Els termòstats són dispositius que permeten tancar o obrir un circuit elèctric connectat als sistemes de calefacció en funció de la temperatura, amb la finalitat de mantenir-la en nivells regulars. En les seves versions digitals, ja sigui mitjançant piles o elèctric, aquests aparells modifiquen les temperatures d’acord amb les variacions tantes vegades com es crea necessari i en els períodes de temps que es desitgin.
Precisament, aquest atribut ‘flexible’ dels termòstats és el que més incideix en el seu elevat preu de venda, ja que es poden trobar des de 200 euros a 400 euros, segons la quantitat de programes disponibles de cada model per gravar preferències, ja siguin de radi o elèctrics, o d’acord a la seva potència.
Diferents sistemes d’ajustos
Aquests termòstats digitals poden comptar amb un selector manual de temperatura que permet canviar els graus, o bé amb uns paràmetres automàtics determinats de fàbrica que procuren aconseguir climes de confort. D’aquesta manera, a més de permetre que els sistemes de calefacció funcionin el just i necessari -amb el consegüent estalvi en recursos i en consum-, tenen gran utilitat en llocs on la precisió climàtica és imprescindible, com en hivernacles i criaderos o en habitacions on descansa una persona malalta.
La majoria dels termòstats actuals poden funcionar en un o diverses maneres d’ajust diferent. El tradicional és la manera ‘on/off’, que encén o apaga el cremador de la caldera quan la temperatura, prèviament fixada, baixa o puja. Aquesta alternativa té com a atribut una major estabilitat de la temperatura seleccionada. De fet, s’anticipa al moment en el qual cal elevar o disminuir els nivells amb la finalitat de consumir només l’energia necessària. La majoria permeten determinar paràmetres setmanals amb dues o tres variacions programables, diaris -amb quatre canvis de temperatura determinables al dia- o per hores.
De piles o elèctrics
Aquests dispositius poden funcionar tant connectats a la xarxa elèctrica com a piles. L’inconvenient dels primers és que la seva instal·lació és una mica més dificultosa: requereix els coneixements d’un tècnic.
Entre els termòstats amb piles es distingeixen al seu torn dos tipus de models que es diferencien entre si pel tipus de connexió a la caldera: es troben els que s’activen mitjançant cables fins al mateix cremador i els que utilitzen un receptor de ràdio que s’instal·la directament en la caldera.
Els termòstats a piles que utilitzen un receptor de radi permeten canviar fàcilment la unitat de programació d’una a una altra habitació quantes vegades es desitgi i, a més, són més fàcils d’instal·lar. L’únic inconvenient que presenten és el preu, ja que els models mòbils costen 120 euros més que els fixos, de 200 euros aproximadament, la qual cosa suposa una despesa total estimada de 320 euros.
Funciona mitjançant emissors per piles normalment subministrades pel fabricant i té un receptor de 220 watios
D’altra banda, un termòstat amb cronòmetre controlador i programació setmanal, amb la possibilitat que es pugui ‘personalitzar’ per a cada dia de la setmana, té un valor de 130 euros, i disposa de dos nivells de temperatures programables i d’antihelada ‘’. Funciona mitjançant emissors per piles normalment subministrades pel fabricant i té un receptor de 220 watts.
Una altra forma de controlar la temperatura de la llar és a través d’un emissor termoelectrónico de calor amb termòstat digital incorporat, encara que suposa un desemborsament d’uns 500 euros. Tenen una potència de 1250 watios i, a més d’escalfar, resulta pràctic i fàcil d’instal·lar.
El rendiment del termòstat, a causa que ha de funcionar en òptimes condicions de sensibilitat ambiental, està associat a factors que han de tenir-se en compte en la seva instal·lació i ús diari. Alguns suggeriments són:
- Col·locar el termòstat a 1,5 metres d’altura, sobre una paret interior i lluny d’una font de fred com la porta d’entrada, o de calor, com un radiador.
- Desactivar temporalment el programa disponible mitjançant el control manual si la casa queda deshabitada.
- Ajustar la temperatura mitjançant l’estat ‘econòmic’ en habitacions buides o durant l’absència dels seus habitants per diverses hores.
- Apagar la calefacció a la nit i no encendre-la al matí fins a haver ventilat la casa i tancat les finestres.
- Purgar els radiadors una vegada a l’any i realitzar revisions periòdiques. No és convenient cobrir ni col·locar objectes damunt d’ells.
Al mateix temps, per donar-li un òptim funcionament al termòstat i no gastar energia de més és convenient tenir en compte els nivells de temperatura que s’utilitzen habitualment:
- Nivell de temperatura de confort: És l’estat habitual de funcionament de la calefacció que es dona, en general, quan els usuaris estan en l’habitatge, per exemple, d’uns 20 graus.
- Nivell de temperatura econòmic: Es considera així a l’estat de funcionament necessari quan els usuaris surten de casa per un curt període de temps i desitgen que es mantingui la temperatura, o bé durant els moments en els quals no es requereix un clima elevat. Un exemple d’això seria l’ús de calefacció durant la nit en ficar-se al llit, amb una temperatura d’aproximadament 15 graus.
- Nivell de temperatura ‘antihelada’: Amb l’objecte d’evitar que l’aigua continguda de les canonades de l’habitatge es congeli a l’hivern i produeixi trencaments en el sistema de calefacció, es pot engegar per aconseguir una temperatura mínima topall, d’al voltant de 5 graus.
