Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Set passos per a gastar menys del que ingrés

El primer pas per a equilibrar els comptes és identificar totes les despeses per a planificar on i com reduir desemborsaments i poder establir metes d'estalvi factibles

Img cuadernolistado Imatge: Lavinia Marin

Arran de la crisi econòmica s’ha produït una important reducció del poder adquisitiu. Els ingressos, així com les expectatives d’obtenir-los, es contreuen mentre les obligacions de pagament romanen inalterables, amb càrregues fiscals com a augments de l’IVA o l’IRPF incloses. Tot això produeix un progressiu endeutament de les economies familiars i una alça de la morositat. Un fet que reflecteix l’INE en la seva última “Enquesta de Condicions de Vida”: el 12,7% de les llars manifesta arribar a fi de mes amb molta dificultat, una xifra gairebé tres punts superior a la de 2011. El present article ofereix set claus per a ajudar a contenir la despesa, de manera que aquesta quantitat no superi mai el total d’ingressos.

1. Anotar i registrar els desemborsaments

Img cuaderno art
Imatge: Lavinia Marin

Davant la caiguda d’ingressos, una de les poques vies disponibles per a equilibrar els comptes passa, de manera inexorable, per la contenció en la despesa. Ha d’elaborar-se una detallada llista amb tots els desemborsaments i anotar cadascuna de les partides, ja sigui durant una setmana o un mes. Conèixer de manera exacta la quantitat que es paga, al costat dels possibles deutes pendents i els ingressos, permetran determinar la situació real de l’economia familiar.

Mantenir un registre de les despeses ajuda a evitar despeses innecessàries

A més, mantenir un registre de les despeses ajuda a evitar despeses innecessàries. Per a la seva realització, pot emprar-se un full de càlcul, perquè resulta senzilla i útil.

2. Classificar les despeses

Una vegada realitzat el registre i anotats tots els desemborsaments, caldrà identificar i jerarquitzar cadascun. L’idoni és distingir entre les despeses fixes, els variables i els superflus, per a poder elaborar un pressupost a la mesura.

  • Despeses fixes: són inamovibles, cal fer-los front sempre i solen ser estables. És important que siguin els primers a abonar-se per a no incórrer en descoberts, que portin aparellats interessos de demora o un augment del deute, i perquè l’historial creditici i les futures obtencions de crèdit no es vegin afectats. Destaquen els pagaments d’habitatge (hipoteca, lloguer, comunitat), cotxe o préstecs bancaris.

  • Despeses variables: són desemborsaments bàsics i necessaris, però que poden reduir-se si es fixa un bon pla d’estalvi i es varien certes pautes de consum. En aquest grup, podria incloure’s alimentació, transport, roba i calçat o els subministraments energètics.

  • Despeses supèrflues: són els que poden ajornar-se, reduir-se o eliminar-se en els moments de major dificultat econòmica, com a vacances , activitats d’oci o tabac. Implica un esforç constant i sostingut i dur a terme un pla d’estalvi específic que impliqui un canvi en els hàbits de vida i de consum.

3. Iniciar un pla d’estalvi

Una vegada que s’ha elaborat el registre i classificació de la partida de despeses, i es tenen clars els ingressos amb els quals es compta, caldrà iniciar un pla d’estalvi. Aquest ajudarà a adoptar millor les decisions econòmiques futures. Per a això, serà imprescindible elaborar un pressupost el més honest i ajustat a la realitat possible. La idea del pla ha de passar per reduir els desemborsaments superflus en primer lloc, a més d’intentar abaratir els variables.

Al marge dels pagaments fixos, hi ha certes partides que cal preservar tot el que sigui possible, com la salut, l’alimentació, l’educació o la formació i desenvolupament professional. Iniciar un pla d’estalvi implica reservar un percentatge dels ingressos a aquesta partida, que podran ser utilitzats en un moment de necessitat o enfront de despeses imprevistes.

4. Marcar objectius

Tot pla d’estalvi ha de tenir un objecte, una fi o una meta que encoratgi continuar amb el dur pla de retallades. Es tracta de gastar menys, de reduir costos, però ha de ser clar no sols en quines partides retallar, sinó amb quin objectiu, en quant termini i en quina quantitat caldrà fer-ho.

Tot pla d’estalvi ha de tenir un objecte, una fi o una meta que encoratgi continuar amb el dur pla de retallades

Les metes o objectius poden fixar-se a curt, mitjà o llarg termini, encara que els experts aconsellen atendre cada període de manera específica, amb diferents plans d’acció, que permetin veure i contrastar la seva evolució i efectivitat.

5. Oblidar la targeta i el crèdit

És una premissa bàsica. Si es vol posar en marxa una reducció de despesa, la targeta és la pitjor companya. Les seves comissions són elevades, els interessos generats per realitzar pagaments a crèdit són molt alts i, a més, incentiven l’impuls de compra. Convé revisar tots els comptes i plàstics contractats i quedar-se només amb un.

Ha d’evitar-se, en la mesura que sigui possible, recórrer al crèdit. Els tipus d’interès de crèdits personals o ràpids són molt elevats i es pot acabar generant una espiral de deutes que impedeixi fer front als pagaments. Els experts recomanen, en casos com a hipoteques, un refinançament del deute, amb una ampliació del termini d’amortització.

6. Revisar els resultats i, si és necessari, potenciar els ingressos

A mesura que es desenvolupa el pla d’estalvi, es posen en marxa les noves pautes de consum i es planifiquen les despeses d’acord amb el pressupost, pot dur-se a terme una revisió dels objectius inicials.

Si, malgrat complir amb totes les pautes establertes i haver ajustat el pressupost al màxim, encara no s’ha aconseguit gastar menys del que s’ingressa, caldrà fer tot el possible per buscar una nova font d’ingressos extra. Treballs a temps parcial, per hores, des de casa o Internet, malgrat que solen estar pitjor remunerats, poden suposar una solució, així com altres fonts d’ingressos, com el lloguer d’habitacions o de vehicles.

7. Mantenir la constància, pensar a llarg termini

En escometre una iniciativa d’aquest calat, cal tenir en compte que de res servirà tot l’esforç, si no es manté la constància i es persevera en el manteniment dels nous hàbits.

La recompensa a mig-llarg termini es traduirà a poder afrontar el futur amb major seguretat i estabilitat

Més enllà de salvar una situació temporal, per a adoptar les noves pautes de manera permanent, caldrà ser pacient, perquè s’està un procés que necessita el temps estipulat per a obtenir resultats. La recompensa a mig-llarg termini es traduirà a poder afrontar el futur amb major seguretat i estabilitat.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions