Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Roba econòmica i de segona mà

Comprar en botigues de segona mà o tipus outlet, analitzar les necessitats reals i invertir en peces atemporals i multiusos és determinant per a reduir la despesa
Per Rosa Cuevas 29 de desembre de 2009
Img rebajas
Imagen: Carlos Madrigal

Una de les conseqüències més visibles de la crisi ha estat la rebaixa del poder adquisitiu de moltes llars. Ara més que mai es mesura com i en què es gasta el pressupost familiar. Es replantegen les necessitats, s’allarguen els cicles de vida dels articles que equipen la casa i s’intenta retallar les despeses prescindibles. No obstant això, hi ha algunes partides pressupostàries que romanen intocables en el temps. Comprar roba i calçat és una prioritat en moltes llars on, per exemple, hi ha nens petits. Ara bé, per necessitat o pura estètica, anar de botigues és una cita obligada i freqüent en l’agenda de la majoria. No obstant això, sempre és possible revisar certs hàbits per a ajustar la quantitat de diners que es destina a la compra de roba i sabates.

Més en roba que en decoració per a la llar

Un total de 1.985 euros. Aquest és la despesa mig anual que, segons l’última Enquesta de Pressupostos Familiars elaborada per l’INE, dediquen les llars espanyoles a la compra d’articles de vestir i calçat. Més de 165 euros mensuals si la xifra total es divideix entre els doces mesos de l’any. Per comunitats, un recent estudi elaborat per l’Associació Empresarial del Comerç i Complements (ACOTEX) situa als madrilenys -amb una despesa mitjana de 673,71 euros a l’any- com els que més diners van destinar a comprar peces tèxtils. Els segueixen els residents en la comunitat balear (655,8 euros), els navarresos (649,27 euros) i els bascos, amb una despesa en roba pròxim als 600 euros.

En l’altre extrem es troben els extremenys, amb una mitjana de 382,07 euros, els gallecs amb tot just 430 euros i els canaris que de mitjana destinen 450 euros a la compra d’articles tèxtils.

Durant 2008, segons l’enquesta de l’INE, cada família va gastar el 6% del seu pressupost en roba i sabates, un percentatge per sobre del qual destina a la compra de mobiliari o equipament per a l’habitatge (5%), o fins i tot del que cada llar gasta en salut (3%). La roba i el calçat són, per tant, dues despeses habituals que requereixen una partida pressupostària considerable, però que és possible reduir si es posen en pràctica certs consells.

Reconsiderar el lloc de compra

No sempre els hàbits més rutinaris o tradicionals són els que més beneficien a la butxaca. Gastar menys en roba, sense renunciar per això a vestir bé, és un exercici que requereix experimentar i obrir-se a noves opcions. Per a començar, la llista de proposicions arrenca amb una invitació a considerar les botigues de segona mà. Aquest tipus d’establiments es troba en expansió a causa de la crisi econòmica. Hi ha dues classes de botiga de roba i objectes usats: les que funcionen com a iniciativa d’associacions o organitzacions socials, com a Humana o Ekorropa, i les que són projectes empresarials privats. Ambdues comparteixen un mateix avantatge, la roba és, de manera significativa, més barata que la que s’embeni en els establiments habituals. El motiu és que les peces ja han estat usades amb anterioritat. Aquestes botigues la recuperen, a través de donacions, de contenidors específics en els quals es diposita o de la compravenda. La roba es revisa i se sotmet a un procés d’higienització per a després posar-la a la venda.

No hi ha dubte que les existències quant a talles i models de roba són menys prolífiques que les botigues habituals. Per això, a vegades cal “rebuscar” fins a donar amb alguna cosa que s’ajusti a les preferències i necessitats del comprador.

Els preus són més barats però les talles i models no s’ajusten sempre a les necessitats del comprador

El fenomen outlet o factory és un altre dels recursos als quals és possible recórrer per a reduir el pressupost en roba i calçat. En 2008, més de 13 milions de persones van visitar un centre outlet al nostre país, un 12% més de visites que l’any anterior i tot apunta al fet que la xifra augmentarà en 2009. La filosofia d’aquestes botigues és oferir roba de marques reconegudes amb descomptes, que en alguns casos són incisius. En general, són peces procedents d’estocs, d’altres temporades o que tenen tares que revaloritzen el seu preu amb descomptes. L’avantatge de comprar en un outlet és clara: els seus preus són més baixos, en alguns casos els descomptes superen el 70% del valor inicial de la peça. Però, igual que ocorre amb les botigues de segona mà, per a treure partit a aquestes rebaixes de preu cal trobar primer alguna cosa que encaix amb els gustos del comprador, i no sempre és tasca fàcil.

Invertir, no gastar

Ja sigui en botigues de tipus outlet, de segona mà o en qualsevol en general si el que es busca és gastar menys en roba cal comprar amb certes dosis de pragmatisme i intel·ligència. Són dues qualitats necessàries per a no sucumbir davant una peça amb un preu reduït, però que a llarg termini no s’usarà tant com s’imaginava, o que tal vegada ni tan sols s’arribi a estrenar. Per això, sempre que sigui possible convé invertir en peces atemporals que permetin un ús continuat al llarg de l’any. D’aquesta manera, la inversió té doble valor ja que la roba s’utilitza a l’hivern i estiu. Pantalons vaquers, jaquetes, vestits de màniga francesa, jerseis d’entretemps, i samarretes bàsiques són algunes d’elles.

Convé invertir en peces atemporals que permetin un ús continuat al llarg de l’any

A més, és convenient que les prenguis siguin multiús i combinables entre si. La clau està a aconseguir un fons d’armari, a un preu competitiu, que sigui possible enriquir amb complements, en general d’un cost més reduït que els articles tèxtils. D’aquesta manera, s’aconsegueix també un look diferent amb les mateixes peces. Un altre dels aspectes en els quals s’ha de fixar el comprador per a gastar menys és en el manteniment i les cures que requereixi la roba. Els articles delicats i que necessiten rentades en sec són, fins i tot amb un preu de compra molt reduït, més cars a llarg termini que uns altres que admeten ser rentats en la rentadora.

Planificar la compra

Qui no ha tingut alguna vegada la sensació que malgrat tenir l’armari ple de roba sempre sembla usar la mateixa? Aquesta situació s’explica a través del principi de Pareto, que va enunciar l’economista de mateix nom a principis del segle XX. La regla considera que hi ha un 80% de peces que no s’utilitza ni el 20% de les vegades i un 20% de roba que s’empra el 80% de les ocasions. Per tant, s’ha d’evitar comprar peces, per molt raonable que sigui el seu preu, que pertanyin a aquest 80% que a penes s’empra. En canvi, el comprador ha de centrar els seus esforços a adquirir roba que formi part del 20% amb el qual més es vesteix una persona. Com aconseguir-ho? Amb planificació i previsió.

Les llars espanyoles dediquen 1.985 euros anuals a la compra d’articles de vestir i calçat

En primer lloc, resulta molt útil analitzar l’armari per a localitzar i prioritzar les necessitats reals de roba. Fer una llista amb elles i fixar-se un pressupost màxim al qual cenyir-se ajuda a complir l’objectiu. Per a això, és recomanable acudir amb la suma de diners triada en metàl·lic, i desproveït de targetes de crèdit.

No sols el lloc en què es compri la roba influeix en el preu, l’època en la qual s’efectuïn les compres també el fa. Per aquest motiu, sempre que sigui possible convé posposar-les fins a les rebaixes per a aprofitar els descomptes. A més, és possible treure’ls un gran partit i comprar articles d’estiu o d’hivern molt rebaixats per al següent any. En aquest cas, per a no córrer riscos és aconsellable que siguin peces bàsiques i de fons d’armari. D’aquesta manera, s’evita caure en l’error d’adquirir articles que ja no siguin tendència en següents temporades.