Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Soc proveïdor i no em paguen, com actuar?

Per tractar de cobrar el que li deuen a un proveïdor, pot resultar útil crear un fons comú de creditors amb la fi actuar de manera conjunta contra l'empresa morosa

img_carga 2

Les empreses estan passant en aquests moments per serioses dificultats de liquiditat. Per aquest motiu un problema que han d’afrontar bona part dels proveïdors i professionals que presten els seus serveis a companyies amb aquest problema és no cobrar els seus serveis davant la desaparició o fallida de l’empresa a la qual l’hi procuren. Davant això, com s’assenyala en el següent article, han de plantejar-se diverses fórmules per recuperar els diners que els deuen, o si els és rendible acudir a un procés judicial.

Empreses que no paguen

Img carga articulo
Imatge: Alikai

Són nombroses les empreses que avui no tenen liquiditat, i que deuen milers d’euros als seus proveïdors, o bé tiren el tancament sense haver-los pagat. Est és un fet que es repeteix cada dia com a conseqüència de la crisi econòmica i afecta de ple al petit teixit empresarial. Què poden fer en aquestes ocasions els proveïdors o professionals per recuperar els seus diners? Quines possibilitats tenen de procedir contra la companyia morosa?

Si l’empresa morosa té pocs actius embargables, les possibilitats que té el proveïdor de cobrar són gairebé nul·les

Si l’empresa té pocs actius embargables, les possibilitats de cobrar són gairebé nul·les, tant per la via extrajudicial com per la judicial, ja que hauran estat bloquejats per Hisenda i per la Seguretat Social, que a Espanya tenen preferència sobre la resta de creditors. La situació, per tant, estaria més que difícil perquè aquestes persones poguessin cobrar els seus honoraris.

D’altra banda, com gairebé sempre són quanties no massa elevades (per sota de 5.000 euros), no incentiven a iniciar judicis declaratius de reclamació de la quantitat, doncs la sentència executable pot trigar més d’un any. Llavors, què poden fer els proveïdors?

Solament a un creditor al que deguin una quantitat sustanciosa li compensa sol·licitar un procés concursal

Es pot sol·licitar al Jutjat del Mercantil la declaració d’insolvència concursal necessària i culpable de l’empresa, i dirigir-se contra els béns dels administradors i còmplices. No obstant això, no és tasca fàcil i el procés pot durar dos anys, fins i tot una mica més per les dilatacions del mateix. Per la qual cosa, solament un creditor amb una quantitat sustanciosa es pot permetre aquest procés concursal i, en el cas de les persones a els qui es deu imports més modests, seria absurd iniciar el procés, encara que ho poden intentar.

Solucions davant l’impagament

  1. Com a primer pas, caldria crear un fons comú de creditors i que cadascun d’ells (els afectats) faci una petita aportació, amb la finalitat de demanar un informe de la societat a una companyia especialitzada en informació investigada (detectius mercantils).

    D’aquesta manera, veurien què càrregues, embargaments, demandes i deutes té l’empresa, així com si hi ha béns embargables, si ja han presentat demandes judicials, si estan en registres de morosos, qui són els seus administradors legals, etc.

    Això és el que es diu un informe prejudicial, que costa entre 300 i 800 euros (d’aquí la conveniència de realitzar-ho de forma conjunta amb altres afectats), i és el primer pas per actuar contra un morós. Sense aquesta informació, els afectats anirien a cegues i sense cap probabilitat de recuperar els seus diners.

    En funció del que digui aquest informe es podrà decidir si actuar per via judicial en reclamació de quantitat o anar al concurs.

  2. També es contempla una altra possibilitat, la d’acudir a un advocat i pactar uns honoraris que no siguin molt onerosos i una petita provisió de fons per iniciar els judicis i presentar demandes judicials contra l’empresa. Això no és sinònim d’èxit, però pot generar alguna expectativa perquè cobrar els diners pugui ser una realitat.

    El principal problema que origina aquesta alternativa és que, de vegades, són més costosos els honoraris de l’advocat que els diners deguts. Es podria contractar algun servei jurídic que inclogués aquestes actuacions (assegurances, contracte amb companyies especialitzades, col·legis professionals…) que evitarien fer efectiu tal desemborsament.

Contractació de serveis jurídics

Per disposar de protecció jurídica davant aquestes i més situacions, és convenient tenir contractat un servei d’atenció jurídica, amb el qual disposar d’un advocat perquè iniciï el procés per recuperar els diners impagats.

Aquests productes compten amb àmplies cobertures, entre les quals s’inclouen despeses de judicis de determinats procediments (peritatges inclosos) i assistència presencial d’advocats quan ho necessiti el client. Fins as pot disposar d’un advocat “de capçalera” personal, disponible a qualsevol moment.

Per poder accedir a aquests serveis professionals que comercialitzen empreses especialitzades en aquesta àrea, cal pagar una quota anual que varia en funció de les companyies i dels serveis requerits, però que oscil·la entre 150 i 300 euros. A més, alguna d’aquestes empreses professionals disposa de descomptes per als clients aturats que rebaixen les tarifes fins a en un 50%.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions