Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sinistralitat laboral i compensacions immediates

Les famílies de les víctimes que han sofert accidents laborals solen optar per les compensacions en metàl·lic abans de submergir-se en enutjosos processos penals
Per Carlos Astorelli 31 de juliol de 2007

A penes el 20% dels accidents laborals mortals o molt greus ocorreguts durant l’any 2006 van acabar en els tribunals, segons dades de la Conselleria d’Ocupació, la qual cosa suposa un 7% més que en 2005, però indica una escassa presència d’aquest tipus casos de sinistralitat laboral en els jutjats. De manera que les famílies de les víctimes que han sofert accidents laborals solen optar per les compensacions en metàl·lic abans de submergir-se en enutjosos processos penals. A més de que aquestes indemnitzacions són inferiors a les que correspondrien després d’un judici, aquesta decisió pot implicar una reducció d’al voltant d’un 50% en les pensions de retir per accident. Per què les famílies o els afectats opten per la compensació immediata? Els dilatats temps de la justícia i els costos en advocats són les principals raons que expliquen aquesta decisió.

Indemnitzacions immediates, encara que de menor quantia

Indemnitzacions immediates, encara que de menor quantia

Des del punt de vista dels treballadors, un dels factors que explica aquest fenomen és la demora judicial en la seva resolució, que pot ser des de quatre anys a partir del seu inici. Això, sumat a la quantitat de peritatges i proves que han de realitzar-se, deriva en la complexitat i durabilitat dels processos i, en conseqüència, en què les famílies o els afectats es vegin descoratjats a portar endavant el judici. A més, s’ha de tenir en compte que els costos dels advocats corren, en principi, per compte del treballador.

Els costos dels advocats corren, en principi, per compte del treballador

Així, davant la perspectiva d’un rescabalament immediat ofert per l’empresa per a evitar el judici, la via judicial és descartada en la majoria dels casos, sobretot si l’empresa ofereix la resolució “més ràpida”. D’aquesta manera, s’estima que al voltant del 90% dels conflictes es resolen per aquesta última via, mentre que amb una resolució judicial desfavorable per a la companyia podrien implicar-li un pagament major de la indemnització; des de sancions penals fins a inhabilitacions per a continuar duent a terme la seva activitat. Per tant, encara que acceptar una oferta inicial per part de l’empresa no ha de descartar-se per endavant -amb el degut assessorament professional-, la impossibilitat de negociar la quantia total i final de la pensió és un desavantatge important que ha de tenir-se en compte.

Conseqüències per al treballador

Quan es produeix un accident laboral greu, que esdevé en la mort o invalidesa del treballador, aquest té la possibilitat de gaudir de dos drets fonamentals: d’una banda, de la indemnització per danys i perjudicis i, per una altra, del pagament per part de la Seguretat Social (SS) d’una pensió.

El primer pas és la realització d’un tràmit administratiu que facultarà a la mútua o a la Seguretat Social a pagar una pensió a l’afectat

En el moment de l’accident s’aixeca una acta judicial per la qual se sol·licita la intervenció d’un fiscal i un jutge, que començaran l’etapa preliminar de la recerca per al judici posterior. El primer pas és la realització d’un tràmit administratiu que facultarà a la mútua o a la Seguretat Social a pagar una pensió a l’afectat. Posteriorment, l’empleat podrà contractar a un advocat per mitjà del seu sindicat o de manera particular, que serà qui el representi en el plet per a determinar el grau d’irresponsabilitat de l’empresa -si és que n’hi va haver-, i fixar una suma indemnitzatòria i els possibles recàrrecs futurs en la pensió que li correspondrà finalment.

Si el treballador accepta una oferta de compensació immediata, el problema és que s’anul·la la via judicial civil i social, i el conflicte es dóna per acabat, fins i tot en els casos en què podria continuar per la via penal a causa de les greus faltes comeses per part de l’empresa. Tal situació li impedeix a l’assalariat discutir la suma total de la seva pensió perquè perd el dret a percebre el recàrrec que pot determinar la inspecció laboral del Ministeri de Treball en la recerca. Això es deu al fet que, mentre que la pensió depèn de la seva cotització, la suma del recàrrec es calcula en funció de l’informe que facin els inspectors quan hi ha responsabilitat per part de l’empresa en l’accident, una pràctica que succeeix únicament en cas que el plet segueixi el seu curs.

Un exemple d’indemnització

Les xifres de les indemnitzacions són variables segons cada cas i característiques, és a dir, la gravetat de l’accident, els danys produïts i la responsabilitat de l’empresa. La demanda pot fer-la el propi treballador o la seva família si aquest va morir o es troba impossibilitat. Sense entrar en els detalls, per a comparar -a tall d’exemple- una indemnització per via judicial i una altra per via negociada, pot considerar-se el cas d’un damnificat en un accident que cobraria, si optés per la via judicial, 360 euros en concepte de pensió, 240 euros per recàrrec i 180.000 euros en concepte de danys i perjudicis. En un cas similar, però saldat a través de la compensació immediata, la indemnització donaria com a resultat la mateixa quantia per la pensió, 360 euros, 0 euros per recàrrec, i 120.000 euros per danys i perjudicis.

Així, a més de la diferència en metàl·lic pels danys i perjudicis ocasionats -que sempre és menor en una negociació immediata-, existeix un marge pròxim al 40% en la pensió total a cobrar després de l’accident. En resum:

  • A través de la via judicial: 180.000 euros+600 euros mensuals.
  • A través de la compensació immediata: 120.000 euros+360 euros mensuals.

Honoraris a càrrec del treballadorA Espanya, els honoraris que cobren els advocats no estan regulats, és a dir, que cada professional pot estipular lliurement el cost dels seus serveis, encara que existeixin unes recomanacions sobre aquest tema que publica el Col·legi d’Advocats. Independentment de quin sigui la tarifa -que el treballador pot acarar amb altres lletrats en el seu propi sindicat o per la via de consultes del Ministeri de Treball -, un dels factors que incideix en l’elecció de la via negociada és que, en l’àmbit laboral, no és corrent que els costos de l’advocat es carreguin a l’empresa.

“Fins i tot quan l’empresa comet una negligència i la hi condemna pel sinistre, rares vegades els jutges les obliguen a pagar les despeses de l’advocat del treballador”, afirma Ernesto Holgado, advocat del Bufet BHR Advocats i Procuradors. Només quan hi ha “molt mala fe” en l’oposició de les empreses durant el judici -destaca-, el jutge pot arribar a considerar el trasllat dels costos de representació, encara que el corrent és que entenguin que està inclòs en la indemnització final. “Això es deu a raons jurídiques complexes, encara que en la pràctica és així”, agrega Folgat, que considera que aquest factor, juntament amb els llargs temps de la justícia, són els principals causants de l’elecció de la vida negociada en els plets per sinistralitat laboral.

Poques denúncies

Algunes de les causes dels accidents laborals poden ser la falta de previsió per part de l’empresa; l’absència de mesures de seguretat adequades; i les deficiències en la formació que resulta necessària per al correcte acompliment del treball. L’empleat ha de saber que té dret a exigir el compliment de certes normes de seguretat i que pot denunciar el seu incompliment, en tot cas, abans que ocorri un accident.

En un informe del Consell General del Poder Judicial de gener de 2007 -elaborat per experts del Servei de Planificació i Anàlisi de l’Activitat Judicial-, s’indica que els escassos nivells de denúncia per part dels propis treballadors en casos de sinistralitat laboral es deuen al “notable nivell de desigualtat material amb l’autor”. D’aquesta manera l’informe fa referència al fet que la necessitat de treballar i a la dependència dels assalariats descoratgen les denúncies. No obstant això, l’estudi també apunta la falta de claredat quant a quins jutjats i tribunals han d’intervenir en els casos, i problemes d’índole probatòria, com una altra de les causes que descoratgen els processo judicials.

A més, es recalca la falta de representació sindical en el procés de denúncia i seguiment del cas. “Caldria potenciar una presència més activa dels treballadors i els seus sindicats davant els jutjats com una manera de millorar la defensa dels drets fonamentals dels treballadors”, precisa l’informe.