Espanya es troba en el cinquè lloc d’Europa en nombre de treballadors autònoms, per darrere d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i Polònia, com apunta un informe de l’Eurostat . Les elevades taxes d’atur han portat a molts espanyols a recórrer a l’autoocupació com a única manera d’accedir al mercat laboral. De fet, al setembre de 2012 hi havia al nostre país un total de 3.043.562 autònoms, un 0,8% menys que a primers d’any, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA). Amb aquestes dades, tal com es detalla a continuació, és convenient conèixer quines despeses dels autònoms són fiscalment deduïbles, sobretot quan fan la declaració trimestral de l’IVA o la de l’IRPF, després d’haver-se donat d’alta en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms).
Requisits per a deduir despeses
Els treballadors autònoms, a l’hora de realitzar la seva activitat econòmica, han d’afrontar una sèrie de desemborsaments i obligacions tributàries, a més d’uns pagaments mensuals i trimestrals.
La deducció de l’IVA ha de fer-se abans que passin quatre anys de l’emissió de la factura
La deducció d’alguns d’aquests conceptes és essencial, perquè d’ella depèn el que s’abonarà a Hisenda en concepte d’IRPF. No obstant això, perquè aquestes despeses siguin fiscalment desgravables han de complir els següents requisits:
Han d’estar vinculats a l’activitat econòmica que desenvolupa el treballador autònom.
Han d’estar degudament justificats (amb les seves corresponents factures, rebuts, tiquets, etc.) com a necessaris per a la realització de la seva activitat econòmica.
Han d’estar registrats en la comptabilitat o en els llibres que estan obligats a portar els contribuents que exerceixen activitats econòmiques.
Quines despeses són fiscalment deduïbles
Entre les despeses més comunes que es poden considerar com a desgravables, es troben els següents:
Consums d’explotació
Són les adquisicions de béns corrents que utilitza l’autònom per a l’exercici de la seva activitat professional. Es consideren inclosos en aquest concepte les compres de mercaderies, matèries primeres, combustibles, envasos, embalatges, material i mobiliari d’oficina, etc., consumits durant l’exercici en l’activitat econòmica. En el preu de compra han d’incorporar-se també les despeses de transport, assegurança, càrrega i descàrrega, etc.
Sous i salaris
Són els pagaments que es realitzen als treballadors en concepte de sous, pagues extraordinàries, dietes i assignacions per a despeses de viatges i les retribucions en espècie.
Seguretat social a càrrec de l’empresa
S’inclouen aquí les cotitzacions del titular, a més de les cotitzacions derivades de la contractació de treballadors.
Altres despeses de personal
Compten les despeses derivades de la formació del personal, les indemnitzacions per rescissió de relacions laborals, les assegurances d’accidents i les contribucions a plans de pensions del personal. Així mateix, és desgravable el pagament a les Mutualitats de Previsió Social de professionals no integrats en el règim de Seguretat Social i qualsevol altre pagament relacionat amb el personal al servei de l’activitat, com els obsequis.
Arrendaments i cànons
Es refereix als lloguers relacionats amb l’activitat, cànons, assistència tècnica i les quotes d’arrendaments financers que no tinguin per objecte terrenys, solars o altres actius no amortitzables.
Reparacions i conservació
Són les despeses de manteniment, recanvis o l’adaptació de béns materials. No s’inclouen aquí els desemborsaments que suposin una ampliació o millora, ja que es consideren inversions amortitzables en diversos anys.
Serveis de professionals independents
En ells s’introdueixen els honoraris de notaris , advocats, economistes, auditors i les comissions d’agents comercials o de mediadors independents que estiguin relacionats amb l’activitat econòmica de l’autònom.
Altres serveis exteriors
Són els serveis que es contracten amb terceres persones. Poden ser en concepte de despeses de recerca i desenvolupament, transports, primes d’assegurances, serveis bancaris, publicitat, propaganda i relacions públiques, despeses d’oficina i els subministraments (aigua, gas, electricitat i telèfon) dels locals on s’exerceix l’activitat.
Tributs fiscalment deduïbles
Es refereix a l’Impost de Béns immobles (IBI), l’Impost d’activitats Econòmiques (IAE) i altres tributs estatals o municipals corresponents a l’activitat econòmica desenvolupada.
L’IVA suportat
És l’IVA derivat de les compres de béns o serveis que realitza l’autònom. La deducció de l’IVA ha de fer-se abans que passin quatre anys de l’emissió de la factura, degudament desglossada, o es perdrà el dret a desgravament. A més, l’IVA és deduïble en la proporció que la despesa estigui relacionada amb l’activitat. Això significa que, si un pagament està imputat al 50% a l’activitat econòmica de l’autònom, l’IVA corresponent només serà deduïble al 50%.
Despeses financeres
Són els procedents de l’ús de recursos financers aliens per a gestionar l’activitat de l’empresa. Es refereixen als interessos de préstecs i crèdits, despeses de descompte d’efectes, recàrrecs per ajornament de pagament de deutes o els interessos de demora corresponents a ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris. No es fiquen aquí els que es deriven de la utilització de capital propi.
Amortitzacions
Inclou l’import de la deterioració o depreciació de l’immobilitzat material o immaterial relacionat amb l’activitat econòmica, sempre que es produeixi per funcionament, ús i gaudi o obsolescència.
Pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials
S’al·ludeix a la deterioració de: els crèdits derivats per insolvències de deutors (només si no estan recolzats per avals, assegurances, etc.); els fons editorials, fonogràfics i audiovisuals; i l’immobilitzat intangible, amb un màxim del 20% dels fons de comerç que hagin estat adquirits.
Altres despeses deduïbles
Entre ells es troben l’adquisició de llibres, la subscripció a revistes professionals, les despeses d’assistència a esdeveniments relacionats amb l’activitat (cursos, congressos o conferències) i les quotes a col·legis professionals, associacions empresarials, corporacions i cambres. Així mateix, es poden desgravar les primes d’assegurança de malaltia satisfetes per l’autònom per a ell, el seu cònjuge o els fills menors de 25 anys que convisquin en el domicili familiar, amb un màxim de 500 euros per persona i any.
Altres provisions deduïbles
- Les provisions per a riscos i despeses esdevingudes fora de les activitats ordinàries i que no s’espera que tornin a produir-se de manera habitual.
Les provisions fiscalment deduïbles. Només els autònoms que tributin en estimació directa normal poden desgravar les factures no cobrades o les despeses associades a les devolucions de vendes.
Els incentius fiscals al mecenatge. La col·laboració amb determinades entitats sense ànim de lucre pot ser desgravable i està regulada en els articles 25 al 27 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense finalitats lucratives i dels Incentius Fiscals al Mecenatge.
Despeses deduïbles “especials”
Entre els treballadors autònoms hi ha una sèrie de partides de despesa molt habituals que, a causa del grau de vinculació a l’activitat econòmica, presenten algunes peculiaritats i sempre generen dubtes.
L’autònom pot desgravar-se les despeses associades al local on desenvolupa la seva activitat: lloguer, reformes, etc.
Oficina o local utilitzat per a l’activitat
El treballador autònom pot desgravar-se totes les despeses relacionades amb el local on desenvolupa la seva activitat: lloguer, reformes, manteniment, subministraments, telèfon, Internet i les despeses associades a la hipoteca o l’assegurança. Si s’adquireix un local per a exercir l’activitat, es pot amortitzar la inversió realitzada.
Quan es comença una activitat en un local o en traslladar-se a una nova oficina, cal notificar a Hisenda les dades d’aquest local, emplenant el corresponent model 036 o 037 (Cens d’empresaris, professionals i retenidors). Aquests formularis es poden descarregar des de la Seu Electrònica de l’Agència Tributària.
Local o oficina en un habitatge
Com en el cas anterior, s’ha de notificar a Hisenda, indicant el percentatge del domicili dedicat a l’activitat. El normal és que sigui una habitació o dues, per la qual cosa afectarà entre un 15% i un 50% de l’immoble, com a màxim. Les despeses associades a l’habitatge poden deduir-se en aquest mateix percentatge.
Quan es tracta d’un pis en règim d’arrendament, l’autònom ha de saber que el lloguer de locals per a negocis està gravat amb l’IVA. Per a poder desgravar-ho, el propietari pot fer un contracte amb IVA pel total de l’habitatge o, almenys, un separat per l’arrendament del percentatge utilitzat per a negoci.
Vehicle particular i les seves despeses associades (manteniment, combustible, assegurança, etc.)
A l’efecte de l’IRPF, només s’admeten de manera íntegra com a despeses els dels autònoms dedicats a activitats de transport de viatgers, mercaderies, ensenyament de conductors o activitats comercials, la qual cosa inclou a taxistes, transportistes, repartidors, missatgers, autoescoles, agents comercials i representants. Els altres autònoms poden deduir-se aquestes despeses sol a través de l’IVA i fins a un 50%.
Viatges i representació
L’autònom pot desgravar-se les despeses de desplaçament en transport públic (avió, tren o taxi) i els d’estada en hotels i despeses de manutenció. Sempre ha d’acreditar-se el caràcter professional, per la qual cosa la realització d’aquesta mena de desemborsaments en cap de setmana és difícil que sigui acceptada per Hisenda.
Vestuari
Únicament s’admet la despesa en vestuari professional, com a uniformes o altres peces amb l’anagrama del negoci.
Cal tenir en compte que tots aquests conceptes només són desgravables quan es justifica que són necessaris per a la realització de l’activitat econòmica.
Hi ha una sèrie de despeses que no poden ser considerats deduïbles. Es tracta de conceptes com les sancions, els recàrrecs de constrenyiment o per presentació fora de termini i les multes. A més, tampoc desgraven els donatius, ni els regals a tercers, encara que siguin clients.
