Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Superar el límit de la targeta de crèdit

La crisi ha elevat les comissions que cobren les entitats quan els clients registren descoberts
Per Gracia Terrón 29 de març de 2010
Img tijeras tarjeta
Imagen: sanja gjenero

Les targetes de crèdit s’han convertit en el pitjor enemic dels estalviadors espanyols per a afrontar la crisi. En moltes ocasions, i més encara en vacances, la comoditat que suposa disposar d’elles en qualsevol moment per a pagar fa oblidar alguns dels preceptes bàsics del funcionament d’aquests plàstics: els diners que es gasta amb una targeta a crèdit és un préstec que el client haurà de retornar, tard o d’hora. I amb els seus corresponents interessos. A més, totes les targetes tenen uns límits de crèdits, atorgats per les entitats en funció de determinades característiques de solvència dels seus titulars. Si s’excedeixen, caldrà pagar les conseqüències. És el que es coneix com sofrir un descobert amb una targeta de crèdit. Quan succeeix cal pagar a l’entitat, com a mínim, una comissió de 30 euros, al que caldrà sumar la quantitat que va quedar en números vermells, més un interès mitjà que ronda el 20%.

Deutes de plàstic

Tenir una targeta de crèdit permet afrontar despeses inesperades i tot tipus de compres. En els últims anys, s’ha incrementat de manera notable el seu número. Segons dades del Banc d’Espanya, les targetes en circulació (de dèbit i crèdit) aconsegueixen 99,6 milions, una mitjana de 2,6 targetes per cada ciutadà amb més de 16 anys. El Baròmetre de les Targetes de Mastercard de l’any 2009 estableix que la modalitat de pagament ajornat, que obliga a abonar interessos al banc i que encara s’utilitza molt poc al nostre país, va registrar el major augment. Va créixer un 4% respecte a 2008 i, ara, un 16,4% de les targetes emeses són d’aquesta modalitat.

En molts casos, les pròpies entitats han promogut tal furor i han regalat targetes només per obrir un compte corrent o, fins i tot, han obligat a subscriure-les en signar un préstec hipotecari. No obstant això, en temps difícils, aquests plàstics es giren en contra dels estalviadors que no les utilitzen amb precaució i amb esperit previsor.

L’essència d’aquestes targetes és que el seu titular pot disposar d’una línia de crèdit (un préstec) fins al límit concedit pel banc, que abans haurà realitzat un estudi de la seva capacitat financera. En general, els límits oscil·len entre 3.000 i 6.000 euros, encara que a vegades poden aconseguir quantitats superiors a 10.000 euros.

Com a mínim, les entitats cobren 30 euros quan perceben un descobert en la targeta

Quan un usuari recorre al crèdit de la seva targeta, ha de saber que al final del termini triat (mensual o ajornat) haurà de retornar la quantitat prestada. Si es tria la modalitat de pagament ajornat, haurà també d’abonar un interès que avui dia se situa entorn del 20%. Amb les targetes és fàcil que el deute s’acumuli, sobretot si l’interès és alt. Una de les bases de les entitats és que expedeixen les targetes de crèdit en la modalitat de pagament ajornat, per la qual cosa si l’usuari no modifica aquesta consigna, bé per desconeixement o pel seu propi benefici -opta per finançar les seves compres a terminis amb la targeta-, haurà de pagar els citats interessos, la qual cosa pot derivar en situacions difícils i en els denominats descoberts.

Un error que es paga molt car

Utilitzar el crèdit d’una targeta quan la situació de solvència familiar és complicada no és adequat, però el desastre pot ser pitjor quan se sobrepassa el límit concedit pel banc i es gasta més del permès. En aquest cas, l’usuari haurà de fer front a les conseqüències de sofrir un descobert amb la seva targeta. Les comissions que apliquen les entitats per aquest concepte són altes. En principi, totes cobren un import fix de 30 euros cada vegada que l’usuari excedeix el límit de la seva targeta. És la denominada comissió per sobre-excedit de límit en targeta de crèdit.

Cal saber quines són les dates de liquidació de la targeta i les d’ingrés de nòmines per a evitar que es reclamin impagaments

La principal causa d’un descobert és la falta de control de la despesa. Si un usuari disposa d’un límit de 3.000 euros i el supera, per no haver fet un càlcul correcte de les compres ja efectuades, entrarà en aquesta situació.

A més, les entitats cobren una altra comissió per reclamació de rebuts impagats de targetes de crèdit. Per a compensar les despeses de gestió per sol·licitar la regularització del deute, sol·liciten una mitjana de 30 euros. També en aquest cas el principal motiu pel qual un usuari entra en mora és la falta de previsió. Cal tenir en compte quines són les dates de liquidació de la targeta i les dates d’ingrés de nòmines o ingressos mensuals. Si l’entitat liquida el crèdit i els interessos el dia 28 de cada mes, però el salari no es cobra fins al 30, el titular rebrà una reclamació de la seva entitat pels rebuts impagats per la línia de crèdit de la seva targeta.

Targetes més cares

A més de molt molest, sofrir un descobert en una targeta de crèdit és, després de la crisi, més car. Això es deu a dos aspectes: l’elevada morositat que sofreixen les entitats de crèdit i l’augment de les tarifes, una clara conseqüència de l’anterior. Si bé en els crèdits hipotecaris la taxa d’impagats aconsegueix el 5% (cinc de cada 100 crèdits no es paguen), en el cas dels crèdits personals i les targetes, la taxa de morositat supera el 14%. En 2008, els impagaments amb mitjans de pagament es van duplicar i van aconseguir 1.418 milions. El volum de recuperacions de fallits a penes arriba avui al 5%, enfront del 14,03% de recobraments que s’aconseguien a la fi de 2008 (últim període del qual es disposen dades).

La morositat és un dels principals llastos de les entitats financeres. Per aquest motiu totes les comissions i cobraments relacionats amb qualsevol mena de préstec s’hagin incrementat. Sense anar més lluny, els descoberts en compte corrent han passat de tenir una comissió mínima de 9 euros a aconseguir 30 euros, la mateixa quantitat que en els descoberts de targetes.

Avui, en targetes de crèdit, s’abonen quotes mitjanes de 33,12 euros, un 6% més que a tancament de 2008

L’ascens de la morositat impacta sobre els marges i beneficis de les entitats financeres, ja que els estreny. Com a via per a recuperar ingressos, les entitats opten per pujar les comissions pels serveis bàsics, entre altres, per les targetes.

Segons dades del Banc d’Espanya, a tancament de gener de 2010, la quota mitjana de manteniment anual d’una targeta de dèbit era de 16,66 euros, un 9,89% més que en 2008. En targetes de crèdit s’abonen quotes mitjanes de 33,12 euros, un 6% més que a tancament de 2008. També el cost per extreure diners d’un caixer amb targeta s’ha incrementat en l’últim any. La comissió mitjana que es paga per utilitzar un dispositiu aliè a la xarxa de sucursals de l’entitat emissora s’ha encarit més d’un 30%. Utilitzar la targeta de dèbit per a disposar d’efectiu en caixers de la pròpia xarxa, però no de l’entitat, ha pujat més d’un 52% en els últims dotze mesos.

Juan Fernando Robles, director de l’Institut Superior de Tècniques i Pràctiques Bancàries, augura que les taxes de les targetes i d’altres serveis bàsics pujaran més, ja que els bancs tenen una clara dificultat econòmica, agreujada pels baixos tipus d’interès. En la seva opinió, cada vegada són menys els clients que gaudeixen de privilegis com no pagar comissions pels serveis bàsics.

Tipus d’interès

A més de la comissió de descobert, per a saldar el deute amb l’entitat quan s’ha excedit el límit de crèdit concedit en una targeta, cal pagar les quotes pendents amb els seus corresponents interessos. Amb la crisi, i malgrat la baixada dels tipus oficials, les taxes que cobren són molt elevades, molt més que en el cas de préstecs personals. Segons dades del portal especialitzat en productes bancaris Tucapital.es, els tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit en la modalitat de pagament ajornat oscil·len entre el 12% i el 24%.

Els tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit en la modalitat de pagament ajornat oscil·len entre el 12% i el 24%

Entre les més barates, destaca la Visa Clàssica de Bankinter, que cobra un 12,26%. La targeta BBVA Visa Clic-e aplica un tipus d’interès del 14%. El de la Targeta Free, de Bancaixa, és del 15,39%. No obstant això, altres plàstics cobren tipus molt més elevats, com la Visa Terra d’Un-e, que demana un interès del 26,82%, o les targetes del Banc Santander, Santander 20 -Santander Light i Santander Targeta Clàssica-, amb tipus que oscil·len entre el 22% i el 26%.