Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Separació de béns

Cada vegada és major el nombre de parelles que opten per aquest règim que permet a cada cònjuge conservar la propietat dels béns que tenia abans del matrimoni
Per María Landa 25 de maig de 2005

El repartiment del patrimoni familiar sol ser la segona causa d’enfrontament en una parella, després de les disputes per la custòdia dels fills. Els conflictes ‘econòmics’ poden evitar-se si la parella opta pel règim de separació de béns. Aquest sistema simplifica molt els divorcis perquè permet a cada cònjuge conservar la propietat dels béns que aporta al matrimoni i dels quals adquireixi durant aquest. Una altra dels avantatges és que el patrimoni familiar no es posa en risc en cas de fallida o deutes contrets per un dels membres de la parella. Però, com afecta aquest règim als fills? Com es decideix el repartiment dels béns que no tenen factura i que han estat adquirits durant el matrimoni? Es pot canviar el règim durant el matrimoni?

En què consisteix i com es pot tramitar

Les parelles casades es regeixen per un règim econòmic matrimonial, que consisteix en un conjunt de regles que regulen les relacions econòmiques entre els cònjuges, a més de les relacions amb terceres persones mentre dura el matrimoni. Hi ha diversos tipus de règim econòmic: de guanys, separació de béns i participació. Cada parella pot pactar abans del matrimoni o durant el mateix quin tipus de règim vol, però en cas de no precisar res davant un notari, en la majoria de les comunitats autònomes d’Espanya s’aplica amb caràcter general el règim de guanys, que és per aquesta raó el que més abunda, i que suposa que tots els béns adquirits a partir del dia de les noces són dels dos membres a parts iguals.

En què consisteix i com es pot tramitarNo obstant això, en algunes comunitats autònomes preval el dret foral, que pot establir un règim diferent al de guanys. És el cas de Catalunya, Aragó, Illes Balears, Navarra i algunes zones del País Basc, on els règims econòmics matrimonials tenen certes particularitats pròpies. Així, en la majoria d’aquests llocs si la parella no pacta res abans de casar-se, s’aplica per defecte el règim de separació de béns.

Segons estableix el Codi Civil espanyol, en el règim de separació de béns pertanyen a cada cònjuge els béns que tingués abans de la celebració del matrimoni, així com els que adquireixi durant aquest. A més li correspondrà a cadascun d’ells l’ús i gaudi d’aquests béns, podent disposar lliurement d’ells. En la pràctica això suposa que no necessita consentiment de la seva parella per a realitzar qualsevol tipus d’operació, per exemple, venda o lloguer de les seves propietats.

El Codi Civil també subratlla que seran propis de cadascun dels consorts els salaris, sous i guanys que obtingui per serveis personals, per l’acompliment d’una ocupació o en l’exercici d’una professió, comerç o indústria. Per tant el patrimoni personal de cada cònjuge és diferent i independent del del seu espòs o esposa. Però aquesta independència econòmica no vol dir que no hagin de contribuir a les despeses comunes que es generen durant el matrimoni. Tots dos cònjuges han de fer-ho, tret que es pacti una altra cosa, en proporció als seus respectius recursos econòmics.

Per a concertar aquest règim s’ha d’acudir a un notari abans de casar-se, on segons explica l’advocada Cristina Pérez, del despatx d’advocats G. Elías i Muñoz de Madrid, “es deixa clar que el teu és teu i el meu és meu. El que s’estableix és que cadascun seguirà amb les mateixes propietats que quan estava solter o soltera. Per a això han de fer prèviament un llistat dels béns que pertanyen a cadascun, i anar completant-ho amb els quals es vagin adquirint després”. Aquesta advocada, especialista en dret de família, insisteix en la importància d’anar al notari abans de casar-se, “perquè si per exemple una parella no pacta res, es casa i als sis mesos decideix optar pel règim de separació de béns, la qual cosa hagin comprat durant aquest període de temps serien béns de guanys, és a dir, que es repartirien al 50%”.

De totes maneres aquest règim no obliga al fet que tot sigui de propietat individual i que no es pugui compartir res en el matrimoni. La parella pot decidir compartir certs béns, per exemple la propietat de l’habitatge. Però segons apunta Cristina Pérez, en aquest cas no serien béns de guanys, sinó que s’estaria compartint una copropietat, de la mateixa forma que dues persones solteres poden fer-ho. “Dit d’una forma més col·loquial, és com si posem un pot comú del qual gaudim els dos membres de la parella, però la resta del que tenim no es comparteix”. Aquests casos on es comparteixen certs béns es denominen separació de béns parcial i quan no hi ha cap ben compartit es diu separació de béns absoluta.

Canviar de règim durant el matrimoni

Durant els últims anys s’ha constatat un increment del nombre de parelles que es decanta per aquest règim degut als avantatges que ofereix, sobretot quan un dels dos consorts té algun negoci o empresa. No obstant això, continua sent una opció minoritària que tria només al voltant d’un 20% dels matrimonis. En el despatx d’advocats G. Elías i Muñoz han observat que a més dels empresaris, cada vegada més parelles joves es decideixen per aquesta opció. “Es deu principalment a un canvi de mentalitat i al fet que la gent es casa més tard i sol tenir ja un pis de la seva propietat. Per aquesta raó molts prefereixen seguir com a propietaris únics després del matrimoni”, assenyala l’advocada Cristina Pérez.

Canviar de règim durant el matrimoniEntre els avantatges de la separació de béns els experts en Dret de Família destaquen la independència econòmica i la simplificació en cas de divorci, perquè la majoria dels problemes i enfrontaments sorgeixen per la confusió de patrimonis. Per això s’aconsella aquest règim a les persones que tenen un gran patrimoni anterior que podria veure’s afectat si se separen.

Els empresaris també troben importants avantatges en aquest règim, tal com explica l’advocada Ana Rodrigo, de Vitòria. “És beneficiós per als matrimonis on un dels dos és empresari amb treballadors al seu càrrec perquè en cas de fallida o deutes, en tenir patrimonis independents, les obligacions contretes per cada cònjuge són del seu càrrec i respon només amb el seu patrimoni”. No obstant això, si es dóna la circumstància que un dels dos és declarat en fallida, cal tenir en compte que la llei estableix que tret que pugui provar-se el contrari, es presumeix que durant l’any anterior els béns adquirits per l’altre cònjuge han estat donats en la seva meitat al declarat en fallida. L’advocada Cristina Pérez aclareix que això es fa per a evitar que s’intentin ocultar els béns adquirits per l’empresa. “Normalment una situació de fallida no es produeix d’un dia per a un altre, sinó que ve de darrere. D’aquesta forma s’intenta esbrinar si els béns que s’adquireixen dins del termini d’un any, que es considera raonable, no suposava un intent de descapitalitzar una mica l’empresa i salvar així les andròmines”.

Quant als desavantatges que pot comportar el règim de separació de béns, alguns especialistes afirmen que pot donar-se cert desequilibri econòmic entre els dos membres de la parella, que sol fer-se patent sobretot arran del divorci, una situació que durant el matrimoni no és tan evident, però que després del divorci la persona amb menys diners queda en una situació inferior.

El règim econòmic matrimonial pot pactar-se abans o després de casar-se, ja que hi ha la possibilitat de canviar de règim en qualsevol moment si la parella ho considera oportú. Aquestes modificacions, segons confirma la lletrada Ana Rodrigo, han de fer-se a través dels anomenats capítols matrimonials en un notari, on establiran el règim que més els convingui, ja sigui de guanys, participació o separació de béns. En aquest últim cas, les capitulacions han d’incloure un inventari dels béns que sigui amo cada espòs en aquest moment, a més d’una nota especificada dels deutes que tingui cada consort.

Facilita la resolució dels divorcis

Els divorcis es resolen amb major facilitat si es té separació de béns, perquè cada cònjuge continua conservant la propietat dels seus béns, i només s’han de repartir entre els dos els que havien estat comuns. No obstant això, optar per aquest règim implica certes conseqüències relacionades amb la separació quan hi ha fills en el matrimoni. En primer lloc la separació de béns no eximeix en absolut del pagament de la manutenció o altres obligacions amb els fills que estableixi el jutge. Els fills no tenen res a veure amb el règim econòmic, recorda Ana Rodrigo. “Hi ha obligació de donar pensió d’aliments al cònjuge que es quedi amb els nens i fins i tot una pensió compensatòria a aquell l’interès del qual sigui el més necessitat de protecció”.

Aquesta pensió compensatòria té com a fi compensar el desequilibri econòmic per una ruptura matrimonial, una cosa fàcil de determinar en cas de separació de béns. Segons comenta Cristina Pérez, un jutge pot obligar al fet que un dels dos cònjuges hagi de passar una pensió a l’altre perquè mai ha pogut treballar pel fet que s’ha dedicat sempre a cuidar als fills, mentre la seva parella ha treballat fora de casa i ha fet el patrimoni. Això es deu al fet que la llei considera el treball realitzat per a la llar familiar com a contribució a les càrregues del matrimoni, i dóna dret per tant a aquesta pensió, que es fixarà judicialment quan s’extingeixi el règim de separació de béns.

D’altra banda cal tenir en compte que l’habitatge familiar està vinculada als fills, la qual cosa significa que tenen dret a l’ús i gaudi de la casa, i per extensió també el progenitor que es queda amb el seu guàrdia i custòdia. Així aquesta persona tindria dret a continuar vivint a la casa amb els fills fins que siguin majors d’edat encara que la propietat sigui de l’altre cònjuge.

En alguns casos de divorci pot ocórrer que no sigui possible determinar a qui pertany un determinat bé o dret, com a quadres, joies, mobles, etc., del que no es disposa factura o justificant que demostri la titularitat. Si el suposat amo no aporta factura, el jutge optarà per repartir-lo a parts iguals entre els dos.

D’altra banda, si durant el matrimoni la parella adquireix alguna cosa en comú per donació, herència llegat o per do de la fortuna (sorteig de la loteria), fins que no es faci la divisió aquests béns seran administrats per tots dos o per un d’ells amb acord i consentiment de l’altre. Però en aquest cas el que l’administri serà considerat mandatari i se li pot exigir responsabilitats per una mala actuació.