Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reunificar deutes: qui pot fer-ho?

És necessari comptar amb un pis en propietat, amb o sense càrregues, i que la quota total resultant no superi el 80% del seu valor actual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deAbrilde2010

Casa, cotxe, targetes… el cúmul de crèdits als quals s’enfronten nombroses llars desborda el pressupost familiar. Una solució pot ser sol·licitar a l’entitat bancària un refinançament o reunificació de deutes. La demanda d’aquests serveis s’ha disparat en els últims mesos. En 2009, el percentatge de sol·licituds es va incrementar un 50% respecte a 2008 i, en el que va de 2010, s’ha incrementat un 75%, segons dades de l’Agència Negociadora. No obstant això, voler no significa sempre poder. Les entitats imposen criteris durs per a autoritzar aquesta operació, que uneix tots els préstecs en un. A l’ésser un producte de caràcter hipotecari, per a poder optar a ell és imprescindible que el client tingui un habitatge, amb o sense càrregues, ja que s’utilitzarà com a “aval” del nou préstec.

Un mercat que reviu

/imgs/2010/04/deute.art.jpg

Amb la taxa d’atur en el 19% de la població activa (ja són més de cinc milions de persones desocupades), a un bon nombre de famílies els costa arribar a fi de mes. L’acumulació de deutes i el manteniment del consum en taxes elevades han portat al límit la capacitat econòmica d’aquestes llars per a fer front als seus compromisos financers. La reunificació és una alternativa que els proposen els bancs per a unir tots els préstecs en un.

En general, permet reduir la quota mensual que es paga, a costa d’estendre en el temps el préstec. S’agrupen tot tipus de crèdits: personals (per a finançar cotxe, mobles, electrodomèstics, viatges, estudis), hipoteques, targetes, préstecs ràpids concedits sense tot just paperassa. Després del corresponent estudi, si l’operació és viable, el resultat ha de ser la signatura d’una nova hipoteca, a un termini superior a l’anterior i amb una lletra hipotecària mensual més baixa que la suma de les lletres de tots els crèdits. No obstant això, ja que el crèdit se signa a un termini més prolongat, s’abonen interessos molt més alts que els pactats en la primera operació.

La unió de crèdits redueix la quota mensual, a costa d’estendre en el temps el préstec

En els dos últims anys, igual que ha ocorregut amb les hipoteques, bancs i caixes s’han mostrat molt poc inclinats a realitzar aquestes operacions. Quan els préstecs se signen amb diverses entitats, el risc d’impagament es reparteix, però si s’unifiquen en una nova hipoteca, una única entitat assumeix tot el risc. Entre el 70% i el 90% dels intermediaris que operaven en aquest àmbit ja no el fan i només els més grans -que tenen acords de col·laboració amb les principals entitats financeres- segueixen en actiu.

Els possibles beneficiaris

La reunificació de deutes resulta interessant per als qui necessitin liquiditat i passin dificultats per a pagar les diferents quotes dels seus préstecs. Algunes entitats concedeixen de nou aquest tipus d’operacions perquè no sols són una solució per a milers de famílies, sinó una oportunitat de captar els clients hipotecaris més rendibles.

Encara que la morositat és alta (supera el 5% en el cas dels crèdits hipotecaris), en els últims mesos s’ha registrat una desacceleració. A més, és inferior en l’àmbit hipotecari que en el dels préstecs personals (on ja aconsegueix el 12%), a causa d’una major preocupació per pagar quan està en joc l’habitatge.

Aquests factors han contribuït al fet que l’actitud dels bancs sigui ara més proactiva que fa un any, si bé els criteris de selecció que apliquen les entitats són durs i molt similars als que concerneixen les hipoteques tradicionals. En general, només autoritzen la unió de préstecs a clients que coneixen i als qui els deutes no els ofeguen.

En cap cas permeten que el capital total que queda per amortitzar i que compondrà la nova hipoteca superi el 80% del valor de taxació del pis. Aquest aspecte ha estat el principal fre a nombroses reunificacions en els últims dos anys, ja que la caiguda del preu dels immobles ha provocat una desvaloració de les cases. Un pis que es va comprar en ple “boom” per 300.000 euros, pot valer avui fins a un 35% menys, 195.000 euros. Aquest nou càlcul portaria al trast una reunificació, ja que el 80% d’aquest nou valor és 156.000 euros. Per a comprovar el valor actual del pis, l’entitat financera que estudia l’operació sol·licita un estudi de taxació a una empresa especialitzada independent.

Només s’autoritza la unió de préstecs a clients coneguts i als qui els deutes no els ofeguen

Un altre requisit exigeix que, com a màxim, el nou préstec hipotecari que sorgiria de la reunificació no superi el termini d’amortització de 30 anys. Igual que ocorre amb les hipoteques, la quota resultant del crèdit “reunificador” no pot superar el 35% dels ingressos nets mensuals que acumula la unitat familiar. Si és més elevada, l’operació es denegarà.

En els millors casos, es concedeix fins i tot una línia de liquiditat que se sumaria al capital total per amortitzar del nou préstec. A més d’unir tots els deutes en una, s’atorgaria una quantia addicional perquè el client pogués viure més esplaiat.

Per a optar a aquest servei, sol·liciten clients amb una solvència mitjana, que no hagin incorregut en impagaments i, si és possible, que tinguin gran part de la hipoteca ja amortitzada. És difícil que es concedeixi a clients immersos en processos d’embargaments o amb una subhasta imminent, com ocorria en els anys anteriors a la crisi.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions