Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Són segurs els bancs estrangers que operen a Espanya?

Els estalvis protegits superen, en alguns casos, els 20.000 euros per titular i entitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 06deOctubrede2008

Estalvis coberts

/imgs/2008/10/lingots-oro.art.jpgSón els bancs fiables? La pregunta del milió s’ha convertit en els últims dies en la qüestió més plantejada, no sols pels ciutadans del carrer, sinó també per economistes, institucions de prestigi i fins i tot pels propis empleats de les entitats financeres. A Espanya, diàriament se succeeixen les declaracions de responsables de les màximes institucions econòmiques, que asseguren que cap banc espanyol farà fallida. Però, què passa amb les entitats estrangeres que operen a Espanya? En l’actualitat, més de 20 bancs dels al voltant de 70 que exerceixen la seva activitat a Espanya pertanyen a entitats estrangeres, igual que unes 75 sucursals d’entitats de crèdit estrangeres comunitàries i vuit sucursals extracomunitàries. En total, més de 140 entitats que no són cent per cent espanyoles sinó que depenen econòmicament de bancs estrangers estan operant actualment al nostre país. Estan segurs els estalvis en aquestes entitats? Fins a quin punt coneixem la situació real de les seves matrius, és a dir, dels bancs estrangers dels quals depenen? Es pot recuperar els diners dipositats o invertits a través d’aquestes entitats?

En principi, no corre perill cap d’aquests bancs amb operativa a Espanya. A més, totes les entitats estan adherides a un Fons de Garantia de Dipòsits que, com a mínim garanteix 20.000 euros per titular. Però hi ha diferència entre les entitats estrangeres amb sucursal a Espanya i les que estan operant com a filials i bancs de dret espanyol. En alguns casos, s’acullen al Fons de Garantia del país d’origen de la seva matriu.

La situació de la banca estrangera a Espanya

Són moltes les veus que asseguren que cap banc espanyol està en perill. La veritat és que les entitats que necessiten liquiditat per a la seva operativa diària són nombroses; vàries estan demandant diners diàriament al Banc Central Europeu. Aquest clima convuls explica la inquietud que sofreixen milers d’estalviadors. Són diverses les entitats que operen a Espanya però són filials o sucursals de bancs estrangers, dels quals no tenim tantes dades sobre els seus balanços com de les pròpies entitats nacionals. Alguns bancs i caixes que operen a Espanya estan subjectes a una internacionalització que podria oferir algun problema, en l’hipotètic cas que fes fallida algun banc estranger al qual estiguin lligats o amb el qual tinguin algun tipus d’acord, col·laboració o participació accionarial. No obstant això, en principi, no corren perill els estalvis espanyols dipositats en qualsevol d’aquestes entitats estrangeres amb presència al país.

Les sucursals espanyoles de bancs estrangers estan adherides al Fons de Garantia de Dipòsits del país d’origen de la seva matriu

En qualsevol cas, molts estalviadors es pregunten quina és la situació financera d’entitats que, encara que estan supervisades pel Banc d’Espanya perquè realitzen les seves operacions al nostre país, en realitat depenen financerament d’entitats estrangeres de les quals no rebem tanta informació com de les entitats nacionals. És el cas de Barclays, ING, Deutsche Bank, Lloyd’s… Fernando Zunzunegui, advocat expert en regulació financera, assegura que “en dependre de la seva matriu, en l’hipotètic supòsit que aquesta fes fallida en el procés de liquidació ha de recórrer a tots els seus actius, amb el que també hauria d’utilitzar el patrimoni de les seves filials, repartides per qualsevol part del món”.

Però convé diferenciar dos tipus concrets d’entitats foranes amb activitat a Espanya: les filials i les sucursals de bancs estrangers amb presència al nostre país.

  • Estan registrades en el Banc d’Espanya (entitat que s’encarrega de supervisar a tots els bancs que operen a Espanya) filials de bancs estrangers. Es tracta d’entitats de ple dret espanyol, amb fitxa bancària pròpia. Entre altres, Barclays Bank, Deutsche Bank SAE, Banc Caixa Geral, Banc Cetelem, Banc Finantia Sofinloc… Les seves matrius, és a dir, les entitats de les quals depenen perquè compten amb una participació majoritària de la seva capital, són angleses, alemanyes, portugueses, franceses… Aquest tipus d’entitats estrangeres amb presència a Espanya, en disposar de fitxa bancària pròpia al nostre país, “s’acullen al Fons de Garantia espanyol, amb el que garanteixen els estalvis fins a 20.000 euros per titular i banc”, segons comenta Zunzunegui.
  • També estan registrades les sucursals d’entitats de crèdit estrangeres comunitàries, que no tenen fitxa bancària pròpia. En aquests casos, la supervisió sol ser doble ja que recau sobre el Banc d’Espanya i sobre el Banc central del país d’origen de la matriu. En aquest grup s’insereix ABN Amro, Banc BPI, Banc Espirito Sant, ING Direct, Banc Primus, Banc Sygma, Boursorama, Dresdner Bank… En aquests casos, els estalvis dels clients estan assegurats pel Fons de Garantia de Dipòsits del país d’origen de la matriu i no per l’espanyol, amb el que les quantitats cobertes poden variar. Cal conèixer, per tant, quant cobreix aquest Fons de Garantia per a conèixer els límits assegurats. En alguns casos, curiosament, les quantitats seran majors que a Espanya ja que al nostre país el límit assegurat pel Fons de Garantia de Dipòsits és el mínim exigit per la legislació europea, que diu que, almenys 20.000 euros per client i entitat, en cas de fallida d’un banc estan assegurats. Aquesta mateixa quantitat la garanteixen els Fons de Garantia de Dipòsits d’Àustria i Alemanya. Irlanda, no obstant això, ofereix una cobertura total dels dipòsits invertits en els sis majors bancs del país des de fa només uns dies, a França, la cobertura del Fons és de 70.000 euros, a Holanda, 38.000 euros, a Itàlia, 103.000 euros, als Estats Units s’estudia pujar el límit fins a 250.000 dòlars, des dels 100.000 dòlars actuals… Amb aquestes quantitats, per tant, si un estalviador té dipositat els seus diners, per exemple, en ING Direct ha de saber que té garantits, com a mínim, 38.000 euros pel Fons de Garantia Holandès, 18.000 euros més que a Espanya.
  • En el Banc d’Espanya estan registrades, a més, sucursals d’entitats de crèdit estrangeres extracomunitàries, que tampoc tenen fitxa bancària pròpia al nostre país. És el cas de Banc de la Nació Argentina, Banc del Brasil, Bank of America, Citibank N.A, Credit Suisse Sucursal a Espanya…

En realitat, totes les entitats bancàries que operen a Espanya estan supervisades pel Banc d’Espanya i compleixen, per tant, amb tots els criteris i normes de solvència, rendibilitat, eficiència i coeficient de caixa exigits, entre molts altres aspectes. No obstant això, queda fora de l’abast del banc central espanyol la situació financera que puguin tenir les entitats estrangeres matrius de les filials o sucursals que operen aquí. Les filials d’entitats estrangeres operen com a bancs de propi dret a Espanya i tenen fitxa bancària registrada en el Banc d’Espanya. “Són, per dir-ho així, independents de la matriu. De fet, estan també acolliments al Fons de Garantia de Dipòsits Español. És el cas de Deutsche Bank S.A. España, per exemple”, segons comenta Fernando Mínguez, advocat de l’àrea de banca de Cuatrecasas i inspector en excedència del Banc d’Espanya. “Per contra -tal com afegeix-, les sucursals de bancs estrangers que operen a Espanya no compten amb fitxa pròpia i s’acullen al Fons de Garantia del seu país d’origen. Un exemple d’aquest cas és ING Direct, que depèn de l’holandesa ING”.

En qualsevol cas, Mínguez recorda que totes les entitats estan cobertes per un Fons de Garantia de Dipòsits que cobreix, almenys, 20.000 euros. En el cas hipotètic d’una fallida d’un banc estranger que afectés una sucursal espanyola caldria recórrer al Fons de Dipòsits del país en qüestió, encara que els tràmits i la diligència per a cobrar serien els mateixos que a Espanya.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions