Un dels eterns dilemes per encarar una inversió és decidir si aquesta ha de ser activa o, per contra, passiva. Aquesta estratègia s’empra sobretot en els fons d’inversió per la seva major capacitat per administrar una cartera d’actius financers per part de les gestores. L’objectiu és triar un model d’inversió que repliqui un índex borsari o estigui basat en la decisió dels gestors per trobar les millors oportunitats de negoci generades des dels mercats financers. A continuació es donen les pistes per encertar.
Quin és la millor gestió: activa o passiva?
En principi no hi ha cap modalitat millor o pitjor que una altra, sinó que dependrà del perfil de l’inversor i, sobretot, del cicle econòmic en el qual s’han d’invertir els estalvis.
No obstant això, hi ha algunes pistes que poden decantar la balança en un o un altre sentit, de cara a aconseguir l’objectiu que es plantegen tots els inversors en formalitzar aquests productes: millorar la tornada al seu patrimoni personal o familiar. No en va, les diferències pel que fa a la seva rendibilitat poden situar-se a partir del 3 %, en funció de les seves particularitats.
Comissions: més altes en la gestió activa
Des d’aquest escenari general, no falten els analistes que s’inclinen per una gestió passiva com a fórmula més eficaç per generar major rendibilitat en les operacions. Al·ludeixen que gairebé sempre és més rendible replicar un índex de referència que adaptar-se a les circumstàncies dels mercats financers. Té l’avantatge que les comissions d’aquests fons són sensiblement més baixes. A més, no hi haurà cap desviació sobre les fonts de cotització. En conseqüència, constitueix un model de gestió més transparent on resulta més fàcil preveure els possibles beneficis o pèrdues en les operacions.
Perquè els inversors no alberguin cap classe de dubtes sobre l’elecció del seu model de gestió, la informació serà la seva principal eina de defensa.
Tant en les fitxes com en els fullets dels fons haurà d’aparèixer com serà administrada la composició de la cartera, amb les tarifes que apliquen des de les gestores, en concret la comissió de gestió, que és la que cobren pels serveis prestats. Si es calcula en relació al patrimoni del fons, té un topall màxim del 2,25 %. És més freqüent que en la gestió activa s’apropi a aquest límit, com a conseqüència de la prestació d’aquest servei professional, mentre que en la passiva és molt habitual que aquesta taxa no superi nivells de l’1 %, especialment si procedeixen de la renda fixa. La diferència entre tots dos models varia entre mitjà i un punt percentual.
En qualsevol cas, els fons de gestió activa són més cars que els passius, però no serà el principal factor per determinar la seva rendibilitat real, sinó que dependrà d’altres factors.
Replicar un índex borsari
Un dels paràmetres per determinar si la gestió activa pot ser més rendible que la passiva es materialitza a través de l’informe SPIVA (Standard & Poor’s Indices Versus Activi Funds). En ell s’analitza el comportament dels fons de gestió activa pel que fa als seus índexs de referència, amb un termini de permanència d’entre un i deu anys. Doncs bé, en l’últim estudi es posa de manifest que tan sol el 2 % d’aquests productes supera al Standard & Poor’s 500 a llarg termini, mentre que a Espanya, el 18 % dels fons d’aquestes característiques aconsegueixen batre al mercat.
De totes maneres, gairebé sempre és molt rendible canviar de fons quan les condicions dels mercats financers no són les mateixes o s’ha produït un canvi de tendència en l’actiu financer demandat. Serà una ocasió més favorable per donar un cop de timó i millorar la rendibilitat del fons, fins al punt que els propis gestors estan en condicions d’aprofitar-se de les ineficiències i gestionar la volatilitat amb molta més eficàcia que des dels models indexats o més estàtics.
Composició de les carteres
Un dels exemples més clars es produeix en un escenari borsari que es perfila sota una nova tendència a la baixa. Si el fons triat es gestionés de manera activa, podria variar les condicions per millorar el seu rendiment. Així podria passar d’una distribució del 75 % de renda variable i 25 % fixa a una altra sensiblement diferent i aprofitar-se de la nova conjuntura que van aportant els mercats o actius financers. Això està indicat per adequar-se a canvis de cicles en l’economia internacional.Una altra de les aportacions de la gestió activa és que permet una major diversificació en la forma d’entendre la inversió, fins i tot per protegir-se de la seva exposició a la borsa perquè, d’aquesta manera, poden limitar-se les pèrdues en les situacions més desfavorables per als mercats financers -o fins i tot obtenir beneficis en aquests escenaris tan adversos per als inversors-.
