Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Separació de béns

En un règim econòmic de separació de béns, a cada cònjuge li pertanyen els béns obtinguts abans i durant el matrimoni
Per Pablo Pico Rada 7 de març de 2012
Img divorcio
Imagen: Bogdan Migulski

Al moment de contreure matrimoni, s’estableix una relacióeconòmica entre els cònjuges i d’aquests respecte a tercers. Aquesta unió està reguladaper un estatut jurídic, el règim econòmic matrimonial, això és, el marc normatiu que regirà les relacions patrimonials i econòmiques durant el matrimoni ideterminarà el repartiment de béns després de la seva dissolució. No obstant això, i malgrat que comportauna gran transcendència, l’elecció del tipus de règim és un aspecte al que amb prou feines es para esment. Si el règim triat és de separació de béns, a cada cònjuge li pertanyeran els béns obtinguts abans i durant el matrimoni.

1. Separació de béns: legislacions dispars

El Dret Civil Comú estableix de forma automàtica el règim conjugal de societat a guanys. No obstant això, a Catalunya, Balears, Navarra, València, Aragó i algunes zones del País Basc, el dret foral propi estableix el tipus de règim econòmic matrimonial, que compta amb una sèrie de particularitats pròpies.

El règim econòmic es pot canviar al moment de contreure matrimoni o en cada etapa del mateix

En ocasions, és similar al règim de gananciales (Consorci Conjugal a Aragó) i, en la major part, al de separació de béns (Catalunya, Balears, Navarra o València).

Malgrat l’establiment automàtic d’un règim o un altre, cap la possibilitat decanviar-ho al moment de contreure matrimoni o en cada etapa del mateix, sobre la base del principi de mutabilidad. Els cònjuges, en virtut de l’article 1.315 del Codi Civil i mitjançant les denominades capitulacions matrimonials, tenen garantida la llibertat de pacte per fixar i regular el règim que considerin, en funció de les seves circumstàncies familiars, econòmiques, fiscals, professionals i laborals.

2. Característiques del règim de separació de béns

  • Està regulat per l’article 1.437 del Codi Civil.

  • Si bé s’ha constatat en els últims anys una tendència a l’alça en el nombre de matrimonis que es regeixen per aquest sistema, la seva implantació és encara molt inferior respecte al règim de gananciales. Amb prou feines el 20% de les parelles es casa sota aquest règim.

  • Amb el règim de separació de béns, al contrari que amb el de gananciales, cada cònjuge és propietari dels seus béns. Pot actuar amb total independència, administrar-los i disposar d’ells amb llibertat, dins dels límits establerts per la Llei. L’única obligació és contribuir a les despeses comunes del matrimoni en proporció al seu poder adquisitiu o als pactes en les capitulacions matrimonials.

  • En cas de divorci, cada cònjuge disposa dels seus béns, tant els considerats com a béns privatius en el règim de gananciales, com els adquirits. Solament els béns que han estat comuns s’han de repartir entre tots dos. El treball en la llar es considera com una contribució a la càrrega del matrimoni, per la qual cosa és habitual que el membre que treballi en la llar rebi una pensió compensatòria de l’altre després de la separació.

  • La separació de béns no obliga al fet que tot sigui de propietat individual. Aquest règim pot ser de caràcter absolut o parcial. En aquest últim cas, els béns no adscrits a aquest tipus de règim pertanyeran als dos membres per igual. Quan no hi ha cap ben compartit, és una separació de béns absoluta.

  • Aquest règim no eximeix del pagament de la manutenció o altres obligacions que estableixi el jutge respecte als fills. A més, en estar l’habitatge familiar vinculat als fills, aquests tenen dret al seu ús i gaudi i, per extensió, el progenitor que es queda amb el seu guàrdia i custòdia. Aquesta persona tindria dret a seguir a la casa amb els fills fins que siguin majors d’edat, encara que la propietat sigui de l’un altre cònjuge.

3. Avantatges de la separació de béns

  • Major independència. Cada cònjuge manté la propietat i la lliure disposició d’allò que posseïa de solter, del que adquireix de casat i davant futures herències.
  • Suposa més avantatges si algun cònjuge realitza una activitat professional que comporti riscos per al patrimoni familiar. Com les obligacions són personals, si un cònjuge es declara en fallida, els béns de la parella no es veuen afectats.

  • Planteja menys problemes en cas de separació. En línies generals, cadascun es queda amb les seves propietats i solament cal dividir els béns comprats en comú.

  • Des del punt de vista fiscal, en declarar de forma individual, la renda serà més baixa que si es fa de forma conjunta i els impostos que els graven seran també menors.

4. Desavantatges de la separació de béns

  • Si no es prenen precaucions, una de les parts pot sortir perjudicada. En cas de ruptura, la separació de béns deixa desprotegit a qui s’ha ocupat de la casa.

    Per evitar-ho, la legislació catalana va establir una pensió compensatòria per aquesta dedicació i s’han dictat sentències que reconeixen al cònjuge un augment d’aquesta pensió per l’increment patrimonial de l’expareja després de la separació.

  • Si les propietats adquirides durant el matrimoni figuren a nom d’un cònjuge,el titular d’aquests béns pot quedar-li-ho tot si el jutge no dictamina el contrari.

Tipus de règims matrimonials
  1. Societat a guanys.

    És el sistema per defecte a Espanya a les zones d’aplicació del dret comú. Els guanys i beneficis dels cònjuges, ja siguin obtinguts per un o per l’altre, es dividiran per la meitat en el cas de dissolució i liquidació del matrimoni, a excepció dels béns privatius, regulats en l’article 1.346 del Codi Civil.

  2. Separació de béns.

    Cada cònjuge és propietari dels béns obtinguts abans i durant el matrimoni. Pot administrar el seu patrimoni amb total llibertat i actuar amb independència, amb l’única condició de contribuir a les càrregues del matrimoni.

  3. Règim de participació.

    D’escassa implantació a Espanya, es caracteritza perquè cada cònjuge té dret a participar en els guanys de l’altre durant el temps en què romangui vigent. Però a cadascun li correspon l’administració i gaudi dels seus propis béns.

    En cas de divorci, el cònjuge que més beneficis hagi obtingut durant el matrimoni ha de compensar a l’un altre cònjuge.