Com a conseqüència de la crisi, molts espanyols han hagut de sortir del país per trobar treball: més de dos milions de persones s’han anat d’Espanya entre 2008 i l’1 de juliol de 2014, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb l’inici de la campanya de la Renda 2014, es plantegen quins són les seves obligacions amb les autoritats tributàries. Han de fer la seva Declaració de la Renda a Espanya o al país en què treballen? Es consideren residents nacionals o no? Tenen despeses deduïbles? Per saber-ho, com s’explica a continuació, és prioritari conèixer la seva residència fiscal que, d’altra banda, no pot triar-se segons preferències o perquè un model fiscal els és més favorable, sinó per la normativa general. Així, si l’estada és inferior a 183 dies es manté la residència fiscal a Espanya, mentre que si el període és major la tindrien al país de destinació.
A qui es considera resident?
Cal establir quan un treballador és considerat resident o no, doncs hi ha moltes variables que poden canviar el seu estatus. Té la consideració de resident nacional la persona que romangui més de 183 dies, durant l’any complet, en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal a un altre país.
No solament afecta a els qui han hagut de sortir per treballar de manera forçosa a un altre país, sinó que repercuteix en els empleats d’empreses espanyoles que són desplaçats a l’estranger per un contracte: projectes empresarials, deslocalització geogràfica o necessitats del negoci. Si fos inferior a 183 dies, mantindran la seva residència fiscal a Espanya, mentre que si el període fos major ho tindrien al país de destinació.
També es veuran afectats els qui tinguin un contracte laboral amb una companyia estrangera; a partir de l’esmentada xifra (més de la meitat de l’any), seran considerats no residents fiscals a Espanya.
Despeses deduïbles i incentius fiscals
Un altre aspecte d’especial rellevància per a aquestes persones és el que té a veure amb les despeses deduïbles durant les seves estades a l’estranger. Els més habituals en els contractes són els que tenen a veure amb la cotització a la Seguretat Social o el pagament de les quotes a mutualitats i col·legis professionals, entre uns altres.
Els residents fiscals als països de la Unió Europea podran deduir aquestes despeses, tal com realitzaven mentre eren residents a Espanya. No hi haurà cap divergència sobre el canvi de la seva residència per deduir aquests desemborsaments a les seves declaracions fiscals.
No obstant això, cal tenir present que existeixen incentius fiscals per als residents desplaçats, dels quals poden beneficiar-se tots els espanyols que han sortit per treballar a altres països. D’una banda, i sempre que estiguin més de nou mesos fora, se’ls permetran estar exempts per les quantitats superiors a les quals cobrarien a Espanya, és a dir, la diferència entre tots dos salaris. I per un altre, l’exempció per treball a l’estranger, que té un límit màxim pels rendiments rebuts fora del nostre país de 60.100 euros anuals.
En els casos en què no es treballi tot l’any natural, el límit màxim s’aplicarà en la proporció corresponent en cada cas.
Les persones que han sortit d’Espanya per buscar treball acreditaran la seva residència fiscal mitjançant un certificat que serà emès per l’autoritat fiscal del país on s’hagin instal·lat per exercir la seva activitat professional. No és il·limitat, doncs el termini de validesa d’aquests certificats s’estén a un any renovable al seu venciment. Determina si mantindrà la residència fiscal a Espanya o al país de destinació, en funció dels dies treballats fora de les nostres fronteres.
No obstant això, hi ha una excepció que afecta als empleats que hagin obtingut les seves rendes en certes destinacions internacionals (Alemanya, Dinamarca, Estats Units, Finlàndia, França, Itàlia, Noruega, Portugal, Regne Unit, Rússia o Suècia), que compten amb convenis amb doble imposició. En aquests casos concrets, l’Agència Tributària posa a la disposició dels afectats tota la informació sobre els acords signats amb aquests països.
