Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Revisió del pla de pensions

Encara que la fiscalitat és un dels principals incentius que poden motivar la contractació d'un pla de pensions, cal analitzar acuradament el perfil d'inversió i l'aversió al risc
Per Gracia Terrón 15 de desembre de 2006

Mancant poc més d’un mes perquè conclogui l’any, convé revisar les inversions i dur a terme les operacions necessàries per a pagar menys en la pròxima Declaració de la Renda. Els plans de pensions són un dels principals productes financers que permet als contribuents rebaixar la seva factura fiscal. Des que es van crear en 1998, s’han obert més de 7 milions de comptes de partícips de plans de pensions. El seu patrimoni aconsegueix ja els 45.000 milions d’euros. És en aquesta època, en la recta final de l’any, quan les entitats financeres es bolquen en campanyes per a captar nous clients. Per a això, no dubten a oferir atractius regals que, al final, poden sortir molt cars al partícip si no tria el producte adequat. Si té previst obrir en els pròxims dies un pla de pensions, convé tenir en compte una sèrie de consells i advertiments abans de prendre una decisió.

Com funciona?

Com funciona?

Invertir en un pla de pensions va guanyant any rere any adeptes a Espanya. La seva essència, estalviar de cara a la jubilació, i els seus incentius fiscals han convertit a aquests productes en un dels millors instruments privats de previsió. Destinar una part de l’estalvi a un pla de pensions és una necessitat ineludible per a qui vulgui assegurar-se una jubilació sense estretors. Ni tan sols les últimes propostes del Govern de limitar les jubilacions anticipades i allargar la vida laboral, resten atractiu a aquest producte. Segons María Ángeles Garralda, directora de Vida i Pensions d’Aviva, el pla de pensions “és un dels millors instruments per a complementar la pensió pública”.

En l’actualitat, existeixen a Espanya més de set milions de clients de plans de pensions.

En l’actualitat, existeixen a Espanya més de set milions de clients de plans de pensions

Els diners totals invertits en aquests productes aconseguia els 45.753 milions d’euros a tancament d’octubre de 2006. Un 20% del total es gestionen en EPSV, entitats de previsió social voluntària (modalitat de plans de pensions que es comercialitza únicament a País Basc).

Avui dia, les entitats financeres (bancs, caixes d’estalvis i asseguradores) comercialitzen més de 900 plans de pensions diferents. Aquests productes permeten anar acumulant un capital que podrà rescatar-se- obtenir-se- quan el seu titular es jubili o en situacions especials com a atur de llarga durada, invalidesa o defunció (en aquest últim cas, l’estalvi acumulat l’heretarien els beneficiaris del pla). Per tant, es tracta d’un producte que se sol contractar amb vista a llarg termini, en el qual els partícips realitzaran aportacions al pla durant molts temps, en general més de deu anys. Durant tot el període en el qual es mantingui obert el pla de pensions, el producte anirà variant la seva capital, en funció del comportament que tinguin els actius en els quals inverteix. El pla pot invertir en renda variable (en Borsa), en renda fixa o en tots dos tipus d’actius. “Les múltiples possibilitats que ofereix el mercat fan aconsellable anar variant les inversions en plans de pensions, en funció del temps que li quedi al partícip fins a la seva jubilació. El lògic és anar des de posicions més agressives cap a posicions més conservadores, de manera que redueix el seu perfil de risc a mesura que s’aproxima la data de rescat”, afirma Javier d’Antonio, director de productes d’inversió d’ING Direct. Quins avantatges fiscals es poden obtenir?Invertir en un pla de pensions amb la intenció de reduir el pagament d’impostos és un dels principals atractius d’aquest producte financer. Les aportacions als plans de pensions poden deduir-se de la base imposable de l’IRPF, però sempre fins a un determinat límit, que depèn tant dels rendiments nets del treball del contribuent com de la seva edat. “Les aportacions a plans de pensions produeixen estalvi fiscal en l’exercici en el qual es realitzen. Tenint en compte que l’IRPF és un impost progressiu, l’estalvi fiscal estarà en funció d’aquesta base imposable, podent arribar a ser del 45% de les aportacions”, explica José María Leys Mayán, advocat d’Ernst & Young.

Les aportacions redueixen la base imposable de l’IRPF. Així, pot obtenir-se un estalvi fiscal de fins a un 45% i fins a un 44% a Navarra (segons la legislació vigent al gener del 2006). Totes les persones de fins a 52 anys poden deduir-se fins a 8.000 euros de les aportacions. En el cas dels majors de 52 anys, la quantia de les aportacions que es poden deduir augmenta en 1.250 euros per cada any que excedeixi de 52, amb un topall a partir dels 65 anys de 24.250 euros. A més, els contribuents el cònjuge o la parella dels quals de fet obtingui rendiments inferiors a 8.000 euros anuals, podran reduir en la base imposable de l’IRPF les aportacions realitzades a EPSV de les quals sigui soci aquest cònjuge o parella de fet, amb el límit màxim de 2.000 euros a Àlaba i Guipúscoa i de 2.404,05 euros a Biscaia. Per part seva, a Navarra, els partícips de fins a 52 anys poden deduir-se fins a 7.212.15 euros de les aportacions. El límit màxim deduïble se situa en 15.025,30 euros, per als majors de 65 anys.

A partir de 2007, la nova reforma fiscal canvia algunes de les actuals peculiaritats tributàries d’aquests productes. Per exemple, la reforma preveu augmentar les aportacions anuals màximes deduïbles fins als 10.000 euros per als particulars menors de 50 anys. A partir d’aquesta edat, el topall màxim serà de 12.500 euros anuals. En qualsevol cas, les aportacions màximes no podran superar el 30% de les rendes actives del contribuents, és a dir, les derivades del treball o activitats empresarials. Aquest percentatge s’eleva fins al 50% per als majors de 50 anys.

Quant al cobrament, la pròxima llei de l’IRPF eliminarà la reducció del 40% si es cobra el pla en forma de capital, és a dir, tot d’una vegada.

En quin pla interessa invertir?

Encara que la fiscalitat és un dels principals incentius que poden motivar la contractació d’un pla de pensions, per a triar el producte que més convé, el partícip ha d’analitzar acuradament el perfil d’inversió i la seva aversió al risc. En l’actualitat, hi ha més de 800 productes diferents en el mercat. Abans de triar és recomanable fixar-se en la seva política d’inversió. Com a norma general, Javier d’Antonio, d’ING Direct, proposa invertir un percentatge en renda fixa igual a l’edat del partícip i el percentatge restant (fins a sumar 100) en renda variable. Segons aquesta formula, una persona de 45 anys podria dedicar el 45% de la seva inversió a renda fixa i el 55% a renda variable (100-45=55). “Evidentment, existeixen altres factors particulars que poden fer variar aquesta distribució de la inversió, com poden ser la capacitat d’estalvi, el major o menor nivell de risc que es desitgi assumir…”, assegura. Segons la fórmula proposada, a mesura que el partícip va fent-se major ha d’anar reduint la seva presència en renda variable. A Espanya, en general, el perfil dels estalviadors és conservador: més d’un 40% té contractats plans de renda fixa mixta, que inverteixen com a màxim el 30% en bossa i el 70%, en renda fixa. La segona modalitat més triada és la de renda variable, que suposa un 14,8% dels partícips del sistema individual.

L’ideal és anar ajustant l’estratègia d’inversió a l’horitzó temporal que separa al partícip de la jubilació. La renda variable és atractiva quan queda molt temps per a jubilar-se,

La renda variable és atractiva quan queda molt temps per a jubilar-se

però segons es vagi reduint aquest termini, és recomanable anar adoptant posicions més defensives, amb major presència en renda fixa. “Els partícips amb edats entre 30 i 50 anys no han de tenir por d’apostar per plans de pensions invertits al 100% en renda variable. Queda molt temps per a la jubilació, per la qual cosa és possible assumir risc, fins i tot en el cas d’aquells estalviadors més conservadors”, comenta Javier d’Antonio.

Entre 50 i 55 anys, cal mostrar-se una cosa més prudent en les decisions d’inversió. És bon moment de variar l’estratègia i passar a invertir a parts iguals en renda variable i renda fixa (50%-50%). Luis Peña, conseller delegat de la gestora Fonditel afirma que entre 55 i 60 anys, el partícip ha de fer-se més defensiu, ja que entra a les portes de l’edat de jubilació. “A partir dels 55 anys és aconsellable reduir el percentatge de borsa i fixar-se, per exemple, en els fons de diners, el producte conservador per excel·lència. Invertir un 35% en renda variable, un 40% en renda fixa i un 25% en actius monetaris seria una bona distribució per a les carteres d’aquest perfil d’edat”, assegura.

Finalment, quan se superen els 60 anys s’entra en l’edat en la qual una persona ja es pot jubilar. És en aquest moment quan cal fer-se definitivament conservador i deixar per a altres productes, i no per als fons de pensions, les alegries i els experiments. La renda fixa ha de dominar en les carteres en aquests moments.

Quants diners es pot estalviar?

Algunes entitats s’estan esforçant a educar al partícip i concierciarle que, com més aviat millor comenci a invertir en aquest producte, millor. Rocío Torres, cap de producte de Citibank, assenyala que una de les seves majors inquietuds és anar rebaixant l’edat d’obertura d’un pla de pensions. ?Volem educar als estalviadors, inculcar-los la idea que com més aviat millor es comenci a invertir en un pla de pensions millor?, comenta. En l’actualitat, la major part dels seus clients tenen entre 35 i 40 anys. “Volem fer que l’edat d’entrada es rebaixi fins als 30 anys”, afegeix. L’estalvi acumulat fins a la jubilació serà major, i també les possibilitats d’extreure majors rendibilitats, adaptant-se a la conjuntura del mercat.

La diferència entre el que es pot estalviar amb un pla de pensions també ve determinada, d’una banda, per l’edat a la qual es comenci a invertir. I, d’altra banda, per la política d’inversió del producte en el qual es mantingui l’estalvi a cada moment. Una persona que comenci als 25 anys a fer aportacions de 120 euros al mes a un pla que li ofereixi una rendibilitat del 3,21% haurà acumulat un estalvi de 179.405,90 euros quan es jubili, als 65 anys.

Una persona que comenci als 25 anys a fer aportacions de 120 euros al mes a un pla que li ofereixi una rendibilitat del 3,21% haurà acumulat un estalvi de 179.405,90 euros quan es jubili, als 65 anys

Si aquesta mateixa persona retarda l’entrada en un pla de pensions als 40 anys, l’estalvi acumulat seria de 80.000 euros, un 54% menys. Per a calcular l’estalvi que tindrem, és necessari tenir en compte l’augment de l’IPC estimat per a cada any. En l’exemple anterior, la inflació estimada és d’un 2% anual.

Quines comissions cal suportar?

Les comissions tenen un impacte molt important sobre la rendibilitat final d’un pla de pensions, per la qual cosa convé analitzar la seva quantia abans de triar producte. Una diferència de només un 1% en les comissions del pla pot afegir o restar diversos milers d’euros a la pensió del client al llarg del temps. Per exemple, si el partícip estalvia en el seu pla durant 30 anys aquesta diferència pot superar els 138.000 euros, segons un informe realitzat per Analistes Financers Internacionals.

En aquesta època de l’any, oferir un regal o una bonificació figuren entre les estratègies comercials més utilitzades per les gestores de fons de pensions per a atreure partícips. A simple vista, els obsequis són atractius (televisors plans, DVD´s portàtils, equips de música…), però l’estalviador no ha de deixar-se seduir sense més per ells. A vegades, el regal acaba pagant-se amb escreix amb les comissions associades als plans que l’entitat obliga a pagar. De fet, segons un informe d’analistes financers internacionals per a ING Direct, més de la meitat dels partícips de plans de pensions suporten comissions màximes. En el mercat, les comissions totals dels plans oscil·len entre el 0,80 i el 2,5%.

Javier d’Antonio, director general de productes d’inversió d’ING Direct, “les comissions són un factor clau a l’hora de triar un pla de pensions. Malgrat això, els espanyols encara no estem conscienciats que un pla amb altes comissions suposa menys diners per a la nostra jubilació”.

Per tant, a més de triar el pla adequat al seu perfil i de fer els càlculs fiscals corresponents és molt recomanable analitzar les comissions que aplica el pla. L’oferta és molt àmplia així que, entre dos plans que realitzen inversions similars, és recomanable triar el que menys despeses associades tingui.