Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Targetes de dèbit

Aquestes targetes no permeten disposar de crèdits pel que queden inservibles quan el seu compte corrent o llibreta manca d'efectiu

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deMarçde2002

Quan es desitja ser titular d’una targeta de dèbit, l’usuari ha de saber quina targeta s’adequa millor a les seves necessitats, quant li costarà utilitzar-la (comissions d’obertura i/o manteniment) i quant li cobraran per les operacions que realitzi amb ella (altres comissions).

Les targetes de dèbit no permeten disposar de crèdits, així que, quan el seu compte corrent o llibreta manca d’efectiu, la targeta de dèbit queda pràcticament inservible. És a dir, qualsevol operació que el consumidor realitzi amb ella es carrega directament en el seu compte.

Les targetes de dèbit permeten treure diners de gairebé tot tipus de caixers, però cal anar amb compte amb això, doncs en treure diners en una xarxa diferent d’aquella a la qual pertany la targeta li cobraran una comissió que oscil·la entre el 2% i el 4% dels diners que retiri, amb mínims que oscil·len entre els 1,35 i els 2,70 euros (sempre més elevats en treure diners a l’estranger).

Altres operacions que es poden realitzar amb la targeta de dèbit són la compra en els comerços adherits a la xarxa a la qual pertanyi la targeta i la realització de trucades des de qualsevol cabina que accepti la targeta telefònica (que no sigui només de monedes), carregant-les al seu compte gràcies a un acord entre Telefónica i les diferents entitats.

Les xarxes principals són: ·4B: Permet treure diners i ingressar-ho, realitzar traspassos i comprar en més de 100.000 comerços. Els bancs adherits a aquest sistema són el Banc Popular, el Banc de Sabadell, el Santander Central Hispà, Banesto, Crédit Lyonnais i Open Bank, entre altres. La comissió de manteniment oscil·la entre els zero euros d’Open Bank i els 6 euros per any que cobra el Banc Popular, però generalment sol costar 3 euros per any. Per als joves és completament gratuïta, sempre que siguin titulars d’alguna dels comptes especials per a ells o tinguin menys de 26 anys (aquest últim és el cas de Banesto i Central Hispà). El SCH ofereix gratuïtament amb la seva targeta el servei de reparacions de la llar Multiasistencia, S.A.

·Servired: La seva funcionalitat és molt semblant a la de la targeta 4B, encara que el nombre de comerços adherits és menor que el de qualsevol de les altres targetes. Per a salvar aquest escull, els bancs pertanyents a Servired han adoptat el sistema de pagament Visa Electró, que permet pagar en tots els comerços amb el distintiu Visa (la majoria dels comerços el tenen). Ara bé, amb aquesta targeta vostè no podrà treure diners en els caixers d’algunes entitats sense que li cobrin comissió, ni podrà comprar a crèdit, a pesar que es tracta d’una targeta Visa: dos detalls a tenir en compte. És molt útil per a pagar la gasolina del cotxe. Els bancs adherits a aquest sistema són el BBVA, Abbey National Bank, Bankinter i Deutsche Bank, entre altres. La comissió de manteniment varia des dels zero euros d’Abbey (amb la nòmina domiciliada) fins als 3 euros de la majoria de les entitats.

·Xarxa 6.000: té els avantatges propis de qualsevol targeta de dèbit, amb l’afegit que és un mitjà de pagament acceptat en més de 250.000 comerços en tota Espanya. Encara que Caixa de Madrid i La Caixa van abandonar aquesta xarxa, la qual cosa va suposar un dur cop al sistema, encara compta amb un ampli nombre de caixers perquè la majoria de les caixes segueixen integrades en ella. La comissió de manteniment que es cobra, per exemple, en BBK i Caixa Galícia és de zero euros.

Etiquetes:

compra consum dèbit

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions