La tarifa plana de cotització a la Seguretat Social per a contractes fixos, els ja famosos 100 euros, s’ha engegat amb la pretensió de crear més llocs de treball i fer florir l’economia espanyola. Però sobre aquesta mesura planegen alguns dubtes, entre les quals destaquen si serà efectiva per a la creació d’ocupació , si beneficiarà en realitat al treballador, o solament a l’empresari, o com pot afectar a l’economia en general. Al llarg d’aquest article es desgranen les seves virtuts, però també s’intenta aclarir si serà o no una solució eficaç.
El dilluns 3 de març va entrar en vigor el Reial decret 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida. Resultarà eficaç aquesta mesura? Per a alguns és potenciadora d’ocupació, però a uns altres suscita seriosos dubtes.
Crearà més ocupació?
L’engegada d’una tarifa plana de cotització a la Seguretat Social de 100 euros per a la contractació indefinida de nous treballadors durant els primers dos anys, sempre que es creu ocupació neta, ha rebut una calorosa benvinguda per part d’alguns sectors econòmics. Així, la CEOE destaca que aquesta iniciativa permet un contracte que suposi un menor cost i que no comportarà perjudici respecte de les prestacions socials que perceben els empleats.
Si el mercat està parat, els empresaris no contractaran a empleats que no necessitin encara que hagin de pagar menys a la Seguretat Social
No obstant això, segons José María Mella, catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, des del punt de vista de la creació d’ocupació, la mesura aixeca seriosos dubtes sobre la seva eficàcia. Per a aquest expert, la raó principal perquè un empresari contracti a un nou treballador és que tingui més demanats i més clientela, però la situació actual és de molt baix consum i inversió, i els empresaris, encara que hagin de pagar menys a la Seguretat Social, no contractaran a més emprats, si després no els necessiten, perquè el mercat està parat.
A més, l’anomenada tarifa plana pot promoure un contracte temporal de major durada, perquè a l’empresari solament se li exigeix mantenir contractat al treballador com a màxim tres anys.
És beneficiosa per al treballador?
Aquesta mesura suposa un estalvi important per a l’ocupador que, segons estimacions del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, per a un sou brut mitjà anual de 20.000 euros pot ascendir a 3.520 euros anuals de cotització a la Seguretat Social. Durant els dos anys de durada de la mesura, l’estalvi empresarial serà com a mínim de 7.000 euros, la qual cosa es traduirà en una reducció d’ingressos pel mateix import per a la Seguretat Social per cada treballador contractat.
Què succeeix amb l’empleat? En teoria, el treballador guanya amb la mesura en tant que manté la seva cotització per a les pensions. Però, en opinió de Mella, es provoca una transferència de recursos dels pensionistes i els treballadors als empresaris, sense haver fet un càlcul dels dubtosos beneficis en termes de generació d’ocupació. I, a més, la mesura és socialment injusta, perquè, en aplicar-se a tots els contractats indefinits per igual, serà la mateixa tant pels quals guanyen el salari mínim com para els qui perceben tres, quatre, cinc o sis vegades més.
És positiva la tarifa plana de 100 euros per a l’economia?
El conjunt de l’economia es veurà perjudicada, segons el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid. La mesura suposa un cost considerable per a les arques públiques (segons estimacions oficials, de l’ordre de 4.000 milions d’euros en total), máxime quan estan amb xifres de dèficit i deute fora de control i amb greus problemes de sostenibilitat financera del sistema de Seguretat Social i de pensions.
La mesura és socialment injusta, perquè s’aplica a tots els contractats indefinits per igual, sigui el que sigui el seu salari
A més, comportarà un increment del marge de benefici empresarial, però sense efectes sobre la inversió, que ha de ser primordial. El que succeeix avui és que els beneficis es distribueixen als accionistes sense que es reinviertan productivament en les empreses, ni sobre l’increment de contractes. De fet, les companyies de l’IBEX 35 amb forts beneficis segueixen disminuint plantilles per segon any consecutiu.
Hi ha casos en què no es podrà accedir a aquesta ajuda:
Administracions públiques i règims de la Llar i Agrari, que ja tenen cotitzacions menors que en el Règim General.
Relacions laborals de caràcter especial, com és el cas d’artistes d’espectacles públics, esportistes professionals o estibadores.
Contractació de familiars, excepte en el cas dels autònoms que contractin a familiars menors de 30 anys.
És incompatible amb altres bonificacions sobre el mateix contracte, i solament es podrà aplicar a conversions de contractes temporals a indefinits si va aparellat d’una altra contractació, indefinida o temporal, que suposi creació neta d’ocupació.
Si s’ha estat exclòs a l’accés a un altre tipus de bonificacions per infraccions greus o molt greus contemplades per la legislació.
