Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Separació de béns

Cada vegada és major el nombre de parelles que opten per aquest règim que permet a cada cònjuge conservar la propietat dels béns que tenia abans del matrimoni

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 25deMaigde2005

El repartiment del patrimoni familiar sol ser la segona causa d’enfrontament en una parella, després de les disputes per la custòdia dels fills. Els conflictes ‘econòmics’ poden evitar-se si la parella opta pel règim de separació de béns. Aquest sistema simplifica molt els divorcis perquè permet a cada cònjuge conservar la propietat dels béns que aporta al matrimoni i dels quals adquireixi durant aquest. Una altra dels avantatges és que el patrimoni familiar no es posa en risc en cas de fallida o deutes contrets per un dels membres de la parella. Però, com afecta aquest règim als fills? Com es decideix el repartiment dels béns que no tenen factura i que han estat adquirits durant el matrimoni? Es pot canviar el règim durant el matrimoni?

En què consisteix i com es pot tramitar

Les parelles casades es regeixen per un règim econòmic matrimonial, que consisteix en un conjunt de regles que regulen les relacions econòmiques entre els cònjuges, a més de les relacions amb terceres persones mentre dura el matrimoni. Hi ha diversos tipus de règim econòmic: de guanys, separació de béns i participació. Cada parella pot pactar abans del matrimoni o durant el mateix quin tipus de règim vol, però en cas de no precisar res davant un notari, en la majoria de les comunitats autònomes d’Espanya s’aplica amb caràcter general el règim de guanys, que és per aquesta raó el que més abunda, i que suposa que tots els béns adquirits a partir del dia de les noces són dels dos membres a parts iguals.

/imgs/2006/12/sep_bienes2.jpgNo obstant això, en algunes comunitats autònomes preval el dret foral, que pot establir un règim diferent al de guanys. És el cas de Catalunya, Aragó, Illes Balears, Navarra i algunes zones del País Basc, on els règims econòmics matrimonials tenen certes particularitats pròpies. Així, en la majoria d’aquests llocs si la parella no pacta res abans de casar-se, s’aplica per defecte el règim de separació de béns.

Segons estableix el Codi Civil espanyol, en el règim de separació de béns pertanyen a cada cònjuge els béns que tingués abans de la celebració del matrimoni, així com els que adquireixi durant aquest. A més li correspondrà a cadascun d’ells l’ús i gaudi d’aquests béns, podent disposar lliurement d’ells. En la pràctica això suposa que no necessita consentiment de la seva parella per a realitzar qualsevol tipus d’operació, per exemple, venda o lloguer de les seves propietats.

El Codi Civil també subratlla que seran propis de cadascun dels consorts els salaris, sous i guanys que obtingui per serveis personals, per l’acompliment d’una ocupació o en l’exercici d’una professió, comerç o indústria. Per tant el patrimoni personal de cada cònjuge és diferent i independent del del seu espòs o esposa. Però aquesta independència econòmica no vol dir que no hagin de contribuir a les despeses comunes que es generen durant el matrimoni. Tots dos cònjuges han de fer-ho, tret que es pacti una altra cosa, en proporció als seus respectius recursos econòmics.

Per a concertar aquest règim s’ha d’acudir a un notari abans de casar-se, on segons explica l’advocada Cristina Pérez, del despatx d’advocats G. Elías i Muñoz de Madrid, “es deixa clar que el teu és teu i el meu és meu. El que s’estableix és que cadascun seguirà amb les mateixes propietats que quan estava solter o soltera. Per a això han de fer prèviament un llistat dels béns que pertanyen a cadascun, i anar completant-ho amb els quals es vagin adquirint després”. Aquesta advocada, especialista en dret de família, insisteix en la importància d’anar al notari abans de casar-se, “perquè si per exemple una parella no pacta res, es casa i als sis mesos decideix optar pel règim de separació de béns, la qual cosa hagin comprat durant aquest període de temps serien béns de guanys, és a dir, que es repartirien al 50%”.

De totes maneres aquest règim no obliga al fet que tot sigui de propietat individual i que no es pugui compartir res en el matrimoni. La parella pot decidir compartir certs béns, per exemple la propietat de l’habitatge. Però segons apunta Cristina Pérez, en aquest cas no serien béns de guanys, sinó que s’estaria compartint una copropietat, de la mateixa forma que dues persones solteres poden fer-ho. “Dit d’una forma més col·loquial, és com si posem un pot comú del qual gaudim els dos membres de la parella, però la resta del que tenim no es comparteix”. Aquests casos on es comparteixen certs béns es denominen separació de béns parcial i quan no hi ha cap ben compartit es diu separació de béns absoluta.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions