Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Treballar a l’estranger

La crisi propícia que els treballadors espanyols busquin ocupació en altres països

Vivim immersos en una època de profunda crisi econòmica, una recessió mundial de la qual podem trigar un temps a sortir. Però alguns analistes vaticinen que els nostres veïns europeus i els Estats Units trigaran menys a remuntar el sot. Davant aquest panorama, hi ha moltes persones que comencen a plantejar-se la possibilitat de buscar treball en altres països. Encara que hi ha els qui planegen traslladar-se per a quedar-se en el lloc de destinació, la major part dels quals treballen a l’estranger pensa a passar només uns anys fos i tornar després a Espanya.

Mercat mundial de treball

/imgs/2008/04/europa.art.jpgNomés el 17% dels espanyols residiria a l’estranger durant un període superior a tres anys si li sorgís una oportunitat laboral interessant, i sempre que la remuneració fos un 50% superior a l’actual, segons l'”Estudi Anual de Satisfacció Laboral i Qualitat de Vida 2008″, realitzat per la consultora Cátenon Worldwide Executive Search. No obstant això, és evident que s’està configurant un mercat mundial de treball que no entén de nacionalitats, i avui són especialment valorades les persones que posseeixin mobilitat, no sols de desplaçament sinó de canvi de residència, perquè el negoci és global i no ha d’esperar-se que vingui a buscar-nos a casa, sinó que cal anar per ell. Què cal fer per a conèixer les ofertes que pot brindar el mercat laboral internacional?

Com obtenir informació

La primera font poden ser les diferents webs d’ocupació que es troben en Internet i informen sobre les ofertes de treball en altres països d’una forma ràpida i directa. Però, segons assenyala el portal Laboris.net, hi ha altres vies:

  • La Xarxa EURES

    Per a treballar a Europa, la millor opció és accedir a la Xarxa EURES, que connecta els serveis públics d’ocupació a l’estranger per a 18 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia. El major valor d’aquesta xarxa és un equip d’euroconsejeros (format per més de 500 professionals) que assessoren personalment els candidats sobre la manera de dirigir-se a l’empresa que fa l’oferta i l’informen dels aspectes més rellevants del país de destinació: cost de la vida, allotjament, legislació i impostos, modalitats de contractació, sistema de qualificacions professionals, adreces d’interès…

  • Agències especialitzades

    Gestionen estades de treball a l’estranger per a joves, en alguns casos com a complement als cursos d’idiomes. S’encarreguen de buscar el lloc de treball i l’allotjament (generalment són ocupacions de poca qualificació). És convenient informar-se sobre els serveis que ofereix l’agència i l’assistència que donarà davant qualsevol imprevist, així com comprovar que la seva delegació al país de destinació està realment prop del lloc on es residirà.

Ni un detall a l’atzar

El major volum d’ofertes de treball a l’estranger es troba, sens dubte, en el sector de turisme i hostaleria, especialment als hotels, ja que la cultura d’atenció al client dels professionals espanyols és molt benvolguda fos de les nostres fronteres. Però a més és possible trobar oportunitats per a tota mena de professionals, i per a tot l’any, en administració i treballs d’oficina, vendes, sanitat, enginyeria, informàtica… Sigui el sector que sigui, és necessari establir contactes i organitzar la marxa perquè l’experiència laboral a l’estranger resulti un èxit, sense deixar ni un detall en mans de l’atzar. Com fer-ho?

  • El primer pas que ha de donar-se és gestionar el canvi de residència. Per a això, cal informar-se de com està el mercat immobiliari al país en el qual volem treballar, i dels costums laborals d’aquest. Per exemple, els empleats que més treballen a la Unió Europea són els anglesos, amb 45,8 hores setmanals; els que menys, els francesos, amb una mitjana de 40,4 hores. No obstant això, si es desitja treballar fora cal mentalitzar-se per a treballar moltes hores, almenys al principi, perquè el nivell de competitivitat és alt. Alguns treballadors es queden en la seva destinació laboral, però la majoria pretén estar fos només uns anys
  • Encara que el treballador compti amb l’assessorament d’experts, sempre hi ha un moment en què haurà de contactar directament amb l’empresa i fer valer la seva candidatura. Les primeres entrevistes solen fer-se per telèfon, i representen una autèntica prova de foc per als coneixements d’idiomes del candidat. Hi ha tenir en compte, referent a això, que un nivell d’anglès que a Espanya es considera elevat -el cas del First Certificate- es valora només com a mitjà en altres països de la UE.
  • El currículum és essencial i, òbviament, ha d’estar redactat en l’idioma de l’empresa destinatària. A més, a l’hora de redactar-ho, convé tenir en compte que la persona que ho rebrà no comparteix l’univers de referències del candidat; una companyia o un centre de formació superior importants a Espanya poden ser totalment desconeguts en un altre país.
  • Es parteix de la premissa que el candidat posseeix una bona formació, i que si està qualificat per a exercir una professió a Espanya també ho estarà per a fer-ho en els altres països de la Unió Europea. No obstant això, alguns països supediten l’accés a determinades activitats, les anomenades “professions regulades” (docent, advocat, enginyer…), a la possessió de títols, diplomes, certificats o qualificacions específiques. Normalment hi ha convenis internacionals d’homologació (el termini per a rebre resposta no és superior a quatre mesos), però és possible que se sol·liciti que el candidat realitzi algun curs complementari d’adaptació.
  • Els serveis de “Seguretat Social” estan coordinats en tot el territori de la Unió Europea, garantint els drets a tots els ciutadans, amb independència del seu país d’origen. D’aquesta manera, el treballador estarà assegurat per a contingències de malaltia, invalidesa, accident, etc.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions