Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Taxa rosa: un impost esmunyedís

Revisem els preus de diversos productes de consum habitual a la recerca de l'anomenat impost rosa
Per Laura Caorsi, Elena Sánchez 9 de febrer de 2019

La taxa rosa descriu com, davant dosproductes iguals, els articles que estan destinatsa nenes i dones es comercialitzen aun preu major que els que es dirigeixen a nens ihomes. Les dades més recents recaptatsal nostre país suggereixen que no hi ha unadiferència tan significativa o sistemàticacom per afirmar que hi hagi un impost d’aquestescaracterístiques. No obstant això, que lapràctica sigui poc estesa a Espanya nosignifica que no existeixi. Ho veiem en les següents línies.

Img impuesto rosa 2

Una anàlisi realitzadaen establiments comercials i els seus websa la tardor de 2018 per a l’elaboració deaquest reportatge va revelar que sí hi ha diferènciesde preu que responen al concepte taxarosa. No obstant això, i com apunten lesrecerques acadèmiques, es va constatarque aquests casos no són tan nombrososni tan senzills de trobar com podriasemblar: unes vegades, perquè els articlesper a homes i dones no estan junts enel mateix lineal; unes altres, perquè costa donar ambproductes idèntics perquè la comparaciósigui justa.

En alguns casos presenten lleugeresdiferències de disseny o canvia el país defabricació. També existeixen productesinfantils iguals però amb personatges deficció de diferents signatures, que podrien cobrarpel seu ús patentis més barates o méscares al fabricador. O exemples d’articlesblaus que costen més, sobretot en moda. Resulta complicat sentenciar quanaltres causes podrien explicar la diferènciade preu més enllà del color de l’objecte o delgènere dels seus potencials compradors.

Amb tot, hi ha exemples que escapen aaquestes justificacions. Hem trobatproductes que compleixen amb la taxa rosa en unestabliment, però no en un altre (en Carrefour,el raspall de dents elèctric Phillips és gairebé12 euros més car en la seva versió rosa, mentre queen MediaMarkt es venen al mateix preuen rosa i en negre). Això dificulta determinarqui o com decideix aquesta diferència.

Alguns exemples a peu de lineal

Plàstic rosa: és més car de produir?

En l’Europa del segle XV, solamentels reis, els cardenals i elspoderosos podien vestir-sede vermell. Quan els tintss’elaboraven a partir depigments naturals, estcolor era un dels mésdifícils d’aconseguir, ja queper obtenir-ho es necessitavenplantes que creixien enhumides regions de muntanyao cossos deshidratatsde determinats insectesfemella, com les cochinillas.La diferència de preu entriels teixits carmesí i la restaestava en aquell temps mésque justificada. Però quèsucceeix avui?

Fa temps queles fàbriques, la producció encadena i els tints sintèticshan abaratit i democratitzatla creació de tots els colors.Encara així, un dubte preval:en aquest nou contextindustrial, continua sentmés car fabricar productesroses? “Fins a on jo sigues,no”, respon Ignacio Gil,professor d’Ergonomia en elGrau d’Enginyeria Industriali Desenvolupament de Producte dela Universitat de Saragossa.“Pot haver-hi diferències depreu substancials hagut dea textures o acabats,com a relleus, cromadoso metal·litzats, però no enquant a tons”, indica. Deforma similar opina Antonio deMolina Rodríguez, responsabled’enginyeria de l’empresaPlastipak i membre delCol·legi Oficial d’EnginyersIndustrials de Madrid. “A priorino hi hauria arguments quepoguessin explicar un sobrecostede preu entre dos objectes amb funcionalitats idèntiquesi colors diferents, tret queusar un d’ells impliquésrealitzar un canvi d’additiusen la producció habitual oes fabriqués diferent volumd’unitats”, assenyala.

Parail·lustrar-ho, posa l’exemple deels tubs de plàstic amb elsque es dissenyen les ampollesd’aigua Solán de Cabres.Habitualment es produeixenen blau de forma massiva, peròperiòdicament es necessiten enrosa per a campanyes puntualsde publicitat i màrqueting. “Aixòimplica canviar la produccióper introduir un colorantmenys comú, i per tantmés car, així com minvamentsassociades a la generacióde recursos humans oal restabliment de laproducció estàndard”, descriu,recordant que el procéspot ser invers i encarirun article blau en lloc d’unrosa.

Per la seva banda, Gil sostéque, abans de pronunciar-se,convé assegurar-se deque comparem objectesexactament iguals. “Que unamaquinilla d’afaitar valguimés o menys si va destinadaa dones o a homes pothaver-se d’al fet que el tipus de pecesque necessita cadascuna deelles sigui diferent”, aventura.No obstant això, recomanaprudència: “Els motius perels que el preu de diferentsmodels d’un mateix productepot fluctuar al mercatsón variats (criteris demàrqueting, acceptació, estoc,reducció d’oferta…), perel que resulta difícil extreureconclusions rotundes”.

Img portada revista enero 19Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.