Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat en el pagament amb targeta

A Espanya s'utilitzen 55 milions de targetes bancàries

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deJunyde2003

Es tracta d’un negoci que mou més de 100.000 milions d’euros a l’any i en el qual existeix una mala pràctica generalitzada: la majoria dels comerços no comproven si el DNI i la targeta correspon a la persona que realitza la compra. Encara que resulti estrany, en la major part dels casos, el gran perjudicat és el consumidor, titular de la targeta. Entitats bancàries i comerciants eludeixen la seva responsabilitat en cas d’utilització fraudulenta de les targetes.

Miguel Domec per a Consumer.es

Juny 2003

Poca seguretat

Les targetes bancàries s’han convertit en un instrument popular i estimat pels consumidors i els comerciants espanyols. Un producte molt estès que comparteix, al costat del pagament en efectiu, el protagonisme dels mitjans de pagament al nostre país. Bona prova d’això és l’existència de 48.000 caixers i la possibilitat d’efectuar pagaments en la majoria d’establiments comercials, bé sigui a través de targetes de crèdit o dèbit.

La revesteixi Mercat de Diners ha realitzat un estudi sobre la seguretat en les operacions de compra que es realitzen amb targetes. La principal conclusió a la qual ha arribat és que la majoria dels establiments comercials espanyols no compleixen amb les mesures de seguretat necessàries en el cobrament electrònic.

Existeixen una sèrie de punts que el comerciant ha de seguir escrupolosament per a efectuar el cobrament perfecte mitjançant targeta:

  • Demanar el Document Nacional d’Identitat (DNI)
  • Acarar-ho amb la targeta
  • Comprovar que el client és el titular de tots dos documents
  • Verificar que la signatura és idèntica en el rebut de compra i en la targeta

Analitzats 377 casos de pagament amb targeta s’ha comprovat que és una pràctica generalitzada el que el propi client sigui qui mostri el seu DNI de manera espontània en realitzar les compres, la qual cosa fa en el 91% dels casos estudiats.

Entre les quatre ciutats espanyoles analitzades, Madrid és la que més mesurades de seguretat introdueix en els seus comerços. Per sectors, l’hostaleria i les gasolineres són els rams menys segurs, mentre que en altres àmbits, com les agències de viatges, el 100% dels casos compleixen els quatre punts de control. El 35% dels venedors dedica almenys uns segons a mirar el rostre de la persona que efectua la compra per a comprovar que és el titular dels documents. Únicament en el 16% dels casos es comprova que la signatura del rebut coincideix amb la de la targeta.

La cadena de botigues Zara resulta ser el comerç més segur de tots els estudiats. Des del grup Inditex, al qual pertany la marca, indiquen que no prenen precaucions especials sobre el tema del pagament amb targeta “El cobrament a les nostres botigues el realitzen les caixeres, és un lloc de treball específic. La necessitat d’identificar al titular i comprovar la signatura s’aprèn com una rutina més en l’entrenament bàsic i habitual de les nostres caixeres. Forma part de la mecànica del pagament, com pot ser comprovar que es lliura el tiquet de compra, etc”.

Segons Mercat de Diners l’índex de seguretat de les compres amb targeta a penes supera l’aprovat, obtenint un 2,28 sobre un total de 4. Un altre aspecte a destacar en la recerca és la diferència d’actitud del comerciant entre els casos provocats i els observats. En els primers, el personal que va realitzar la compra tenia instruccions de no mostrar el DNI fins que els fos sol·licitat, només en un 62% dels casos els va ser sol·licitat i tan sols en un 54% dels casos va ser acarat amb el nom del titular de la targeta.

Com a curiositat destaca que en els comerços que empren menys mesures de seguretat, és a dir, on no demanen el Document Nacional d’Identitat, ni es comprova la identitat del comprador, s’analitza de manera habitual la signatura.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions