Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Roba econòmica i de segona mà

Comprar en botigues de segona mà o tipus outlet, analitzar les necessitats reals i invertir en peces atemporals i multiusos és determinant per a reduir la despesa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deDesembrede2009

Una de les conseqüències més visibles de la crisi ha estat la rebaixa del poder adquisitiu de moltes llars. Ara més que mai es mesura com i en què es gasta el pressupost familiar. Es replantegen les necessitats, s’allarguen els cicles de vida dels articles que equipen la casa i s’intenta retallar les despeses prescindibles. No obstant això, hi ha algunes partides pressupostàries que romanen intocables en el temps. Comprar roba i calçat és una prioritat en moltes llars on, per exemple, hi ha nens petits. Ara bé, per necessitat o pura estètica, anar de botigues és una cita obligada i freqüent en l’agenda de la majoria. No obstant això, sempre és possible revisar certs hàbits per a ajustar la quantitat de diners que es destina a la compra de roba i sabates.

Més en roba que en decoració per a la llar

/imgs/2009/12/rebaixes.art.jpgUn total de 1.985 euros. Aquest és la despesa mig anual que, segons l’última Enquesta de Pressupostos Familiars elaborada per l’INE, dediquen les llars espanyoles a la compra d’articles de vestir i calçat. Més de 165 euros mensuals si la xifra total es divideix entre els doces mesos de l’any. Per comunitats, un recent estudi elaborat per l’Associació Empresarial del Comerç i Complements (ACOTEX) situa als madrilenys -amb una despesa mitjana de 673,71 euros a l’any- com els que més diners van destinar a comprar peces tèxtils. Els segueixen els residents en la comunitat balear (655,8 euros), els navarresos (649,27 euros) i els bascos, amb una despesa en roba pròxim als 600 euros.

En l’altre extrem es troben els extremenys, amb una mitjana de 382,07 euros, els gallecs amb tot just 430 euros i els canaris que de mitjana destinen 450 euros a la compra d’articles tèxtils.

Durant 2008, segons l’enquesta de l’INE, cada família va gastar el 6% del seu pressupost en roba i sabates, un percentatge per sobre del qual destina a la compra de mobiliari o equipament per a l’habitatge (5%), o fins i tot del que cada llar gasta en salut (3%). La roba i el calçat són, per tant, dues despeses habituals que requereixen una partida pressupostària considerable, però que és possible reduir si es posen en pràctica certs consells.

Reconsiderar el lloc de compra

No sempre els hàbits més rutinaris o tradicionals són els que més beneficien a la butxaca. Gastar menys en roba, sense renunciar per això a vestir bé, és un exercici que requereix experimentar i obrir-se a noves opcions. Per a començar, la llista de proposicions arrenca amb una invitació a considerar les botigues de segona mà. Aquest tipus d’establiments es troba en expansió a causa de la crisi econòmica. Hi ha dues classes de botiga de roba i objectes usats: les que funcionen com a iniciativa d’associacions o organitzacions socials, com a Humana o Ekorropa, i les que són projectes empresarials privats. Ambdues comparteixen un mateix avantatge, la roba és, de manera significativa, més barata que la que s’embeni en els establiments habituals. El motiu és que les peces ja han estat usades amb anterioritat. Aquestes botigues la recuperen, a través de donacions, de contenidors específics en els quals es diposita o de la compravenda. La roba es revisa i se sotmet a un procés d’higienització per a després posar-la a la venda.

No hi ha dubte que les existències quant a talles i models de roba són menys prolífiques que les botigues habituals. Per això, a vegades cal “rebuscar” fins a donar amb alguna cosa que s’ajusti a les preferències i necessitats del comprador.

Els preus són més barats però les talles i models no s’ajusten sempre a les necessitats del comprador

El fenomen outlet o factory és un altre dels recursos als quals és possible recórrer per a reduir el pressupost en roba i calçat. En 2008, més de 13 milions de persones van visitar un centre outlet al nostre país, un 12% més de visites que l’any anterior i tot apunta al fet que la xifra augmentarà en 2009. La filosofia d’aquestes botigues és oferir roba de marques reconegudes amb descomptes, que en alguns casos són incisius. En general, són peces procedents d’estocs, d’altres temporades o que tenen tares que revaloritzen el seu preu amb descomptes. L’avantatge de comprar en un outlet és clara: els seus preus són més baixos, en alguns casos els descomptes superen el 70% del valor inicial de la peça. Però, igual que ocorre amb les botigues de segona mà, per a treure partit a aquestes rebaixes de preu cal trobar primer alguna cosa que encaix amb els gustos del comprador, i no sempre és tasca fàcil.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Invertir, no gastar »

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions