Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Taxa rosa: un impost esmunyedís

Revisem els preus de diversos productes de consum habitual a la recerca de l'anomenat impost rosa

Img impuesto rosa 2

Una anàlisi realitzada
en establiments comercials i els seus webs
a la tardor de 2018 per a l’elaboració de
aquest reportatge va revelar que sí hi ha diferències
de preu
que responen al concepte taxa
rosa. No obstant això, i com apunten les
recerques acadèmiques, es va constatar
que aquests casos no són tan nombrosos
ni tan senzills de trobar
com podria
semblar: unes vegades, perquè els articles
per a homes i dones no estan junts en
el mateix lineal; unes altres, perquè costa donar amb
productes idèntics perquè la comparació
sigui justa.

En alguns casos presenten lleugeres
diferències de disseny o canvia el país de
fabricació. També existeixen productes
infantils iguals però amb personatges de
ficció de diferents signatures, que podrien cobrar
pel seu ús patentis més barates o més
cares al fabricador. O exemples d’articles
blaus que costen més, sobretot en moda. Resulta complicat sentenciar quan
altres causes podrien explicar la diferència
de preu més enllà del color de l’objecte o del
gènere dels seus potencials compradors.

Amb tot, hi ha exemples que escapen a
aquestes justificacions. Hem trobat
productes que compleixen amb la taxa rosa en un
establiment, però no en un altre (en Carrefour,
el raspall de dents elèctric Phillips és gairebé
12 euros més car en la seva versió rosa, mentre que
en MediaMarkt es venen al mateix preu
en rosa i en negre). Això dificulta determinar
qui o com decideix aquesta diferència.

Alguns exemples a peu de lineal

Plàstic rosa: és més car de produir?

En l’Europa del segle XV, solament
els reis, els cardenals i els
poderosos podien vestir-se
de vermell. Quan els tints
s’elaboraven a partir de
pigments naturals, est
color era un dels més
difícils d’aconseguir, ja que
per obtenir-ho es necessitaven
plantes que creixien en
humides regions de muntanya
o cossos deshidratats
de determinats insectes
femella, com les cochinillas.
La diferència de preu entri
els teixits carmesí i la resta
estava en aquell temps més
que justificada. Però què
succeeix avui?

Fa temps que
les fàbriques, la producció en
cadena i els tints sintètics
han abaratit i democratitzat
la creació de tots els colors.
Encara així, un dubte preval:
en aquest nou context
industrial, continua sent
més car fabricar productes
roses?
“Fins a on jo sigues,
no”, respon Ignacio Gil,
professor d’Ergonomia en el
Grau d’Enginyeria Industrial
i Desenvolupament de Producte de
la Universitat de Saragossa.
“Pot haver-hi diferències de
preu substancials hagut de
a textures o acabats,
com a relleus, cromados
o metal·litzats, però no en
quant a tons”, indica. De
forma similar opina Antonio de
Molina Rodríguez, responsable
d’enginyeria de l’empresa
Plastipak i membre del
Col·legi Oficial d’Enginyers
Industrials de Madrid
. “A priori
no hi hauria arguments
que
poguessin explicar un sobrecoste
de preu entre dos objectes amb funcionalitats idèntiques
i colors diferents, tret que
usar un d’ells impliqués
realitzar un canvi d’additius
en la producció habitual o
es fabriqués diferent volum
d’unitats”, assenyala.

Para
il·lustrar-ho, posa l’exemple de
els tubs de plàstic amb els
que es dissenyen les ampolles
d’aigua Solán de Cabres.
Habitualment es produeixen
en blau de forma massiva, però
periòdicament es necessiten en
rosa per a campanyes puntuals
de publicitat i màrqueting. “Això
implica canviar la producció
per introduir un colorant
menys comú, i per tant
més car, així com minvaments
associades a la generació
de recursos humans o
al restabliment de la
producció estàndard”, descriu,
recordant que el procés
pot ser invers i encarir
un article blau en lloc d’un
rosa.

Per la seva banda, Gil sosté
que, abans de pronunciar-se,
convé assegurar-se de
que comparem objectes
exactament iguals. “Que una
maquinilla d’afaitar valgui
més o menys si va destinada
a dones o a homes pot
haver-se d’al fet que el tipus de peces
que necessita cadascuna de
elles sigui diferent”, aventura.
No obstant això, recomana
prudència: “Els motius per
els que el preu de diferents
models d’un mateix producte
pot fluctuar al mercat
són variats (criteris de
màrqueting, acceptació, estoc,
reducció d’oferta
…), per
el que resulta difícil extreure
conclusions rotundes”.

Img portada revista enero 19
Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions