Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Treballadors transfronterers

Empleada de la llar, cambrer i conductor de camió són les principals activitats que realitzen els treballadors que viuen en un país i treballen en un altre

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deOctubrede2007
Img camareros listado Imatge: Roger Jones

La legislació europea preveu un estatut particular de prestacions laborals per a un tipus molt concret de treballadors: els “transfronterers”, és a dir, aquells que cada dia creuen la frontera per anar a treballar a un país veí i tornar després al seu. Aquests treballadors “d’anada i volta” desenvolupen les seves activitats entre Espanya i França, Portugal, el Marroc i Andorra (i viceversa), i són tant ciutadans comunitaris com a extracomunitaris, encara que aquests últims han de complir una sèrie de requisits especials per acollir-se a aquesta figura legal.

Creuar la frontera cada dia per anar i tornar del treball és un costum habitual per als treballadors “transfronterers”. El Reglament d’Estrangeria permet inscriure en aquesta categoria de treball a aquells ciutadans que visquin en zones limítrofes amb el nostre país i vulguin desenvolupar aquí la seva activitat, ja sigui per compte propi o aliena. El mateix ocorre amb treballadors espanyols que desitgin treballar a França, Andorra o Portugal i seguir residint en territori nacional.

Qualsevol ciutadà comunitari pot desenvolupar la seva activitat econòmica a Espanya sense necessitat de tramitar cap targeta o permís especial. Així, es podrà desenvolupar qualsevol tipus d’activitat professional sempre que s’acrediti la titulació o formació exigida per al lloc al que desitgi optar. La consideració de treballador transfronterer dota al seu titular d’unes prestacions de desocupació i jubilació especials.


Els ciutadans extracomunitaris necessiten una targeta especial que els acrediti com a transfronterers

Si el treballador és extracomunitari, ja sigui un estranger que resideixi legalment a França, Portugal o Andorra, o bé un ciutadà marroquí que creui cada dia la frontera per anar a treballar a Ceuta i Melilla, necessitarà una targeta especial que li acrediti com a treballador “transfronterer”. Amb ella, vàlida per un període màxim de cinc anys prorrogables, podrà creuar la frontera cada dia sense problemes. A més de posseir aquesta targeta, el treballador extracomunitari haurà de desenvolupar una activitat compresa al Catàleg de Difícil Cobertura o bé acreditar, amb un certificat negatiu de l’Institut Nacional d’Ocupació, que el lloc en el qual es vol emprar no està sol·licitat per cap espanyol o ciutadà comunitari.

Documentació necessària

El treballador “transfronterer” comunitari que desitgi treballar a Espanya únicament necessitarà obtenir un nombre d’afiliat a la Seguretat Social i declarar a Hisenda, mentre que si es tracta d’un espanyol, haurà d’obtenir els documents que la legislació del país en el qual treballi li sol·liciti. Quan un empresari espanyol vol contractar a un treballador estranger, en que el seu suposat s’inscriu el treballador “transfronterer” extracomunitari, haurà d’aportar una sèrie de documents que acreditin la seva capacitat per contractar i la de l’empleat per treballar:

  • DNI o CIF i document d’inscripció de l’empresa en la Seguretat Social.
  • Oferta d’ocupació o contracte de treball en la forma oficial establerta: documento EX06, model publicat a la web de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració.
  • Acreditar mitjans econòmics i materials dels quals disposa per poder fer front a les seves obligacions com a empresari.
  • Còpia del passaport del treballador estranger.
  • Titulació o acreditació que es posseeix la capacitació exigida per a l’exercici de la professió.

Situacions que anul·len la possibilitat de ser contractat

Existeixen diversos supòsits que impedeixen que una persona pugui ser contractada com a treballador “transfronterer”. A més de la condició bàsica de retornar cada dia al país d’origen, un estranger que desitgi treballar en un estat i residir en un altre, al que torna cada dia, ha de posseir la titulació especial exigida per desenvolupar l’activitat i no tenir antecedents penals a cap país per delictes contemplats en l’ordenament jurídic espanyol.

Així mateix, el contracte quedaria anul·lat si l’empresari fixa condicions de treball inferiors a l’establertes per la normativa vigent per a l’activitat que vagi a realitzar, si ha estat sancionat per infraccions qualificades com molt greus per la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, o si no garanteix al treballador la vigència de l’autorització de treball.

Prestacions particulars

La situació legal del treballador “transfronterer”, a cavall entre dos països, comporta al fet que aquest rebi unes prestacions per desocupació singulars. Aquestes es calcularan tenint en compte l’últim salari percebut en l’últim lloc de treball. En estar assegurat al país d’ocupació, tant ell com la seva família podran accedir les prestacions sanitàries d’aquest, encara que aquest accés estarà supeditat a l’existència d’un conveni entre els Estats afectats. En cas de malaltia o maternitat podrà triar entre les prestacions del país de residència o les ofertes pel país d’ocupació.


Si s’ha cotitzat a diversos països, se sumen tots els períodes de treball assalariat en estats membres

Quant a la pensió de jubilació, tindrà dret a les prestacions del país on ha treballat i, per poder cobrar-la, en cas que hagi cotitzat en diferents països, se sumaran tots els períodes en els quals ha estat assalariat en els estats membres de la Comunitat Europea. D’aquesta manera, cobrarà una pensió proporcional al període de temps que hagi treballat i cotitzat en cadascun dels països.

En relació a la fiscalitat del treballador “transfronterer”, aquesta pot ser gravada en un o als dos països (el de residència i el d’ocupació), però per evitar una doble imposició de la renda, els impostos que pagui a cada país seran tinguts en compte per determinar els pagaments que realitzarà en l’altre.

Catàleg de Difícil Cobertura

El Catàleg de Difícil Cobertura es va elaborar a partir de l’aprovació d’un Reial decret en 2004, sota la Llei 4/2000 sobre Llibertats i Drets dels estrangers a Espanya. Es tracta d’un instrument molt útil per als empresaris espanyols que necessiten emprar a personal extracomunitari. Aquest Catàleg, actualitzat cada tres mesos -pel que té una validesa trimestral-, enumera totes aquelles activitats que els serveis públics d’ocupació espanyols no han pogut cobrir, la qual cosa els permet contractar directament al treballador que desitgi realitzar aquesta ocupació.

El Catàleg de Difícil Cobertura, dividit per províncies, solament permet contractar a estrangers en aquelles ocupacions en les quals no existeix possibilitat de contractar treballadors nacionals o comunitaris, i sol contenir com a activitat de més difícil cobertura la d’empleada de la llar, seguida d’ocupacions com a cambrer, conductor de camió, fuster d’alumini i pastor.

El sistema de treball “transfronterer”, aplicat en tota la Comunitat Europea, és cada vegada més ampli. La xarxa europea d’informació per facilitar la mobilitat dels treballadors (EURES) difon informació d’interès per a aquests empleats gràcies a la cooperació entre els serveis públics d’ocupació dels diferents països, fent públiques ofertes de tot els nivells en les bases de dades d’aquests serveis a banda i banda de la frontera.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions