Les targetes de crèdit estan més que assentades al nostre país. Durant el segon trimestre de 2015, hi havia en circulació 43,64 milions, gairebé la mateixa quantitat de “plàstics” que d’habitants. En canvi, el seu ús està per sota de l’efectiu. Segons un estudi del Centre del Sector Financer de PwC i la IE Business School, els diners en metàl·lic ho utilitzen el 100% dels espanyols, mentre que les targetes de crèdit solament un 76,6%. Així i tot, s’han convertit en un mitjà de pagament i de finançament molt habitual a Espanya. No obstant això, les targetes de crèdit comporten certs perills que poden desencadenar una espiral de deute de la qual és difícil i car sortir. En aquest article s’analitzen tres d’ells.
Quan convé pagar a crèdit i quan no?
Encara que les targetes de crèdit admeten diferents modalitats de pagament, com l’abonament a fi de mes sense interessos, el seu principal avantatge és la possibilitat de poder fraccionar les compres i pagar-les mes a mes en còmodes quotes. Finançament a l’instant, sense paperasses ni esperes, però a canvi d’abonar interessos. Utilitzar-les de forma habitual per fraccionar adquisicions és sinònim d’estar contínuament endeutats i de sumar al seu import interessis que acabaran fent mossa en el nostre compte corrent.
Llavors, quan usar-les? Són molt útils quan es vol finançar una compra puntual que se surt del pressupost, sempre que s’analitzi abans l’operació i es prevegi que es podrà fer front a les quotes. Cal recordar que no s’ha de dedicar més del 30% o 40% dels ingressos a satisfer deutes, per aquest motiu anar sumant crèdits no sigui el més adequat.
I quan no emprar-les? Si ja es tenen altres deutes o si no es podrà fer front a les quotes, cal evitar el seu ús. Tampoc és recomanable fraccionar una compra d’un import elevat, si això significarà allargar el deute durant molt temps, ja que com més es dilati el termini i menys es pagui cada mes, més interessos s’acabaran abonant.
Tres perills de les targetes de crèdit
Més enllà de tots els seus avantatges (comoditat, seguretat al no haver de portar grans quantitats d’efectiu en la cartera, possibilitat de fraccionar una compra de manera puntual o fins i tot beneficiar-se de descomptes o serveis exclusius com el balanç transfer), les targetes de crèdit tenen certs perills que cal conèixer per no caure en ells:
- Abonar una miqueta per cent del deute mínim suposa acabar pagant molt més. Si es finança una compra i s’opta per pagar una quantitat mínima cada mes del total, el deute es pot encarir i allargar en gran manera. Un exemple. Imaginem que adquirim un ordinador d’1.000 euros i ho financem amb la targeta de crèdit, que té un interès del 25%. Ens ofereixen dues opcions: o bé pagar en 12 mesos, la qual cosa implicaria abonar una quota mensual de 95,04 euros i acabar pagant uns interessos de 140,52 euros; o bé abonar una miqueta per cent mínim cada mes, per exemple un 5%, per anar més esplaiats. En aquest últim cas, i si establíssim que la quota mínima mensual anés de 10 euros, el deute s’allargaria durant més de quatre anys i mitjà i s’acabarien fent front a més de 500 euros d’interessos. L’idoni és pagar el màxim possible i cancel·lar el deute al més aviat possible.
- Desconèixer les condicions i la manera de pagament que incorpora la targeta. Com amb qualsevol altre producte financer, és important saber el seu funcionament i les seves condicions. Cal prestar especial atenció al tipus d’interès, a la quota d’emissió i de renovació i les comissions que tingui i, per descomptat, també a la manera d’abonament que porti incorporat el “plàstic”. Quan se sol·licita una targeta de crèdit, l’entitat l’emet amb una forma de pagament concreta. Si no ens adonem de quin és el que porta i comencem a gastar, ens podem trobar que de sobte hem finançat un bon grapat de compres i hem de pagar interessos excessius per càrrecs que volíem liquidar de cop a final de mes. Què cal fer, llavors? Llegir el contracte abans de signar i canviar la manera de pagament de la targeta abans d’utilitzar-la, si no incorpora el que ens interessa.
- Gastar sense moderació i anar sumant deutes. Un altre dels perills dels “plàstics” és la facilitat amb la qual es pot gastar diners. En estar associades a una línia de crèdit amb fons de l’entitat, pot semblar que el saldo sigui il·limitat, però no és així, ja que tot el que es carregui en la línia de crèdit després s’haurà d’abonar. I si no es pot fer front als pagaments o se supera el límit de crèdit de la targeta, les comissions de demora o per descobert poden suposar un desemborsament important i encarir molt el deute.
En definitiva, les targetes de crèdit són un producte molt útil i còmode en moltes ocasions, però cal saber quan i com utilitzar-les i, sobretot, com funcionen per no portar-se un esglai en el futur.
