Treballar de nit: més diners, menys salut

Fa temps que les ciutats no dormen de nit, sinó que l’activitat continua fins a l’alba en els més diversos àmbits, principalment en el sector serveis i d’oci. Ara bé, ni els propis treballadors nocturns ni els empresaris que els contracten semblen tenir clar què és un treball nocturn. La resposta es troba en l’Estatut dels Treballadors que estableix com a tal el realitzat entre les deu de la nit i les sis del matí” (art. 36), aquell en el qual s’inverteixin no menys de tres hores de treball diari, o almenys una tercera part de la jornada anual en aquesta mena d’horari. En un altre epígraf l’Estatut indica que la jornada de treball nocturn “no podrà excedir de vuit hores diàries de mitjana, en un període de referència de quinze dies i és aplicable a tots els treballadors, amb independència de la categoria exercida”.

No obstant això, com assenyala Pedro Urcelay Losana, gerent i responsable jurídic d’un despatx d’advocats i psicòlegs, l’article 32 del Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, preveu la possibilitat d’ampliar el límit màxim en els sectors d’empleats de finques urbanes, guardes i vigilants no ferroviaris, treball en el camp, comerç i hostaleria i transport, i treball en la mar. També es pot ampliar aquest límit quan sigui necessari per a prevenir i reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents. Exceptuant aquests supòsits, la regla general per al treball nocturn és la prohibició total d’hores extraordinàries, així com la prohibició taxativa (article 6 de l’Estatut dels Treballadors) que menors d’edat treballin en aquest horari laboral.

Les causes que han promogut l’auge dels treballs nocturns són de diversa naturalesa:

• Tècnica: Exigència de continuïtat d’un procés determinat.

• Econòmica:Rendibilitzar al màxim la inversió efectuada.

• Social:Reclamació de manera creixent de la continuïtat de la prestació de determinats serveis durant les 24 hores del dia.

Els experts calculen que cada 15 anys de treball nocturn provoquen un envelliment prematur de cinc anys, segons un estudi del departament de Salut Laboral d’un dels principale sindicats espanyols, realitzat en 2001. Herminia García Ardila, psicòloga d’un despatx laboral d’advocats i psicòlegs, comenta que són nombroses les persones que presenten trastorns derivats de la prestació de serveis en horari nocturn. És el cas d’auxiliars de vol, transportistes o cambrers, entre altres professionals.

• Fonamentalment, les raons per a triar aquesta jornada són de tipus econòmic, pel fet que es cobra un major salari respecte al mateix treball realitzat en jornada diürna. Segons el conveni col·lectiu de neteja d’edificis i locals, per exemple, un treballador rep un complement de nocturnitat del 30% sobre el salari basi diari fixat en aquest. Un conductor d’autobusos de l’empresa municipal de transports de Madrid percep, dos euros més per hora entre les deu i les sis del matí que durant el dia. És a dir, uns 325 euros al mes, gairebé un plus del 25%. Solen rebre un percentatge menor per nocturnitat els treballadors del sector de serveis auxiliars. Un exemple és el conveni col·lectiu d’una gran empresa de serveis i manteniment, que estableix un plus del 20% sobre el seu salari basi per al treball nocturn.

  Treballar de nit hauria de ser una elecció lliure, encara que hi ha sectors com el de la salut, on els treballs nocturns no són una alternativa rebutjable. En el cas dels conductors d’ambulància, el conveni de la qual estima que si per causa del servei el treballador no pogués sopar o passar la nit en el seu domicili, rebrà una dieta específica (11,06 euros per concepte de pernocta i desdejuni, per a totes les categories). Per a un portalliteres amb un salari base de 580 euros aquesta retribució extra representa gairebé un 30%, en canvi per a un metge amb un salari basi de 1.250 euros, és només un 15% més.

  No és necessari fixar una retribució específica quan es tracta de treballs que per la seva pròpia naturalesa han de realitzar-se en jornada nocturna, o quan s’hagi acordat entre empresari i treballador la compensació del treball amb períodes de descans. Però la retribució específica del treball nocturn sol consistir, en la majoria de les ocasions, en un complement salarial que sol denominar-se “plus de nocturnitat”.

• Un altre avantatge per a alguns treballadors, a més dels diners extres percebuts, és el no sentir-se supervisats constantment. Tenir major llibertat per a prendre decisions sense la pressió d’un cap.

• L’estat sociofamiliar (compromisos familiars o socials) influeix també a l’hora de prendre la decisió de treballar de nit.

• El caràcter i personalitat també influeixen en la manera d’acceptar un treball nocturn. Els individus de temperament més solitari mostren menys reticències.

Treballar “a deshora” provoca conflictes amb la família, els amics… però, a més, incideix directament en l’organisme. Els ritmes circadiaris (ritmes quotidians del cos) es refereixen a fenòmens biològics que ocorren rítmicament al voltant de la mateixa hora, com la successió de vigília i somni. Quan una persona treballa de nit, ho fa amb el ritme circadiari baix i dorm quan està alt, segons assenyala García Ardila, qui indica els inconvenients ressenyables de l’horari laboral nocturn:

• Alteracions del somni: La llum del dia envia a l’organisme un senyal i reforça la tendència natural del seu rellotge circadiari a despertar-se. El somni es veu afectat per problemes vinculats a l’activitat de la resta de la societat: el trànsit, el timbre del telèfon, etcètera. Dormir en aquestes condicions provoca una menor recuperació del cansament mental. Com a mitjana, s’estima que un treballador nocturn dorm entre una i dues hores menys que un treballador diürn.

• Alteracions dels hàbits alimentaris:

  • Problemes gastrointestinals, d’apetit, constipación, cremor estomacal, dolors abominables… A llarg termini, poden sofrir malalties greus com gastritis cròniques, colitis i úlceres gastroduodenales. Per a tots aquests mals hi ha una explicació: el sopar. Sovint, això treballadors la prenen freda, ràpidament i sense apetit.
  • Ús abusiu d’estimulants com el cafè o l’alcohol, que es consumeixen per a millorar l’estat de vigília, i dels somnífers utilitzats per a dormir durant el dia, que són agressius per a la mucosa gàstrica no protegida.

• Efectes psíquics:

  • Tensió emocional o estrès.
  • Nerviosisme, ansietat, astènia, depressió i agressivitat.
  • Reducció de la capacitat cognitiva de vigilància i control sobretot en treballs de procés continuo.
  • Trastorn de la memòria.

• Alteracions de la vida social:

  • Efectes negatius sobre les relacions familiars i fins i tot sobre la salut d’altres membres de la família (ocorre, especialment, en les dones).
  • Efectes negatius sobre la vida social, quant a la participació en tota mena d’activitats: cíviques, culturals o esportives. L’horari dificulta la realització de tota mena de trobades socials, per la qual cosa es produeix un cert aïllament que exigeix al treballador un esforç extra per a poder cobrir aquestes necessitats.