisteix aquesta pràctica i s’assenyalen els pros i contres que portaria amb si.
Els mercats donen per descomptat el rescat
Després del rescat a la banca (de fins a 100.000 milions d’euros) que va sol·licitar el Govern espanyol abans de l’estiu, la feblesa manifesta de la nostra economia ha portat al fet que cada vegada més veus institucionals sol·licitin la necessitat de demanar un rescat o assistència financera per part d’Europa. Ja no es tractaria d’una línia de crèdit per a ajudar a entitats o empreses, sinó per a cobrir necessitats de finançament pròpies de l’Estat central.
La situació s’ha complicat en els últims mesos, sobretot, davant la impossibilitat de l’Executiu de reduir el dèficit públic (segons les últimes dades, va tancar l’any 2011 en el 9,8%, en el mateix nivell de Grècia) i davant les nombroses sol·licituds de recursos que han manifestat les comunitats autònomes (entre elles Catalunya, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Andalusia, Canàries, Múrcia, Balears, Astúries i Cantàbria). Per a enguany, l’objectiu de dèficit imposat per Europa se situa en el 6,3%, una taxa difícil d’aconseguir des dels nivells actuals.
Amb un rescat virtual Espanya podria quedar subjecta a la condicionalitat imposada per Europa sense poder beneficiar-se de la línia de crèdit
Davant la situació d’ofec, el Banc Central Europeu va posar de la seva part a principis de setembre, en anunciar que estaria disposat a comprar deute públic espanyol a canvi que el país sol·liciti el rescat. Amb altres paraules, el BCE ha condicionat la seva intervenció en el mercat secundari de deute sobirà al fet que Espanya o qualsevol altre país amb dificultats de finançament (el programa no és exclusiu ni està creat de manera específica per a assistir a la nostra economia) sol·liciti ajuda al fons de rescat temporal (FEEF) o permanent (MEDE). El nou programa de compra de deute sobirà s’ha denominat Outright Monetary Transactions (OMT), un terme lligat de manera directa al rescat d’Espanya.
Un mes després que el BCE fes un pas al capdavant, no obstant això, el rescat no s’ha sol·licitat. Encara que els mercats semblen que donen per descomptat que sí que es produirà. De fet, la prima de risc s’ha reduït des dels 627 punts màxims que va aconseguir al juliol fins als 400 en els quals s’ha mogut en els últims dies, la qual cosa ha suavitzat els esforços de finançament que ha de fer el Tresor Públic en les seves noves col·locacions de deute. Nombrosos operadors i economistes advoquen perquè el rescat arribarà. Però la fórmula pot diferir una mica de l’esperat en un inici pels mercats.
Pros i contres d’un rescat virtual
En els últims dies ha cobrat força la idea que el rescat sigui virtual, és a dir, que es demanaria al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) una línia de crèdit preventiva que en principi no s’utilitzaria. Sol·licitar l’obertura del crèdit al MEDE bastaria perquè el Banc Central Europeu (BCE) pugui activar el programa de compra de bons en el mercat secundari ofert al setembre per Mario Draghi. Aquesta estratègia, no obstant això, tindria pros i contres:
Pros
D’una banda, Espanya aconseguiria suavitzar el seu finançament en els mercats de deute, ja que el fet que el BCE comencés a comprar deute tiraria cap avall dels tipus d’interès que el Tresor hauria d’assumir en les seves pròximes subhastes.
de manera previsible, la sol·licitud del rescat ajudaria a rebaixar la prima de risc. Amb la sol·licitud de crèdit “virtual”, es confia que la rendibilitat del deute espanyol pugui caure fins al 1,5%-2% a un any i entorn del 4% en els terminis més llargs, la qual cosa abaratiria de manera substancial el finançament del Tresor. En les últimes subhastes, aquest organisme ha col·locat Lletres a un any al 2,83% i bons a deu anys al 5,66%. Des de la Comissió Europea, per part seva, han manifestat que aquesta sol·licitud seria un moviment possible. El Tresor porta captats enguany en el mercat 75.632 milions d’euros en deute a mitjà i llarg termini, la qual cosa significa el 88% de la previsió d’emissió per a tot 2012.
En principi, Espanya no se sotmetria a les dures condicions que porta implicat un rescat en tota regla, és a dir, un rescat total.
Contres
El Govern es veuria obligat a signar un nou Memoràndum d’Entesa en acceptar el rescat per part del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), tal com ha ocorregut després de sol·licitar la línia de crèdit per a ajudar als bancs. L’Estat podria quedar així subjecte a condicions imposades per Europa i sense poder beneficiar-se de la línia de crèdit, perquè és previsible que un rescat virtual porti noves condicions per a la gestió de l’economia espanyola.
El programa de compra de bons per part del Banc Central Europeu contempla l’adquisició de deute a venciments d’entre un i tres anys. En teoria, el rescat virtual abaratiria el finançament amb actius a més curt termini. D’entrada, es veuria un efecte contagi en els bons a més llarg termini, encara que el finançament en aquests casos podria no relaxar-se tant. Si hi ha nous elements desestabilitzadors o les reformes estructurals escomeses no donen els seus fruits, la inestabilitat en els venciments llargs continuaria, malgrat els esforços per part del BCE.
