Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Targetes a l’estranger

Els bancs no cobren comissió per pagar amb elles, però sí per retirar diners dels caixers

Vivim en un dels països de la UE on més targetes de crèdit i dèbit hi ha per habitant, encara que això no signifiqui que estiguem ben informats sobre el seu bon ús. Una de les qüestions que més interrogants i queixes genera, especialment a l’estiu, és la seva utilització a l’estranger. El primer dubte és sempre la mateixa: és preferible una targeta de crèdit o de dèbit? Però aquí no acaben les preguntes. Quines comissions em cobraran? Són les mateixes en tots els països? Què diu la llei? Si utilitzarà la targeta a l’estranger, estudiï amb atenció les comissions i no oblidi el número de telèfon per a anul·lar-la en cas de robatori o pèrdua.

Molt útils per a viatjar

La targeta és un dels recursos bàsics en l’equipatge de tot turista que surti de les nostres fronteres, per la seva àmplia acceptació en la major part dels països. Però, quin s’ha d’emportar: la de dèbit o la de crèdit? “Des de 1994 les targetes de dèbit tenen una operativa similar a les targetes de crèdit i també són acceptades internacionalment. És important valorar els riscos, perquè amb aquestes targetes es té accés a tots els diners del compte corrent, mentre que amb les de crèdit existeix un límit mensual de despesa”, explica Carlos Hernández, delegat d’Ausbanc (Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris) a Balears.

Al nostre país, les grans empreses de diners de plàstic -Visa i Mastercard- copen la major part del mercat i llicencien la seva marca a tres xarxes que, al seu torn, agrupen a tots els bancs i caixes d’estalvis espanyols: es tracta de Servired, Euro 6000 i 4B. Aquestes xarxes administren les targetes i posteriorment cada entitat bancària decideix com les utilitza i quant vol cobrar per elles.

Rosa Ovejero, directora de comunicació de Servired, constata que “el cost d’aquests sistemes de pagament està repartit al 50% entre el que paguen els comerciants -un percentatge de cada venda- i la taxa que abonen els titulars per tenir targeta”. La quota anual que han de pagar els posseïdors d’aquest sistema de pagament ronda per regla general els 12 euros, mentre que els que tenen la “modalitat oro”, que es diferencia per oferir un límit de crèdit més elevat, abonen uns 50 euros.

En la pràctica, utilitzar els diners de plàstic a l’estranger té els mateixos avantatges i els mateixos inconvenients que utilitzar-lo a Espanya:

  • Avantatges:

    Possibilitat de comprar productes o serveis, sense haver d’abonar recàrrecs per l’ús de la targeta.Es disposa d’una reserva monetària, a la qual es pot recórrer en cas de necessitat. Fora de la Zona Euro, s’eludeix el pagament de comissions pel canvi de moneda, obligatòries en el cas de comprar alguna cosa amb diners en efectiu.Es pot retirar diners d’un caixer amb targeta de dèbit, pagant únicament la comissió per treure efectiu a l’estranger.

  • Inconvenients:

    Fonamentalment el perill que suposa portar una targeta de dèbit, perquè si la hi roben poden accedir a tots els diners del seu compte corrent fins que s’adoni del furt i el denunciï; o de crèdit, que poden consumir fins al limiti mensual establert. Així i tot, la legislació europea estableix que en aquest supòsit el límit màxim de diners del qual es pot responsabilitzar el titular és de 150 euros. Per sobre d’aquesta quantitat, es fa càrrec l’entitat bancària. Però hi ha una excepció: si el lladre ha aconseguit esbrinar el número secret de la targeta, el client haurà de pagar de la seva butxaca tot el que es va sostreure fins a la denúncia del robatori.

En retirar diners d’un caixer amb targeta de crèdit, es carreguen dues comissions: la que correspon a treure-ho a l’estranger i la d’extreure’l a crèdit.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions