Passar diners d’un compte a una altra, és a dir, realitzar una transferència, és una de les operacions bancàries més comunes i senzilles, que no sembla tancar massa misteri. No obstant això, la veritat és que són molts els clients que passen mesos sense realitzar cap. En realitat, són operacions puntuals per a la majoria d’els qui disposen d’un compte corrent, doncs generalment es realitzen directament en la sucursal de l’entitat on el client la té contractada. La part negativa és que en realitzar una transferència entre diferents entitats el banc sol cobrar una comissió que costa un mínim d’entre 2 i 4 euros. Per això, l’opció que va guanyant adeptes entre els clients és realitzar-les a través d’Internet, que ofereix com a principals avantatges la comoditat i rapidesa, a més de resultar molt més econòmica perquè la mateixa operació pot costar fins a la meitat.
Els costos d’una transferència recauen sobre qui la duu a terme, a diferència del que ocorre en l’emissió d’un xec, on són a càrrec de la persona que rep els diners. Aquesta comissió és una quantitat mínima, a partir de la qual s’imposa un percentatge sobre els diners transferits, que només es cobra si és superior a aquesta quantitat mínima. El percentatge és petit, però la quantitat total depèn dels diners que es transfereixi. En realitzar aquesta operació bancària habitualment no es cobra quan es realitza des d’un compte de la mateixa entitat, però sí en el cas que vagi dirigida a un compte d’una tercera persona. Gairebé totes les caixes i bancs ho fan, i la veritat és que no és un servei que pugui considerar-se barat. Així, la Caixa cobra un mínim de 3,5 euros quan es realitza una transferència a un compte corrent d’una altra entitat, i un percentatge de 0,4%; Caja Madrid cobra un mínim de 3 euros i un 0,3% en transferències entre comptes de la mateixa entitat, i 3,5 euros i un 0,4% en transferències sobre altres entitats. El Banc Popular, per la seva banda, cobra un mínim de 2,5 euros i un 0,1%. També hi ha entitats, encara que no abunden, que no cobren la citada comissió, com el Banc de Santander, Bancaixa o el BBVA, que ha creat Comptes Clars, amb una oferta de tarifa plana.
Només en el quart trimestre de 2006, el Banc d’Espanya va rebre 1.293 reclamacions per comissions, un 11,8% més que en el trimestre anterior
L’habitual, no obstant això, sol ser cobrar comissió perquè, de fet, aquestes són una de les fonts d’ingressos més importants de les entitats financeres. Però també són una font de reclamació: només en el quart trimestre de 2006, el Banc d’Espanya va rebre 1.293 escrits de reclamació, la qual cosa suposa un 11,8% més que en el trimestre anterior. L’any 2006 es van rebre un 4,4% més de reclamacions que en 2005. D’entre les rebudes en els últims tres mesos d’aquest any, el 55,3% feien referència a bancs i el 33,4% a caixes d’estalvis.
Moltes persones no reclamen perquè es tracta de quantitats petites, alguna cosa que potser canviï en cas que es dugui a terme una proposta de 45 entitats financeres, aprovada ja pel Banc d’Espanya: algunes entitats cobraran per rebre transferències (fins ara només es cobra per enviar-les). Un canvi en aquesta política pot ser tota una sorpresa per a l’usuari, que podria veure com s’incrementa la seva despesa mensual per serveis bancaris. Els bancs que defensen aquesta possibilitat afirmen que d’aquesta forma es preparen per a l’entrada a la zona única de pagaments de la zona euro, que es denominarà SÀPIGA, i que equipararà les condicions de les transaccions en tota la Unió Europea.
Per Internet
Realitzar una transferència és una tasca cada dia més senzilla que pot fer-se des del caixer automàtic, o a través d’Internet. Aquesta última opció és la més barata i ràpida, una vegada l’usuari es familiaritza amb la seva mecànica. Segons l’entitat que es tracti, es demanaran una sèrie de codis, amb diferents nivells de seguretat. Un dels seus principals inconvenients són les reticències que tenen alguns usuaris de banca per realitzar aquest tipus d’operacions. Però la veritat és que cada vegada són més els clients que acudeixen a aquest sistema per realitzar les seves transferències de forma regular, a causa que tenen un nivell se seguretat molt elevat, i cada vegada existeixen més formes d’evitar el phishing (fraus per Internet pels quals de manera fraudulenta es demanen dades bancàries amb l’objectiu d’obtenir diners dels comptes de les persones estafades). A més, si l’usuari entra a la pàgina web de l’entitat financera, i segueix els passos que se li marquen, les possibilitats d’error o frau són mínimes.
Les operacions per internet també tenen comissions, però molt més econòmiques. Així, BBVA cobra tant en les operacions sobre compte corrents de la seva entitat com d’altres entitats un 0,05%, i la quantitat mínima d’1 euro, xifres sensiblement inferiors als costos d’oficina. La quantitat mínima que cobra per Internet el Banc Popular és de 0,6 euros, mentre que Bankinter cobra 1 euro en les transferències realitzades a altres entitats, i si l’enviament és a comptes del mateix banc, el servei és totalment gratuït.
Demores
A més de les comissions, un dels problemes amb que s’enfronta l’usuari a l’hora de realitzar una transferència és el que triga a arribar al compte corrent destinatària. Això pot suposar a més un problema afegit quan s’està pendent de rebre un càrrec en el compte corrent a la qual va destinat els diners, i és necessari que la transferència arribi abans que el càrrec, o quan s’ha de justificar davant un tercer que la transferència s’ha realitzat. Les transferències entre comptes de la mateixa entitat es realitzen en el mateix dia, però les que es realitzen entre diferents entitats triguen almenys dos dies, i no és rar que es demorin fins al tercer dia. En tot cas, això dona la possibilitat, almenys durant el dia en què s’ha realitzat la transacció, d’anul·lar l’ordre d’operació.
Per realitzar transferències fora d’Espanya és necessari comptar amb els codis ANAVEN i SWIF/BIC. L’últim d’ells és un codi de fins a 11 caràcters que identifica a l’entitat bancària a nivell internacional. L’ANAVEN (International Bank Account Number), per la seva banda, és un intent d’unificar el tractament de dades bancàries a nivell internacional. Aquests codis ha de facilitar-los el banc.
Si no tots, almenys la gran majoria d’immigrants que resideixen a Espanya envia mensualment diners als familiars que van quedar als seus països d’origen, especialment a Sud-amèrica i el Carib. Aquest tipus de transferències va aconseguir la xifra de 3.170 milions d’euros en els cinc primers mesos d’aquest any, un creixement del 26,5% respecte al mateix període de 2006. I és que Espanya és el segon país emissor d’aquest tipus de remeses, només superat per Estats Units, amb 19.800 milions d’euros. Per això, no és estrany que es multipliquin les oficines i empreses de transferències de diners a l’estranger, especialment pensades per als immigrants.
Després de percebre que existeix un filó en l’enviament d’aquestes transferències, les grans entitats financeres s’han llançat a explotar-ho. Així, grans bancs com el BBVA ofereix productes com a Diners Express. També el Banc Popular, amb el servei Trabex, que contempla una campanya de regals i promocions, o el Banc Santander amb l’International Express, que compta amb personal especialitzat en l’atenció de clients extracomunitaris, dels quals més de la meitat són iberoamericans. Entre les caixes, la Kutxa o la Caixa han estat les primeres a incorporar en la seva oferta aquest tipus de serveis.
