En moments de crisis i de gran demanda d’informació, els bulos creixen com l’escuma. És el que està succeint durant aquesta pandèmia. Les notícies sobre la COVID-19 es multipliquen i no sempre és fàcil destriar entre una informació veraç, un bulo o una notícia falsa (fake news), si bé, com explica Celestino Rom, soci del despatx d’advocats i economistes GR Consultors, de vegades n’hi ha prou amb aplicar el sentit comú. De totes maneres, aquest advocat ens dona les claus per diferenciar-los. A més, assegura que difondre bulos pugues, segons les circumstàncies, constituir delicte d’injúries o de calúmnies, encara que si els difonem pensant que la notícia és veraç, no hauríem de preocupar-nos, doncs la Constitució protegeix el dret a rebre informació veraç per qualsevol mitjà i sense cap tipus de censura prèvia; el responsable seria qui realitzi el fet delictiu.
Des de l’arribada de la COVID-19 estem immersos en un clima de rumors i informació no contrastada. Què es considera bulo? On està la línia?
En el sentit literal, la paraula bulo significa “notícia falsa propalada amb alguna fi”; és a dir, la divulgació d’alguna cosa que està ocult al coneixement general. No obstant això, en aquests moments s’està considerant com bulo a qualsevol rumor o filtració d’informació l’origen de la qual no està verificat o directament podria ser fals. Fixar una línia entre el que és i el que no és un bulo és difícil sense realitzar una abstracció crítica del contingut, encara que la majoria poden distingir-se aplicant el sentit comú.
Quina diferència hi ha entre un bulo i les fake news?
Les fake news, pel seu interès principal i la fi que persegueixen (modificar la conducta o els interessos del receptor), tendeixen a ser més elaborades i proveir de suposats articles periodístics. La principal diferència que podem trobar per distingir-los és l’estil de la redacció. En el cas de les fake news, es tracta de contingut pseudoperiodístico, realitzat per modificar la conducta o les creences del receptor, parlant al seu mateix canal, perquè sigui entès i acceptat pel receptor del missatge.
És delicte difondre’ls?
Per determinar si la difusió de bulos o fake news pot considerar-se un delicte, ha de tenir-se en compte el missatge que porta aparellat. És a dir, quan en el missatge es lesiona la dignitat o fama d’una persona concreta, pot considerar-se un delicte d’injúries, regulat en l’article 208 i següents del Codi Penal, i és castigat amb fins a una pena de multa de 6 a 14 mesos. Quan s’imputi sobre un funcionari públic la comissió d’uns fets que constitueixin infracció administrativa en l’exercici dels seus càrrecs, sobre qui pesi el delicte d’injúries haurà de provar la comissió d’aquests fets, per quedar exempt de responsabilitat.
D’altra banda, si s’acusa a algú d’un delicte, amb coneixement que el fet és fals, o amb absolut menyspreu de la veritat, pot considerar-se un delicte de calúmnia, regulat en l’article 206 del codi Penal. I està castigat amb penes de presó de sis mesos a dos anys o multa de 12 a 24 mesos (si es propaguessin amb publicitat) i, en un altre cas, amb multa de 6 a 12 mesos.
Quina diferència hi ha entre injúria i calúmnia?
Per poder distingir entre la comissió d’un delicte d’injúria i calúmnia, hem de parar esment els efectes provocats. Entendrem injúria allò que afecti a la pròpia estimació o menyscabar la fama d’una persona. La calúmnia, per la seva banda, seria imputar fets delictius sabent que són falsos, per exemple, imputar al meu veí el robatori del meu cotxe sabent que el dia del robatori estava de vacances fora del país.
Són perseguibles per les autoritats policials?
Aquests dos delictes no són perseguibles d’ofici per part de les autoritats policials o judicials, sinó que ha de ser la persona ofesa qui posi la corresponent denúncia, perquè s’iniciï el procediment judicial.
Què altres conseqüències pot tenir difondre bulos?
A més de que pot portar amb si condemnes de fins a dos anys de presó, tot delicte pot comportar una responsabilitat civil, amb l’haver de de l’autor de reparar els danys ocasionats. Com hem vist en nombroses ocasions, la difusió de missatges injuriosos a través de revistes o programes del cor implica que el mitjà en qüestió hagi de respondre juntament amb l’autor d’aquestes manifestacions de forma solidària en la responsabilitat civil derivada de delicte.
I difondre missatges d’alarma, com a suposats atemptats o sinistres que posin en perill la comunitat, amb necessitat que les forces de seguretat i emergències es mobilitzin en auxili d’un altre, pot ser constitutiu d’un delicte de desordres públics. Està castigat amb la pena de presó de tres mesos i un dia a un any o multa de 3 a 18 mesos.
Què passa si m’arriba un bulo i ho propago sense saber que és mentida?
Cal tenir en compte que la Constitució, en el seu article 20, protegeix el dret a rebre informació veraç per qualsevol mitjà i sense cap tipus de censura prèvia. Per això poden donar-se situacions en les quals es pensi que s’està rebent una informació veraç sense que sigui així… En aquest cas, el responsable seria qui realitzi el fet delictiu.
Com puc identificar un bulo?
Per identificar bulos, rumors i notícies falses cal realitzar una sèrie de passos que minimitzaran l’exposició i la possible propagació de desinformació. És molt important identificar l’emissor d’aquest missatge: si la notícia prové d’un portal completament anònim, del com no tenim constància de la seva prestigiosa veracitat, és el primer pas per posar una notícia en quarentena. Si és una notícia del nostre àmbit proper, com pot ser nostra ciutat o la nostra zona, hi haurà altres mitjans que recolliran la mateixa notícia.
Hi ha més pistes?
Sí. Convé fugir de les teories de la conspiració: descobrir una conspiració a gran escala és difícil per a un mitjà qualsevol; solament està a l’abast dels grans mitjans. A més, són difícils d’ocultar, amb el que de vegades ha d’aplicar-se el principi filosòfic de la navalla d’Ockham: l’explicació més senzilla sol ser la correcta. És important també saber que les receptes miraculoses no existeixen: el que costa anys de recerca i una gran quantitat de fons, no se soluciona amb un simple remei casolà, o amb un producte molt econòmic. I el més important: usar el sentit comú i la lògica. Encara que la notícia provingui d’una font fiable, amb una història versemblant, hem de realitzar una crítica a la notícia, doncs sempre existeix un biaix en funció de qui explica la història.
Quin consell pot donar per evitar tenir problemes?
El principal consell és tractar d’evitar difondre notícies que atemptin contra la intimitat, o menyscabin la integritat del protagonista del missatge que t’arribi. A més, en relació als desordenis públics, evitar donar missatges d’alarma a la població, si no es té un coneixement que realment existeix el perill i aquest prové d’una font oficial.
