Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teletreball

La seva expansió és lenta i provoca recels entre els empresaris, que encara no veuen en el treball des de casa una alternativa a l'oficina tradicional

En els anys 70 va sorgir als Estats Units el teletreball, una nova forma d’organització en la qual l’empleat exerceix la seva labor amb resultats òptims des d’un lloc diferent a l’empresa. Un ordinador portàtil i un telèfon mòbil són suficients per a aconseguir-lo. No obstant això i malgrat els avantatges d’aquesta modalitat segons alguns empresaris i treballadors no està prou implantada a Espanya, on a penes el 4,9% de la població activa recorre al teletreball, enfront del 13% que aconsegueix la mitjana de la Unió Europea. Traductors, dissenyadors gràfics o consultors són alguns dels sectors que millor s’adapten a aquesta modalitat. En la seva majoria, es tracta de professionals que treballen des de la seva pròpia casa, la qual cosa afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar, i que són valorats d’acord amb la consecució d’objectius i no a les hores de presència en l’oficina. Per part seva, encara que la majoria de les empreses recelen d’aquesta fórmula, altres més capdavanteres ja van optar per ella fa una dècada, assegurant que la productivitat pot millorar-se fins a un 15%.

Escassa implantació

La implantació de les noves tecnologies ha afavorit la creació de noves formes de treball, entre elles, el teletreball. Una modalitat sorgida fa una mica més de trenta anys als Estats Units que, no obstant això, no acaba d’enlairar a Espanya. Segons un estudi titulat “Productivitat i noves formes d’organització del treball en la Societat de la Informació”, de la Universitat Carles III, només el 4,9% dels treballadors espanyols són teletrabajadores, enfront de xifres que es disparen als Estats Units (25%) i els països del nord d’Europa: Holanda (26%), Finlàndia (22%), Dinamarca (21%), Suècia (19%), Regne Unit (17%) i Alemanya (17%). L’informe, a més, destaca la baixa implantació del teletreball en països com Portugal (3%) i França (6%), i considera “evident” la connexió d’aquest amb l’adopció de noves tecnologies. Respecte a l’interès dels ciutadans pel teletreball, el mateix estudi assegura que el 40% dels treballadors europeus està interessat pel teletreball permanent, mentre que el 52% es mostra favorable a treballar, almenys un dia a la setmana, des de casa.

En aquest sentit, el Ministeri d’Administracions Públiques va dur a terme entre l’últim trimestre de 2005 i el primer de 2006 una experiència pilot de teletreball amb 30 funcionaris que es van prestar voluntàriament. En aquests moments es planteja l’extensió del teletreball a l’Administració General de l’Estat En aquests moments es planteja l’extensió del teletreball a l’Administració General de l’Estat “en els llocs en els quals sigui possible i pugui contribuir a una millor conciliació de la vida familiar i laboral i a la millora del compliment dels objectius del lloc de treball”. Aquesta intenció ve motivada pels bons resultats derivats d’aquesta primera experiència, segons els quals la productivitat en els llocs ‘teletrabajados’ es va mantenir o, fins i tot, va augmentar. Per part seva, els teletrabajadores que van participar en aquest projecte van expressar majoritàriament un alt grau de satisfacció, ja que a molts els va permetre atendre “millor i més relaxadament” les seves responsabilitats familiars, mentre que a uns altres els va millorar “substancialment” el seu temps personal, d’oci i formació. Entre els consells dels experts que van organitzar el projecte, va destacar la recomanació del teletreball com una “excel·lent eina” per a treballadors amb familiars dependents (nens o majors), problemes de mobilitat, residències allunyades o interessats en general.

/imgs/2006/12/teletrabajobien.jpg

No obstant això, fins al moment a Espanya són poques les empreses que s’han acollit a aquesta fórmula. Un dels casos més cridaners és el d’IBM, que ha rebut diversos premis per la seva política de flexibilitat i la seva aposta per opcions com el teletreball. En 1995 es va iniciar el denominat ‘Pla Mobility’, basat en la possibilitat de desenvolupar el treball des de casa als empleats que ho desitgessin, als quals es facilita un ordinador portàtil i un telèfon mòbil “perquè facin el seu treball en el moment i lloc que més els convingui”. En l’actualitat, més de 4.300 empleats de la companyia compten amb un ordinador portàtil cedit per aquesta, més de 2.700 tenen un telèfon mòbil de l’empresa i més de 700 tenen instal·lada en el seu domicili una línia ADSL proporcionada també per IBM. Des de l’empresa, afirmen que així “es millora la productivitat fins a un 15% i s’incrementa la satisfacció dels empleats, que poden gestionar els seus temps de manera més eficaç i equilibrar la seva vida laboral i personal”. “Aquest pla implica l’existència d’una cultura de confiança entre empleats i directors i un sistema d’avaluació basat en els resultats i no en les hores de presència en l’oficina”, afegeixen.

Altres exemples són els de multinacionals com Accenture o Cisco, que també proporcionen als empleats que ho sol·liciten el material necessari per a treballar des d’un lloc diferent a l’oficina. “Encara que el projecte es va iniciar com un projecte pilot, en l’actualitat és un programa amb molt de futur, que segueix la tendència de la companyia, present en 48 països en els quals també es recorre al teletreball, amb millors xifres que a Espanya”, confirmen des d’Accenture. Enfront d’aquests casos, la raó de la lenta expansió de teletreball sembla ser la desconfiança que existeix entre els empresaris, que recelen del fet de no tenir als seus empleats a la vista. Segons un estudi del portal d’ocupació Monster elaborat l’any passat, el 61% de les empreses no té gens d’interès en la introducció del teletreball. Una circumstància a la qual se suma que no totes les ocupacions es poden adaptar a aquesta modalitat, tal com explica Emilio Sáez Soro, periodista i sociòleg, investigador de les implicacions sociolaborals del teletreball i professor de la Universitat Jaume I de de Castelló: “Perfils que semblaven més propicis i es pensava que podien estar més estesos, com a secretariat o uns altres de menor qualificació, finalment no s’han implantat en el teletreball, sinó que han acabat sent més presencials i controlats”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions