Els professionals autònoms tenen moltes despeses associades a la seva activitat. En nombroses ocasions han de realitzar viatges, menjades de negocis amb clients, invertir diners en vestuari, etc. Però molts d’aquestes despeses poden deduir-se en fer la Declaració de la Renda. I és que les partides de local o zona de treball en el propi habitatge, més els viatges en el vehicle particular i el vestuari són els que més problemes donen al moment de presentar l’IRPF . En aquest article s’explica què pot deduir-se respecte a aquestes partides i les condicions que han de complir-se per poder incloure’ls a la Declaració.
Condicions perquè una despesa es pugui deduir en l’IRPF
Perquè una despesa realitzada per un treballador per compte propi sigui deduïble, ha de complir alguns requisits:
Ha d’estar vinculat a l’activitat econòmica que duu a terme el professional autònom.
Ha d’estar justificat. Sempre cal demanar factures i conservar-les, encara que de vegades també valen els rebuts i els tiquets.
Ha d’estar registrat en els llibres de despeses i inversions.
Encara que són condicions molt clares i senzilles, de vegades hi ha despeses la vinculació de les quals amb l’activitat professional no és prou clara. Els més controvertits són els corresponents a habitatge, roba i viatges o transport. En aquest tipus de despeses l’autònom ha de demostrar que tenen a veure amb la seva activitat professional, i no amb la seva vida privada.
Despesa en transport
L’autònom ha de demostrar sempre que les despeses corresponen a la seva activitat professional, i no a la seva vida privada
Peatges, gasolina… Quan un treballador per compte propi utilitza el seu vehicle per realitzar la seva activitat professional pot deduir-se totes les despeses que aquest li impliqui. Però tots aquests desemborsaments per desplaçaments han de ser “exigits per al desenvolupament de l’activitat econòmica”. Si no hi ha una vinculació amb el treball o no es pot demostrar, no són despeses deduïbles fiscalment. Tampoc ho seran si el vehicle s’empra de manera simultània per a les activitats empresarials i les privades del professional, tret que l’ús privat sigui irrellevant (en dies o en hores no hàbils).
Per poder deduir-se les despeses de viatges i transport, aquests no han de ser excessius o desmesurats. Si es considera que, respecte a la normalitat, són molt elevats, se’ls donarà el tractament de no deduïbles.
Deducció d’habitatge
Quan un autònom desenvolupa la seva labor professional des de la seva llar, pot deduir-se algunes despeses. Però, respecte a l’habitatge, ha de decidir què part de la mateixa la destinarà al treball. Ha de trobar una zona diferenciada de l’ús comú de la resta del pis i calcular els metres quadrats per saber què percentatge del total del domicili destinarà a l’oficina. A més, ha de comunicar-ho a Hisenda mitjançant una declaració censal (model 036 o 037). No importa que la casa en la qual es viu i es desenvolupa la labor empresarial sigui de lloguer o en propietat, però sempre cal justificar que el desemborsament econòmic és conseqüència del seu treball.
Convé saber també que hi ha despeses domèstiques, com els de el consum elèctric, aigua, gas o calefacció, que no es poden desgravar, tret que es tinguin contractes independents: uns per a ús personal i uns altres per a l’oficina.
Despesa deduïble en vestuari
Vestits, sabates…. tots els diners invertits en vestuari, com en els casos anteriors, es considera deduïble fiscalment, si està “exigit pel desenvolupament de l’activitat”.
La despesa que pot deduir-se a la Declaració de la Renda és el realitzat a adquirir roba específica per exercir el seu treball (uniformes, roba de protecció…).
