Els petits estalviadors que hagin entrat en Borsa durant els últims tres anys han concentrat unes excel·lents plusvàlues a les seves inversions, que han pogut depassar el 50% en funció de les seves eleccions, i com a conseqüència de les importants revaloracions als mercats de renda variable. Ara que s’està gestant el primer signe correctiu de rellevància en tots els índexs borsaris internacionals, és el moment oportú de saber què fer amb els guanys. És convenient seguir comprat o el més prudent és vendre les accions per gaudir de la rendibilitat generada? Com s’indica en aquest article, tant si s’és un estalviador conservador com un més arriscat, cal decidir què estratègia emprar i canalitzar-la de la millor forma.
Pautes de l’inversor
Els passos que poden seguir els estalviadors per a les seves inversions en renda variable, i suposant que si han entrat en Borsa en els últims dos o tres anys estaran en situació positiva, són molt senzills sempre que tinguin les coses clares. Passen per les següents estratègies borsàries:
Vendre totes les accions i fer caixa en els propers dies amb la seva inversió, para d’aquesta forma disposar d’uns importants beneficis que engrossiran el seu compte corrent i que servirien per afrontar les següents despeses.
Els inversors més agressius, i si l’evolució de la Borsa reprèn la sendera alcista en les properes setmanes, podran acumular noves compres dins de la mateixa companyia per generar més plusvàlues, o a través d’altres valors per diversificar la seva inversió per mitjà d’una potent cartera. Tot això aprofitant-se de les cotitzacions més baixes que deixin les retallades.
Poden rotar les seves accions i transvasar-les a altres empreses que cotitzin en els parquets borsaris -i que tinguin millors perspectives per revaloritzar-se-, com a fórmula per potenciar encara més els seus guanys.
Potser sigui el moment de liquidar les seves posicions i dirigir-les a un altre tipus d’inversions menys arriscades, amb el que puguin seguir rendibilitzant els seus estalvis. Aquesta estratègia pot materialitzar-se a través de fons mixts o de renda fixa, que ofereixin les millors garanties i amb el suport d’una bona gestora.
Si malgrat tot els estalviadors volen seguir apurant els seus guanys, pot ser temps de vendre les seves accions en algun rebot proper que experimenti la Borsa en les properes setmanes, fixades a un bon preu de sortida dels mercats.
Si s’està posicionat en un valor estable i amb perspectives de creixement, pot ser que l’òptim sigui, a pesar que pugui perdre valor a curt termini, deixar-les per a un parell d’anys més amb la finalitat de tractar d’ampliar els guanys, sense importar-los les correccions en els propers mesos.
Poden optar també per realitzar vendes parcials per tractar que aflorin en el seu compte corrent els nombres positius acumulats durant tants mesos. Amb aquests diners es podrà pagar un petit o gran capritx, en funció de les plusvàlues obtingudes.
Si encara no s’està present als mercats de variable, no és el millor moment per entrar. Pot ser que sigui massa tarda, amb els preus de les accions molt alts, i en qualsevol situació pot detenir-se l’espiral alcista de les cotitzacions.
També els petits i mitjos inversors tenen una solució mixta per afrontar aquests casos, que no és vendre tot ni mantenir totes les seves posicions com fins ara. Una vegada que la seva cartera de valors està amb amplis guanys, consisteix a vendre el 50% del paquet accionarial, amb les seves corresponents plusvàlues, i quedar-se amb l’altra meitat per comprovar si poden seguir obtenint beneficis amb aquesta operació realitzada ja fa alguns mesos o anys.
A través d’aquesta estratègia borsària, s’aconseguirà, d’una banda, protegir la cartera de valors a través de les operacions de venda i, per un altre, mantenir-se invertit davant futures revaloracions dels mercats borsaris i ampliar encara més el seu patrimoni.
La proporció de 50% per a cadascun dels moviments pot variar-se en funció del perfil de l’inversor. D’aquesta manera, si és conservador, pot vendre el 60% o 70% de les seves accions, mentre que si és més optimista, solament ho podrà formalitzar amb un 20% o 30% de la seva inversió, aconseguint un cert equilibri en la renda variable.
