Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Retallades en Educació: camí del copago a la universitat?

S'estudia un model de copago que implicaria l'abonament de taxes molt més elevades que les actuals per part de l'alumnat universitari

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20 de Abril de 2012
img_universitarios 1

Les retallades realitzades en Educació per reduir el dèficit públic -del 8,51% del PIB aconseguit en 2011- han estat la pedra de toc per a una discussió profunda sobre el model universitari espanyol. A més de l’inferior pressupost destinat a les plantilles docents i de l’anunci de tancament d’alguns centres educatius, el debat se centrarà a partir d’ara en la conveniència de conduir l’actual model universitari, en el qual l’Estat subvenciona al voltant del 90% de les places, a un de copago, en el qual l’aportació de cada alumne al cost total de la plaça universitària podria ser molt major que l’actual.

Imatge: Universitat de Navarra

Model de copago

Fins ara, les pujades en concepte d’educació universitària pública s’han a causa de motius d’ajustos anuals. No obstant això, ara es planteja un augment dràstic en les taxes universitàries, que equival a passar d’un model on l’Estat subvenciona el 80% de la universitat, a un de finançament mixt. En est, els estudiants tindrien més participació, amb una major càrrega per a les famílies espanyoles.

El model de finançament mixt afavoriria la concessió de més beques

Segons s’assenyala fins i tot des d’alguns rectorats, és el moment de debatre si seria necessari pujar d’1.000 euros anuals a 2.000 el preu d’una matrícula per a les classes mitjanes i altes, per elevar així un 20% les beques.

Encara que es pretengui donar d’aquesta manera més facilitats de finançament a les persones amb menys recursos, o establir un barem que diferenciï les taxes per nivells d’ingrés, el nou model implicaria una despesa major per a nombroses famílies. D’imitar-se el model britànic, la retallada en el finançament per part de l’Estat podria aconseguir un 40%, amb la consegüent liberalització de les taxes que paguen els alumnes i un major nombre de beques.

Quant paguen avui els alumnes

El cost de les taxes universitàries ha pujat un 3,6% per a les matrícules i un 7,6% per a la inscripció de cada assignatura en l’últim any. Els augments s’han estès fins a un 60% per als repetidors.

En una matrícula de 8.000 euros, els alumnes paguen al voltant de 900 euros i l’Estat subvenciona uns 7.100 euros

L’import mitjà d’una matrícula -més enllà que hi ha carreres més cares que unes altres- se situa en uns 8.000 euros anuals. D’aquest total, els alumnes paguen al voltant de 900 euros (11,25%) i l’Estat subvenciona uns 7.100 euros. Però el valor d’aquestes taxes s’ha incrementat any rere any des de l’inici de la crisi.

En 2008, l’augment de la primera matrícula va ser del 4,8% de mitjana (el País Basc va experimentar la pujada més alta, del 7%). Després d’aquest any, 2011 va ser el de major increment, amb un 4,47% de mitjana en totes les comunitats, després que el Govern autoritzés un augment màxim del 3,6% per a la primera matrícula i del 7,6% per a cada assignatura.

Un dels conceptes que ha augmentat de manera més sensible per als alumnes és el preu de les segones matrícules i successives, en una lògica que tendeix a castigar a els qui estenen els terminis d’estudi. Aquesta mesura busca fer més eficient la inversió pública en Educació.

D’aquesta manera, en 2011, l’augment de la segona matrícula en tota Espanya va ser de gairebé el 40% de mitjana sobre la primera (en algunes comunitats, l’increment per a segones matrícules va aconseguir el 75%). Això vol dir que un alumne que pagui 900 euros en matricular-se per primera vegada, pagarà per la segona matrícula 1.260 euros. Per a la tercera, les pujades arriben al 100%, amb Catalunya, Murcia i València entre les regions més cares, i Galícia, Navarra i Andalucia, entre les més barates.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions