Imposat als rics o un nou tribut pel qual pagarem tots? La coneguda com a taxa Tobin, que pretén recaptar per a les arques de l’Estat 850 milions d’euros a l’any, grava les transaccions financeres. Però la seva aplicació no solament afectarà a les entitats bancàries sinó que, segons els experts, penalitzarà als petits estalviadors i inversors. En aquest article t’expliquem les qüestions més importants d’aquest impost: en què consisteix, com i quan s’aplicarà i quines conseqüències pot tenir per a la banca, els particulars i la inversió estrangera. I, al final del text, també abordem les conseqüències d’un altre impost: la taxa Google.
Què és la taxa Tobin?
La coneguda com a taxa Tobin la va proposar originalment (d’aquí el seu nom) l’economista nord-americà i premi Nobel d’Economia, James Tobin, en 1971. En el seu plantejament, suggeria “gravar les operacions d’alt risc en divises i altres productes complexos que, de forma descontrolada i altament especulativa, podien arribar a desestabilitzar economies nacionals”, explica Patricia Suárez, presidenta de l’ASUFIN (Associació d’Usuaris Financers).
En els anys 90 es va pensar en la seva aplicació i de nou en 2008, arran de la crisi financera. En 2015, en una reunió del Consell d’Assumptes Econòmics i Financers (Ecofin) de la Unió Europea deu països van pactar les bases per a la seva engegada. I, ara, “conscients que una alta especulació en productes financers complexos pot portar-nos a una altra crisi financera”, comenta l’experta, França i Alemanya lideren la seva implementació a Europa. Aquest acord, ho subscriuen avui un total de 10 països entre els quals està Espanya però també Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Grècia, Itàlia, Portugal i Àustria.
Imatge: Stevepb
No obstant això, com apunten des d’ASUFIN, la taxa que ara es vol aplicar tant a Espanya com en la resta de països que han arribat a l’acord, “gens té a veure amb l’esperit original i queda molt lluny de l’objectiu de frenar l’especulació que va inspirar la seva aplicació”. En concret, l’impost sobre transaccions financeres que va aprovar l’Executiu en Consell de Ministres dimarts passat gravarà les operacions en borsa “i afectarà als inversors qualsevol que sigui la grandària de la seva inversió”, però difícilment limitarà l’especulació i els grans moviments de capital a nivell global.
Com s’aplica la taxa Tobin
Tal com s’ha exposat per part del Ministeri d’Hisenda, amb aquest impost es tracta de gravar les operacions d’adquisició d’accions de les societats cotitzades amb una capitalització major a 1.000 milions d’euros. Si la compra es realitza mitjançant un centre de negociació, que és el normal, es pagarà al costat de la liquidació de l’operació. És a dir, “quan compri o embena li vindrà directament l’impost juntament amb la liquidació”, explica Juan Abellán, director del Màster en Mercats Financers i Gestió d’Actius de l’Institut d’Estudis Borsaris (IEB). Es cobra el 0,2 % sobre el valor de la compra o venda.
En ser un acord amb altres països europeus, “es preveu un sistema de compensació segons les inversions a cada país”, assegura Patricia Suárez. No obstant això, caldrà atendre a la lletra petita final de l’impost que finalment implementi el Govern d’Espanya.
Quan entrarà en vigor
A partir de quin moment es farà efectiva la taxa Tobin? Com qualsevol avantprojecte de llei, una vegada aprovat pel Consell de Ministres, es debatrà al Congrés i en el Senat on es negociaran les diferents esmenes. Una vegada acabi la fase de tramitació, “l’entrada en vigor serà als tres mesos de la seva publicació en el BOE“, comenta Abellán.
A quines empreses pot afectar?
La taxa Tobin afecta a “accions d’empreses espanyoles que tinguin una capitalització borsària superior a 1.000 milions d’euros (és a dir, que el valor de la suma de totes les seves accions sigui superior a 1.000 milions d’euros)”, aclareix l’expert del IEB.
En l’actualitat, són 64 empreses les afectades, entre les quals estan les de l’IBEX 35. Però també algunes companyies del mercat continu, entre elles, segons el portal financer Bolsayeconomía: Aperam, Almirall, Corporació Financera Alba, BME, Coca Cua European Partners, Ebre Foods, Fluidra, Faes Farma, Catalana Occident, Gestamp, Logista, Nh Hotels, Prosegur Cash, Prosegur, Rovi, Sacyr, Unicaja…
Imatge: klimkin
Com afecta al ciutadà del carrer la taxa Robin
Les conseqüències d’aquest nou tribut es faran notar entre els estalviadors. En opinió de Juan Abellán, “hi ha poques possibilitats que ho assumeixi l’intermediari o banc i menys un fons”. Entre unes altres, la taxa Tobin tindrà les següents conseqüències:
- Comissions. És molt probable que els intermediaris financers “traslladin als inversors aquesta taxa en forma de pujada de comissions quan comprin o embenen accions”, assenyala la presidenta d’ASUFIN. I aquí tenim a grans inversors, “però també petits estalviadors que inverteixen els seus diners en borsa“. Per a una transacció aïllada no sembla molt significatiu, però en algunes situacions, l’acumulat d’aquest 0,2 % acabarà restant una xifra considerable del benefici anual de l’inversor. En la mateixa línia s’expressa Abellán, qui indica que cada vegada que compri o bena en borsa li restaran el 0,2 % i així, “si invertim 50.000 euros en accions ens cobraran 100 euros i quan les venem altres 100 euros, però i si ens agrada canviar d’accions de forma freqüent?”, es pregunta.
- Fons d’inversió de renda variable espanyola. Podrien veure minvada la seva rendibilitat. Segons les valoracions de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco) en boca del seu president Ángel Martínez-Aldama, “amb base en les actuals dades de contractació d’accions espanyoles, el patrimoni dels fons d’inversió podria veure’s reduït un 8,1 % en 25 anys per l’efecte d’aquest impost”. En el cas dels fons d’inversió, les comissions aplicades no es veuran afectades. La taxa en qüestió serà implementada pels intermediaris borsaris directament al fons com “un major valor de compra de les accions i afectarà d’igual forma a inversors grans i petits”.
- Fons de pensions. L’aprovació d’aquest impost afectarà tant a partícips de fons d’inversió com a fons de pensions, segons Martínez-Aldama: la seva rendibilitat podrà reduir-se un 5,6 %.
Fugida de capital? Altres conseqüències
És important tenir present que aquest tipus de mesures “poden tenir un impacte negatiu en l’economia espanyola”, en el cas que no s’aprovés de manera harmonitzada en la Unió Europea.
En aquest cas, es promouria la deslocalització de la inversió en valors nacionals a mercats diferents a l’espanyol. Segons la nostra valoració, “això podria generar que les accions espanyoles resultessin menys atractives per als inversors estrangers”, indica el president d’Inverco.
La coneguda com a taxa Google (en realitat, l’Impost sobre Determinats Serveis Digitals) va ser aprovada dimarts passat en Consell de Ministres i grava amb un 3 % els ingressos generats pels serveis d’intermediació, de publicitat online i la venda de dades que obtenen a partir d’informació de l’usuari. En principi, afecta a empreses la facturació de les quals superi els tres milions d’euros a Espanya (i 750 milions d’euros a nivell mundial).
Malgrat el vistiplau a aquest impost, la seva liquidació no es durà a terme fins a finals d’any. Per què? En primer lloc, s’esperarà a un acord global referent a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Així mateix, es pretenen evitar represàlies per part d’Estats Units, que ja ha anunciat que defensarà els seus interessos (davant un anunci similar a França, el president nord-americà Donald Trump ja va imposar aranzels del 100 % als productes gals).
I com afecta al consumidor? En principi no hauria d’afectar-li, però és probable que les grans empreses tecnològiques repercuteixin aquest impost en el preu final a qui utilitzi les seves plataformes.
