En el seu afany per modernitzar-se i adaptar-se als gustos i costums dels clients més joves, els bancs han trobat en el sector dels mitjans de pagament un filó per atreure als menors de 30 anys, més coneguts com millennials. Moltes entitats han creat les seves pròpies aplicacions de pagament a través del smartphone i han ideat nous aparells que permeten adquirir amb el telèfon sense haver de portar una targeta damunt. Però hi ha més. Fins a polseres i ulleres de sol liciten per jubilar a les targetes en les compres! En aquest article s’enumeren els dispositius amb els quals es vol acabar amb les targetes, i també per què no acaben d’assentar-se a Espanya.
Les innovacions tecnològiques han obert un nou món de possibilitats dins del sector dels mitjans de pagament alternatius a les targetes físiques, sobretot les basades en el contactless (sense contacte). Bancs i companyies fintech (de pagament a través del mòbil) han utilitzat la denominada tecnologia de pagament sense contacte per crear nous dispositius que permeten efectuar qualsevol compra com si fossin targetes de dèbit o de crèdit: des de smartphones o polseres fins a objectes una mica més exòtics, com a anells o ulleres de sol. Però, com són i com s’empren aquests nous mitjans de pagament?
Pagar amb el telèfon mòbil
Des de fa diversos anys, els telèfons mòbils s’han convertit en una eina capaç d’efectuar pagaments gràcies a la tecnologia NFC (comuninación de camp proper). En aquests casos, el terminal es vincula a una o més targetes de dèbit o de crèdit. En realitzar la compra, l’usuari solament ha de triar amb quina targeta vol fer-la i apropar el smartphone al datáfono perquè l’aparell registri l’abonament. En el cas de les targetes contactless, si l’adquisició no supera els 20 euros, no és necessari introduir el codi PIN.
Abonar les compres amb polseres i anells?
Polseres i anells també funcionen com si fossin un duplicat d’una targeta física. Porten incorporat un xip contactless, així que per realitzar els pagaments solament cal apropar la polsera o l’anell al datáfono.
Ulleres de sol com a mitjà de pagament
L’emissora de targetes Visa ha llançat fa poc temps unes ulleres de sol que també tenen un xip contactless. No obstant això, en aquest cas, el dispositiu està associat a un compte d’una entitat bancària, per la qual cosa no és necessari vincular-ho a una targeta.
Targetes virtuals per a les compres per Internet
Tampoc cal oblidar que molts bancs disposen de targetes virtuals amb les quals poden efectuar-se tot tipus de compres online. Aquests productes no tenen comissions i, en general, funcionen com una targeta prepagament que pot recarregar-se mitjançant transferències o a través de caixers automàtics.

Imatge: FootMassagez
El pagament per mòbil, poc popular entre els espanyols
Aquests dispositius, no obstant això, encara no gaudeixen de molta popularitat entre els consumidors espanyols, que prefereixen utilitzar els mitjans de pagament tradicionals. Segons les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya, el nombre de targetes físiques en circulació no ha deixat de créixer durant l’últim lustre: en 2016 van arribar als 74,51 milions d’unitats. D’entre tots aquests “plàstics”, més d’11 milions incorporaven la tecnologia contactless, que sí té una gran acceptació.
En canvi, segons l’Informe Tecnocom sobre Tendències en Mitjans de pagament 2016, encara que més del 90% dels espanyols disposa de telèfon mòbil, menys del 20% pot utilitzar-ho com a mitjà de pagament i menys del 5% ho ha usat alguna vegada per efectuar una compra. A més, el percentatge de consumidors que prefereixen l’abonament amb el smartphone abans del pagament amb targeta física és de poc més del 10%.
L’estudi reflecteix que el poc èxit dels nous mitjans de pagament es deu al fet que l’oferta bancària de nous dispositius tecnològics, malgrat ser molt variada, encara és difusa a ulls del consumidor, que a més encara no es veu en la necessitat de recórrer a instruments alternatius als tradicionals (efectiu o targetes físiques). Per això, des de Tecnocom destaquen que les entitats hauran de “intensificar la cerca de serveis de valor afegits que atreguin a la demanda i es converteixin en objecte de preferència dels usuaris”, si volen que els seus nous mitjans de pagament competeixin contra les targetes bancàries convencionals.