Les relacions dels usuaris bancaris amb les entitats financeres són contínues i, gairebé sempre, cordials. Diàriament fan transferències, treuen diners del caixer i fins a signen un crèdit. Però de vegades se senten desprotegits, si els bancs canvien les regles i cobren una comissió inesperada o exigeixen que cal pagar en cancel·lar un contracte. Per evitar problemes, i protegir-se millor, s’han de conèixer els drets que es tenen com a clients, aconsellen els experts. En aquest article s’explica per què és important saber què interessos i comissions cobren els bancs, com rebre informació detallada dels productes que es contracten i la forma de queixar-se, reclamar i defensar els drets com a clients bancaris.
Soc client d’un banc: tinc dret a la informació
Sempre que es vagi al banc i se subscrigui un producte o realitzi alguna operació, s’ha de rebre informació. És un dret del client ineludible per part de l’entitat, que ha d’indicar què comissions i despeses cobraran, com especifica el Banc d’Espanya. Han d’informar també sobre els preus i característiques dels serveis que s’utilitzen amb més freqüència: els de caixa, ingrés i retirada d’efectiu, deutes en compte, transferències… Aquesta informació es pot consultar de manera gratuïta en les oficines de les entitats, els seus llocs web o al portal del Banc d’Espanya.
A més, s’han de rebre explicacions sobre els tipus de canvi per a operacions de compravenda de divises o de bitllets estrangers l’import dels quals no superi els 3.000 euros. I, si el banc té la intenció de realitzar canvis que afectin a operacions o productes, el client de l’entitat ha de rebre informació prèvia.
Clients de banc: dret a un contracte
En contractar un servei, el banc ha de lliurar un exemplar del contracte, en suport escrit o electrònic. Est ha de contenir, com a mínim, la TAE aplicada, la periodicitat de la meritació d’interessos, les comissions i despeses repercutibles, la durada del contracte i els termes per a la seva modificació o cancel·lació.
Hipoteques, dipòsits i crèdits transparents
Dipòsits, crèdits al consum i hipoteques són els productes que més es contracten amb el banc, per la qual cosa han de tenir especial transparència.
La captació de dipòsits es reserva a les entitats de crèdit, que han d’estar autoritzades i regulades.
Per la seva banda, en demanar un crèdit al consum, es té dret a rebre informació sobre el seu tipus d’interès, els potencials recàrrecs, l’import total del crèdit o la TAE aplicable abans de signar el contracte. El contracte, a més, ha de tenir unes clàusules obligatòries sobre l’import i periodicitat dels pagaments, les garanties i les assegurances als quals es condiciona la concessió del crèdit.
Si es vol donar per conclòs un crèdit al consum de durada indefinida, a més, és possible fer-ho gratis, tret que existeixi un termini de preavís. Si ho hi ha, aquest no pot excedir d’un mes; la compensació al banc té un límit del 1% de l’import del crèdit.
I què passa si es vol signar una hipoteca? En aquest cas, abans han de donar tres documents gratuïts: una guia general d’accés al préstec hipotecari; una fitxa que reculli les condicions generals, tipus d’interès i altres costos del préstec i una altra fitxa amb les condicions del préstec adaptades a la situació financera del client. En la fase de contracte, el contingut mínim d’est està fixat i es permet al notari desautoritzar el préstec, si incompleix la normativa de transparència. Com a Espanya la majoria d’hipoteques són de tipus variable, la llei imposa requisits per garantir que els tipus de referència hagin estat calculats sense influència de l’entitat i conforme a un procediment matemàtic objectiu.
Soc client de banc: publicitat veraç
La publicitat bancària ha de ser clara i objectiva. Les entitats, a més, han d’implantar procediments interns per protegir als clients bancaris enfront dels riscos de la seva pròpia publicitat.
Dret a rebre ofertes
El banc ha de proporcionar sense cost algun ofertes vinculants de l’entitat en préstecs hipotecaris sobre habitatges, subrogacions hipotecàries per canvi d’entitat i crèdit al consum.
Dret a reclamar i ser defensat com a client
Tots els clients poden reclamar en cas de no estar d’acord amb l’entitat. A tot banc hi ha per a això un servei que atén i defensa al client. Per garantir la seva independència, s’exigeix que els gestionin “persones de reconeguda honorabilitat, que posseeixin coneixements i experiència adequats i que operin amb autonomia de decisió”, afirmen els experts.
A més, el banc pot comptar amb un defensor del client, sobre l’existència del qual ha d’informar i indicar a l’usuari la seva adreça postal i electrònica. Aquests defensors han de ser també persones de reconegut prestigi en l’àmbit jurídic, econòmic o financer sense vincles professionals amb les entitats i amb autonomia de criteri.
