Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Responsabilitat en el cas d’utilització fraudulenta de targetes en caixers automàtics

Fins ara, si es produïa una utilització fraudulenta de la targeta en la disposició d'efectiu en els caixers, entenien les entitats creditícies, bancs i caixes, que la responsabilitat era exclusivament atribuïble a l'usuari. Així, es donava per descomptat que necessàriament l'usuari havia resultat poc diligent en la custòdia de la mateixa targeta, o del PIN, el número secret que permet l'accés a la xarxa informatitzada.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deJunyde2003

Basant-se en això, i en el contracte subscrit amb l’entitat de la targeta, les reclamacions resultaven automàticament rebutjades. Disculpes com que possiblement l’usuari tenia escrit el número del PIN al costat de la targeta, o que coincidia amb les seves dades del DNI, data de naixement, etc., implicaven negligència de l’usuari, i que no se li restituís la quantia de les disposicions fraudulentament realitzades.

En primer lloc, cal assenyalar que les targetes no suposen un mitjà de pagament totalment segur, els seus sistemes d’encriptació són vulnerables i les màfies cada vegada generen sistemes de frau més avançats que permeten accessos contra la voluntat dels usuaris. Entre els més coneguts estan la duplicació de bandes magnètiques i la col·locació de petites cambres apostades en els caixers que permeten conèixer el PIN.

Resulta d’altra banda obvio que les grans beneficiàries per la generalització en la utilització de les targetes resulten ser les entitats bancàries. Per això, s’està produint un canvi en la interpretació que els tribunals realitzen quant a la utilització fraudulenta de les targetes. Entenen que resulta arbitrari atribuir sempre de manera automàtica la responsabilitat a l’usuari. És a dir, se li ha d’exigir a l’usuari una diligència en la custòdia de la targeta, però no fins al punt de fer-li sempre responsable, en tot cas, de la seva utilització dolosa.

Referent a això cal recordar la Recomanació de la Comissió de les Comunitats Europees de 17 de novembre de 1988 (88/590/CEE ), relativa als sistemes de pagament, i en particular a les relacions entre titulars i emissors de targetes, que assenyala al punt 4.2 que el titular no serà responsable quan no actuï de manera greument negligent o fraudulentament en l’ús del seu instrument de pagament.

Malgrat aquest nou corrent jurisprudencial, convé reiterar dos consells per a acreditar la diligència en la custòdia de la targeta:

– Respectar certes condicions mínimes de seguretat com no portar apuntat el PIN al costat de la targeta o no utilitzar altres mitjans de reconeixement del mateix que es desprenguin de documents susceptibles de ser sostrets conjuntament amb la targeta (número del DNI, data de naixement, etc.).

– Una vegada coneguda la sostracció de la targeta comunicar al més aviat possible a l’entitat aquesta circumstància per al seu bloqueig, i denunciar a més els fets davant algun dels cossos policials.

El compliment d’aquestes mesures de seguretat obligarà l’entitat a demostrar la negligència del client, invertint la càrrega de la prova. És a dir, li competirà al banc o caixa demostrar la falta de diligència.

Etiquetes:

caixer diners targeta

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions