El poder adquisitiu de les famílies s’ha vist reduït com a conseqüència de l’atur , l’alça de preus i la congelació o rebaixa salarial, per la qual cosa les llars disposen dels mateixos o menors ingressos per fer front a majors despeses. Davant aquesta situació, una de les operacions més comunes entre els quals no poden fer front als seus deutes, és reunificar-les en un nou crèdit. Però aquesta solució implica una sèrie de problemes. En el present article s’exposen els principals riscos de la reunificació de deutes.
Reunificar, solució o problema?
2012 va tancar amb gairebé 6 milions d’aturats, segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA). Amb aquestes històriques xifres d’atur, no és d’estranyar que les dificultats financeres familiars hagin augmentat. La profunda crisi econòmica ha motivat que moltes persones no puguin continuar fent front al pagament de les diferents quotes mensuals dels préstecs que van contractar. Així, el nivell de morositat no ha deixat de créixer. Els impagaments d’hipoteques han passat del 1% de 2008 al 3,4% registrat en el tercer trimestre de 2012, com indica el Banc d’Espanya.
Davant aquest panorama, una opció que s’ha estès cada vegada més és la de reunificar els deutes. La demanda d’aquest tipus de productes financers s’ha incrementat en els últims anys entorn d’un 35% anual, segons xifres de l’Agència Negociadora, fins i tot, malgrat que les entitats bancàries s’han mostrat molt poc inclinades a elles. I és que, lluny de ser la solució per a tots els problemes, aquestes operacions impliquen una sèrie de riscos que s’expliquen a continuació.
1. Augment del pagament d’interessos
Una operació de consolidació de deutes consisteix a agrupar en un únic préstec o crèdit tots els pagaments que es deuen els préstecs existents (hipoteca, lletra del cotxe, préstec personal, targetes de crèdit) amb una o diferents entitats i a diferents costos o tipus d’interès. S’aglutinen tots els deutes en una única quota mensual que són de manera habitual de menor quantia i interès que la suma de totes les anteriors. Però el termini d’amortització, el període de temps fixat per pagar el préstec, s’amplia. A més, l’interès de la nova hipoteca sol ser major que el d’una normal, ja que el risc d’impagament és superior. Així, un termini major suposa menor quota, però la quantitat final que s’ha d’abonar, el deute, s’incrementa, ja que els interessos totals seran molt majors i es pagarà durant més mesos.
Al final, el deute s’incrementa doncs els interessos totals seran molt majors i es pagarà durant més mesos
L’augment en la demanda d’aquest tipus d’operacions ha portat al Banc d’Espanya a la inclusió d’una sèrie d’advertiments als usuaris al seu Portal del Client Bancari. El supervisor recomana que s’analitzi aquesta operació atenent no solament a la diferència de tipus d’interès entre els préstecs antics i el nou, sinó també al termini durant el qual s’estarà pagant i les despeses totals de l’operació.
D’igual forma, cal tenir molt present un possible futur augment en els tipus d’interès i l’euríbor, en cas de contractar un préstec amb tipus flexibles, ja que l’actual preu del diner, els tipus d’interès, estan molt baixos.
2. Alts costos de tramitació
El Banc d’Espanya ha exhortat també al fet que es posi especial atenció i se sol·liciti informació detallada de les despeses totals que comporta aquesta operació. Com són:
- Els costos de tramitació i formalització.
- Les comissions o penalitzacions per cancel·lació anticipada en oficialitzar el nou crèdit.
- Les despeses de notaria, registre, gestoria i impostos per les modificacions en la hipoteca.
- Les comissions i desemborsaments per l’obertura del nou préstec.
A això ha d’afegir-se el fet que en molts casos aquestes operacions es contracten amb companyies que actuen com a intermediàries financeres (lloc que ara bancs i caixes són poc inclinats a la seva realització) i, en general, el client ha de fer-se càrrec del cost del servei d’intermediació. A més, els tipus d’interès que apliquen aquestes empreses de capital privat són molt més elevats que els de les entitats bancàries.
3. Reticències i exigents requisits de les entitats
Aquesta operativa, que era habitual entre les principals entitats tradicionals fins a l’esclat de la bombolla immobiliari-crediticia, és cada vegada més difícil d’obtenir als bancs generalistes. Al contrari que abans de la crisi, avui dia, les entitats exigeixen moltes i difícils condicions.
Ha d’acreditar-se la situació crediticia, es mira amb lupa el nivell d’endeutament, exigeixen una estabilitat laboral que asseguri futurs i regulars ingressos, els bancs no refinancian deutes d’altres entitats i, en general, les operacions de refinançament hipotecari solament s’aproven si el capital total que queda per amortitzar no supera el 80% del valor de taxació de l’immoble.
Els bancs sol·liciten un avalista, que ha de complir requisits cada vegada més exigents, o tenir habitatge en propietat
Els bancs sol·liciten en gairebé tots els casos garantia hipotecària. Si s’obté un préstec sense aquesta garantia, és habitual que el termini sigui menor i la rebaixa en la quota sigui d’igual forma menor. També les entitats demanen un avalista, que ha de complir uns requisits cada vegada més exigents, o tenir habitatge en propietat.
Les companyies de capital privat, no financeres, utilitzen la hipoteca com a crèdit, i en cas que no hi hagi hipoteca o propietat, poden agrupar tots els deutes en un nou préstec personal o amb un altre tipus de garantia no hipotecària.
4. Despeses d’assessorament
A causa de les reticències de les entitats, és habitual que s’acudeixi a companyies de capital privat. Són empreses no financeres, que no depenen del Banc d’Espanya ni estan subjectes a la seva regulació. Per això, els experts aconsellen comptar amb assessorament professional, però els seus costos són molt notables. El tipus de comissions que cobren oscil·len entre el 3 i el 5% de l’import de l’operació.
5. Pertànyer a llistes de morositat
Si s’està dins d’un llistat de morosos, com Asnef, RAI o Equifax, les probabilitats de dur a terme un refinançament es redueixen al mínim. Les entitats no concedeixen crèdit si una persona està inclosa en un d’aquests fitxers. L’única opció seran les empreses de capital privat.
