En breu, seran més els espanyols que puguin accedir a una justícia gratuïta, en ampliar-se els beneficiaris d’aquest servei sense cost algun, després de l’aprovació del Projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta. Podran acollir-se a ella els qui disposin d’un llindar de la renda equivalent a 2,5 vegades l’Índex Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), i no com fins ara que estava vinculat al doble del Salari Mínim Interprofessional (SMI). L’IPREM que fixa el Govern està avui dia en 632,50 euros, amb el que la quantitat màxima fins a la qual es podrà sol·licitar aquesta assistència gratuïta serà d’1.330 euros, una quantia lleugerament superior a l’anterior model. Així, com s’explica a continuació, tots els mileuristes podran sol·licitar-ho, i també els qui rebin rendes inferiors, aturats, jubilats, etc.
Justícia gratuïta per més ciutadans
En nombroses ocasions els afectats per un procés judicial es pregunten si tenen dret a iniciar un judici o defensar-se en procediment sense que les costes repercuteixin en la seva butxaca, sobretot si tenen sous molt baixos o són aturats. Aquesta oportunitat existeix, i és el que es diu justícia gratuïta. A ella poden accedir les persones que manquin dels recursos econòmics necessaris per afrontar aquests processos per la via judicial, i compleixin una sèrie de requisits. Així, els qui compleixin amb les particularitats requerides podran formalitzar el seu procés de forma gratuïta, i recórrer a aquestes prestacions per intervenir en un procediment judicial. En la pràctica, es materialitza en la dotació d’un torn d’ofici per els qui necessitin de la seva assistència, o en exempcions en el pagament de taxes, entre altres prestacions.
La justícia gratuïta serà per els qui disposin d’un llindar de renda equivalent a 2,5 vegades l’IPREM
En breu, podran ser més els espanyols que puguin accedir a aquestes ajudes socials, en ampliar-se els beneficiaris d’aquest servei després de l’aprovació del Projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta. Per aquesta nova norma, les persones que puguin pagar-se anar a judici abonaran un 10% del cost del procés, quantitats que s’utilitzen per ampliar el nombre de beneficiaris de l’assistència gratuïta.
Una altra de les novetats que presenta el text, és l’ampliació d’els qui poden acollir-se a la mateixa. Des d’ara, afectarà a els qui disposin d’un llindar de la renda equivalent a 2,5 vegades l’Índex Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), no com fins ara que estava vinculat al doble del Salari Mínim Interprofessional (SMI). L’IPREM (fixat pel Govern) està en 632,50 euros, amb el que la quantitat màxima fins a on es podrà sol·licitar aquesta assistència gratuïta serà d’1.330 euros, una xifra lleugerament superior a l’anterior model. Això significarà que mileuristes i els qui rebin rendes inferiors, aturats, jubilats, etc. podran sol·licitar-ho.
Qui poden sol·licitar la justícia gratuïta?
Si ben l’aspecte econòmic és determinant per seleccionar què persones poden acollir-se, són molts els ciutadans que desconeixen si tenen dret o no a rebre l’assistència jurídica gratuïta. Poden fer-ho els següents:
Els nacionals o estrangers amb residència legal a Espanya els recursos de la qual i ingressos econòmics, computats cada any per tots els conceptes i per unitat familiar, no superin l’equivalent a 2,5 vegades de l’Índex Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) vigent al moment de fer la sol·licitud.
Els estrangers sense residència legal a Espanya que acreditin insuficiència de recursos en el procés penal.
Els treballadors i els beneficiaris del sistema de Seguretat Social en la jurisdicció social.
Per valorar si el demandant té o no recursos econòmics suficients i necessita acollir-se a aquesta prestació, s’aprecien les rendes i altres béns patrimonials o circumstàncies que es declarin. Això es podrà detectar a través de la Declaració de la Renda. També seran objecte de consideració les seves propietats: habitatges, cotxes, béns de luxe, ingressos importants no declarats…
En cas que els correspongui, els ciutadans poden formalitzar la sol·licitud del servei d’assistència jurídica mitjançant models que poden obtenir-se en els serveis pertinents: col·legis d’advocats, jutjats i gerències territorials de l’àmbit judicial, delegacions del Govern o governs civils, entre altres estaments públics. A ella haurà d’acompanyar la fotocòpia del D.N.I o passaport, o targeta de residència (si els demandants són estrangers), així com els documents acreditatius dels ingressos i béns que justifiquin el seu dret a rebre aquest servei jurídic.
