Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Toni Lodeiro, divulgador i consultor en consum conscient

La compra sostenible protegeix el mitjà, promou ocupació de qualitat i potencia les economies locals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 17 de Abril de 2019

Els consumidors espanyols estan conscienciats de la importància de comprar de manera sostenible… O no? Toni Lodeiro, divulgador i expert en consum conscient en Opcions, creu que estem convençuts de la necessitat de ser consumidors compromesos. Però incideix que, a més d’un canvi de mentalitat, és necessari que també sigui d’hàbits. Així mateix considera que “no es pot ser sostenible en solitud”, sinó que cal unir-se per poder generar alternatives que després promoguin canvis més profunds.

Un informe de PwC assenyala que els consumidors ens preocupem cada vegada més per fer la compra amb un ull posat en el medi ambient. Creu que és cert?

Sí, sembla que és així. I hi ha més estudis que van en la mateixa línia i mostren que el 95 % dels consumidors ha canviat algun hàbit pensant en el medi ambient o que el 80 % prefereix el petit comerç. A més, augmenta el suport a l’economia solidària (la banca ètica té 200.000 clients i les cooperatives verdes 100.000), però al mateix temps creixen les grans superfícies i desapareixen molts petits establiments.

Llavors, som o no més sostenibles que els nostres pares i avis?

“Els nostres avis tenien hàbits més sostenibles, però no ho feien per consciència. Avui tenim la consciència, però no els hàbits”

Els nostres avis tenien hàbits més sostenibles: feien un consum local (de cultiu propi fins i tot), no usaven plàstics, etc. Però no ho feien per consciència. En canvi, avui tenim la consciència, però no els hàbits. Sabem que no cal utilitzar plàstics i tractem de reciclar. Realitzem algunes accions sostenibles, però després comprem en plataformes com Amazon, per exemple, o usem el cotxe per a tot. Amb aquestes accions no recolzem l’existència d’una economia local que doni ocupació de qualitat o impulsem iniciatives per mantenir l’aire més net. Vivim una autèntica paradoxa.

I què és ser un consumidor sostenible?

El terme sostenible no em convenç. Més que de consum sostenible m’agrada parlar de “consum conscient”, que engloba més coses. Perquè a més de seguir hàbits de consum respectuós amb el medi ambient, es tracta de portar una vida més sostenible també, amb participació en cooperatives, etc. I és que amb les accions individuals no és suficient; cal unir-se per poder arribar a la creació d’alternatives que promoguin una transformació més profunda.

En què fracassem?

No, no es tracta d’això. No hi ha una idea del ben i del mal (dins d’un món, sí, malament dissenyat). El sistema no ens ho posa fàcil.

No hi ha gens que puguem fer, llavors, per ser consumidors conscients?

No es pot ser sostenible en solitud, sense que això vulgui dir que no serveixi per res realitzar aquestes accions -que estan molt bé- individualment. Però cal anar més enllà. Cal intentar que la gent s’una per poder generar alternatives que es tradueixin després en polítiques públiques. A més, una altra idea fonamental per ser un consumidor “conscient” és tenir clar que cal comprar sostenible no tant -o no solament- per salvar les balenes, sinó per ajudar a tota la societat i millorar la nostra qualitat de vida. En fer una compra sostenible ajudem al fet que l’aire de la nostra ciutat sigui més pur, promovem una ocupació de major qualitat i amb més drets, potenciem les economies locals…

Quin paper creu que han de jugar els poders públics?

“A Irlanda es va posar un preu dissuasori a les bosses de plàstic (15 cèntims), i en tres mesos es va reduir el consum de borses un 95 %”

Les diferents administracions tenen un gran pes, i han de ser actives i ambicioses en aquest sentit. Per exemple, a Irlanda es va posar un preu dissuasori a les bosses de plàstic (15 cèntims), i en tres mesos es va reduir el consum de borses un 95 %. A Barcelona, en 2018 es va crear la major comercialitzadora elèctrica verda, i ja dona servei a 36 municipis. El problema és que, gairebé sempre, s’actua i es donen solucions quan ja la situació és insostenible. Per posar un exemple, es tanca el centre de Madrid al tràfic quan ja la pol·lució de les grans ciutats es cobra vides… I això que Madrid o Barcelona són ciutats que tenen plans i propostes de suport a l’economia solidària. Però, en general, si el que s’inverteix en iniciatives com el pla Renove o en grans infraestructures s’invertís en més transport públic, en peatonalització, etc. seria tot més fàcil.

Etiquetas:

compra sostenible


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions