Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Triar frigorífic i rentavaixella: el consum elèctric és la clau

El sobrecost de comprar els més eficients s'amortitza en quatre anys i la resta de la seva vida útil aporten un gran estalvi en la factura
Per roserblasco 25 de octubre de 2008
Img neveraylavavajillas

Consum energètic

Els electrodomèstics consumeixen més del que es creï i, si es tria bé en el moment de la compra, permeten un estalvi molt superior a l’imaginat en l’onerosa factura de la llum. La pregunta consegüent és: i com saber el que consumeix en realitat cadascun d’aquests electrodomèstics, per a triar el més eficient? No és difícil: des de 1994, els que es venen a Espanya inclouen etiquetes que informen de la seva eficiència energètica, una dada cada vegada més conegut i tingut en compte pels consumidors a l’hora de comprar-los. I, també, una característica dels electrodomèstics que, amb el pas del temps i l’evolució del mercat i de la societat (estalviar energia en la vida quotidiana no sols equival a reduir l’import de la factura elèctrica sinó també a mostrar-se més compassiu amb el medi ambient), ha anat convertint-se en essencial, i fins i tot, la més rellevant. Perquè els diversos fabricadors de frigorífics i rentavaixelles posen en el mercat aparells amb prestacions i característiques molt similars. Preu i consum energètic són, així, claus fonamentals a l’hora de triar l’un o l’altre model, l’una o l’altra marca.

Els electrodomèstics més eficients en el consum d’energia són normalment més cars que els malbaratadors, però la bona notícia és que aquest sobrecost s’amortitza en menys de quatre anys, tal és l’estalvi que permeten en la factura elèctrica. Transcorreguda tota la seva vida útil (la mitjana és d’uns deu anys), l’estalvi que s’aconsegueix respecte dels menys eficients és de prop del 75% del consum elèctric total, és a dir, diversos centenars d’euros. Ara bé, no tots els aparells consumeixen el mateix ni inverteixen el mateix temps a realitzar la seva funció, per la qual cosa convé conèixer les seves prestacions i la manera d’estalviar amb ells.

Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), frigorífics i congeladors representen el 19% de l’electricitat consumida en les llars del nostre país. Per aquesta raó, esdevé fonamental comprar-los de grandària i prestacions ajustats a les necessitats de cada llar i, això sempre, que incloguin etiquetes més exigents que la classe A, aprovades específicament per a aquests electrodomèstics. Les classes d’eficiència només són comparables dins de la mateixa categoria d’electrodomèstics i entre equips del mateix tipus que a més realitzin les mateixes funcions. Cada lletra que es baixa en l’escala, a partir de la A, suposa un increment del consum energètic d’al voltant d’un 12% més que la lletra que li precedeix. Així, un electrodomèstic classe A consumeix fins a un 38% menys que un d’iguals prestacions de classe C, i fins a un 58% menys que un de classe D. El màxim estalvi l’aporten els electrodomèstics classe A++, amb un consum de fins al 30% respecte a un de classe A+. Un frigorífic classe A consumeix aproximadament 450 Kw/h menys a l’any que un altre de classe G del mateix volum, la qual cosa pot suposar l’estalvi d’uns 50 euros a l’any. Al final de la seva vida útil s’haurien estalviat uns 600 euros, però el que interessa és que siguin A+ i A++, els més eficients.

Frigorífics i congeladors representen gairebé el 19% de l’electricitat consumida en les llars

En aquest apartat, el del consum energètic, també té molt a dir el rentavaixella, electrodomèstic que, per moltes i inspirades pàgines que s’escriguin sobre les seves bondats, només els qui ho han usat quotidianament coneixen el grau de dependència que es pot manifestar cap a ell quan s’espatlla o es passen unes setmanes de festa en un apartament que manca de rentaplats elèctric. Les funcions d’emmagatzematge i rentada en tot just 15 minuts, segons el programa, estalvien temps, i fins i tot diners respecte de netejar amb aigua calenta plat a plat tota la vaixella en l’aigüera. Ara bé, tant en el rentavaixella com en el frigorífic, l’estalvi es basa en els nivells de consum i de rendiment de l’electrodomèstic. Si quan s’adquireix es fa una bona elecció, no sols s’estalviarà molts diners sinó que s’evitarà l’emissió de quantitats gens negligibles de CO₂ a una atmosfera saturada de contaminació. No obstant això, cadascun d’aquests “reis de la cuina” ha de demostrar la seva pròpia capacitat a l’hora de satisfer determinades exigències. La conservació dels aliments dependrà, en gran manera, del frigorífic que triem d’acord amb les necessitats familiars. El seguiment d’aquests pràctics consells converteix en senzill que la rentada automàtica de plats, gots i coberts es realitzi de la manera més econòmica i ràpid possible.

Àmplia oferta: des dels frigorífics convencionals amb un solo motor als ecològics

Àmplia oferta: des dels frigorífics convencionals amb un solo motor als ecològicsSense entrar a valorar els d’última generació -amb connexió a Internet i pantalla de televisió- per ser encara poc demandats i molt cars (a partir de 1.500 euros), aquests són, “grosso modo”, els models existents:

  • Convencionals: els més senzills i econòmics. Disposen d’un solo motor que fa funcionar el congelador i la nevera. Una característica que es valora com a negativa perquè en comptar amb un solo regulador, quan es requereix congelar un aliment durant més temps, es refredaran en excés els aliments de la nevera, fins al punt que alguns es poden fins i tot congelar. N’hi ha d’una porta -amb congelador dins- i de dues portes.
  • Combis: salven el defecte dels anteriors perquè compten amb dos motors independents que permeten regular de diferent manera congelador i nevera. A més, incorporen un sistema de descongelació especial que fa que el gebre es converteixi en aigua i després s’evapori, permetent així un augment de la humitat que millora la conservació dels aliments peribles.
  • Frigorífics de “fred sec” o “sense gebre” (no frost): el gel i el gebre actuen com a aïllants que dificulten el refredament de l’interior del frigorífic. El model “no frost” permet una circulació contínua d’aire a l’interior, millora la refrigeració i la congelació, i aconsegueix evitar la mescla d’olors i la pèrdua de propietats dels aliments.
  • De tres portes: tenen tres apartats, un de congelació, un altre de refrigeració i un tercer que es pot usar per a una d’aquestes dues funcions, segons les necessitats. Per exemple, en sortir de vacances es pot necessitar més espai per al congelador; i al retorn, es canvia una altra vegada a la posició anterior.
  • Ecològics: els frigorífics per a refredar i aïllar utilitzen CFC (gasos clor fluorur carbonados) que danyen la capa d’ozó si s’escapen a l’exterior. Aquests frigorífics es denominen ecològics perquè redueixen l’ús d’aquestes substàncies perjudicials per a la capa d’ozó.

A aquesta classificació poden afegir-se els frigorífics celler, els multipuertas i uns altres sense compartiment de baixa temperatura i sense estrelles.

A més de les etiquetes energètiques, altres qüestions que mereixen una reflexió per part del comprador són:

  • Grandària. No compri un frigorífic més gran del que necessita, perquè consumirà més del necessari i la seva capacitat no s’aprofitarà.
  • Classe climàtica. És la temperatura ambient recomanada pels fabricants per a garantir el funcionament òptim dels frigorífics. S’indica amb rangs de lletra:
    • SN’ 10 °C- 32 °C
    • N’ 16 °C- 32 °C
    • ST’ 18 °C- 38 °C
    • T ‘ 18 °C- 43 °C
  • Selecció de temperatura. Els fabricants recomanen mantenir el refrigerador entre 3 °C i 5 °C, i el congelador entre -15 i -18 °C.

Rentavaixella: qui ho prova repeteix

Encara que va trigar més temps que altres electrodomèstics a fer-se imprescindible en les llars espanyoles, en l’actualitat totes les cuines reserven un espai per al rentaplats. Alguns fabricants estimen que en una llar de quatre membres es poden estalviar amb aquest aparell 200 hores anuals de les 300 que es necessiten per a la neteja de la vaixella. Encara que el rentaplats representa el 2% de la despesa elèctrica de la llar, pot resultar fins a un 60% més econòmic que rentar la vaixella a mà amb aigua calenta (escalfar l’aigua consumeix molta energia), sempre que s’atengui algunes qüestions.

  • La seva ubicació i aparença: ha de col·locar-se en un lloc que disposi de presa d’aigua. De manera que si la cuina és antiga i no es disposa d’ella cal habilitar-la, amb l’encariment que això suposa. Els models estàndard tenen 60 cm d’ample, estan preparats per a 12 coberts i consumeixen al voltant de 18 litres d’aigua en cada cicle de rentada. Les dimensions del buit disponible en la llar per a la instal·lació del rentavaixella i l’entorn determinaran també el tipus d’electrodomèstic que es vagi a adquirir:
    1. Independent: no requereix de cap preparació especial.
    2. Panelable: es col·loca sota uns fogons i se sol emplafonar -embellir- a joc amb el mobiliari de cuina.
    3. Integrable: es col·loca totalment ocult (dins d’armaris).
    4. Amb aigüera: incorporen una aigüera en la part de dalt. Se’n diu també centre de rentada.
  • Ús que se li donarà: el nombre de comensals diaris i de menjars que s’elaboren en un dia seran determinants en l’elecció de la grandària del rentavaixella i la qualitat el mateix. Si la freqüència de rentades i el volum de plats i gots que cal netejar cada dia és elevat convé adquirir un aparell robust, amb altes prestacions i potència, encara que sigui més car.
  • Preu: el cost del rentavaixella varia molt segons el model triat, encara que la majoria costa entre 350 i 900 euros.
  • Etiqueta energètica: Convé buscar la qualificació energètica “A” i comparar l’eficiència energètica entre models similars. El volum d’aigua que consumeix un aparell de classe A és d’uns 15 litres, quantitat molt inferior a la que s’utilitza per a fregar a mà el mateix nombre d’utensilis de cuina i vaixella.

La utilització eficient del rentavaixella varia segons la pròpia elecció de l’aparell, la manera de programar-lo i d’efectuar la càrrega

Una vegada estudiades aquestes opcions, cal decidir-se pels diferents models, tenint molt en compte les prestacions que ofereixen els diferents rentavaixelles. Les més importants són:

  • Potència màxima: és d’entre 2 i 3 KW.
  • Nombre de programes: entre 4 i 7 programes.
  • Botó de mitja càrrega: permet rentar a mitja càrrega.
  • Consum d’aigua i electricitat: apareix en les etiquetes. Alguns models indiquen també altres dades, com el nombre de coberts o el consum d’aigua i l’eficàcia d’assecat (A-G).
  • Durada i efectivitat dels programes: cal triar el cicle apropiat al tipus, quantitat i brutícia de la vaixella. El 90% de l’energia que consumeix l’aparell s’empra a escalfar l’aigua i només es necessita el 10% restant per a fer girar les aspes i agitar l’aigua. L’habitual és que el programa recomanat pel fabricant superi les dues hores de rentada. Marques i models denominen de formes diferents els seus cicles de rentada però, en general, es distingeixen els següents:
    1. Rentada intensiva: és el més ràpid però el que més energia consumeix, atès que implica un escalfament major de l’aigua. Es recomana només quan s’han introduït cassoles i paelles que requereixen una rentada més intensa.
    2. Rentada ecològica o econòmica: consumeix menys energia elèctrica -no supera els 50 °C en els rentavaixelles- però pot durar una hora o més. Els programes freds i econòmics estalvien fins al 50% d’energia.
    3. De mitja càrrega: en general, és millor no posar en marxa el rentavaixella fins que s’ompli, ja que el seu consum serà gairebé el mateix que si s’utilitza mig buit. És important diferenciar l’impacte en el consum energètic de la quantitat d’aigua usada i de la temperatura a la qual l’electrodomèstic funcionarà. És l’augment de la temperatura, passar d’aigua freda a calenta i de calenta a molt calenta, i no la quantitat d’aigua utilitzada, la qual cosa fa que el consum es dispari. Cura amb aquests programes de mitja càrrega, perquè consumeixen, efectivament, menys aigua però gairebé la mateixa energia.