Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tributació de les dietes

Les dietes de transport, menjar i allotjament no tributen, sempre que no excedeixin uns límits marcats en la Llei de l'IRPF

La fiscalitat de les dietes de treball

/imgs/2008/05/dietes.articulo.jpg

Són molts els treballadors que, en alguna ocasió, han de desplaçar-se lluny de la seva ciutat de residència per a poder dur a terme els seus deures laborals. Un curs de formació, una reunió en una ciutat pròxima, la celebració d’un esdeveniment, la visita a una fàbrica de l’empresa… Els motius que obliguen a fer viatges de treball són nombrosos i molt variats. Una característica que solen tenir en comú totes aquestes situacions és que les empreses normalment compensen als seus professionals per les despeses que impliquen aquests viatges amb una espècie d’indemnitzacions, més conegudes com a “dietes”. En principi, semblaria lògic computar aquests pagaments per part de l’empresari als seus treballadors com una retribució per rendiments del treball, amb el que caldria incloure’ls en la Declaració de la Renda. No obstant això, la llei fiscal vigent en l’actualitat (reformada al desembre de 2006) entén que com les dietes són quantitats que pretenen compensar una sèrie de despeses que cobreix el treballador per motius laborals, no han de tributar. En qualsevol cas, la Llei de l’IRPF estableix certes condicions i límits perquè les dietes no tributin. Si s’excedeixen, el contribuent sí que haurà de declarar davant l’Agència Tributària.

Dietes per transport

En el concepte de dietes de treball s’inclouen totes aquelles assignacions que l’empresa abona a un empleat perquè aquest pagui les despeses de viatge als quals hagi de fer front quan ha de desplaçar-se o viatjar fora del lloc on es troba el seu centre de treball. En les dietes s’inclouen, per tant, despeses de manutenció, transport i allotjament. Per exemple, és molt comú que es paguin dietes a relacions públiques que han de viatjar per diverses ciutats per a organitzar esdeveniments de tota mena, a periodistes enviats especials o corresponsals establerts en un país diferent al seu, a militars que realitzen missions especials anés d’Espanya… En general, són molts els treballs que obliguen a traslladar-se de ciutat o fins i tot de país per curts o llargs períodes de temps per a dur-se a terme. En la majoria dels casos, les companyies abonen les esmentades dietes perquè els professionals no paguin de la seva butxaca les despeses que implica treballar fora.

Les dietes més conegudes són les de transport, menjar i allotjament. Per tant, es pot concloure que s’entén per dietes les quantitats abonades als treballadors a fi de compensar les despeses de locomoció, manutenció i estada que li generen determinats desplaçaments realitzats en l’acompliment de la seva activitat laboral. Aquestes quantitats no tenen la consideració de salari, perquè no retribueixen el treball, sinó que el seu objectiu és indemnitzar a l’empleat per les despeses ocasionades com a conseqüència d’una ordre de desplaçament. Aquest és el motiu pel qual s’eximeixen de gravamen; en considerar-se com a indemnitzacions, queden lliures de passar per Hisenda.

En l’actualitat, la legislació fiscal estableix que no cal declarar al fisc les dietes per a despeses de transport que abona l’empresa a un empleat per a compensar els pagaments de locomoció que hagi d’afrontar per fer el seu treball en un lloc diferent del centre laboral. L’actual Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques inclou expressament entre els rendiments del treball les dietes i assignacions per a despeses de viatge, però exceptua “les despeses de locomoció i els normals de manutenció i estada en establiments d’hostaleria amb els límits que reglamentàriament s’estableixin”.

Les dietes no tenen consideració de salari perquè no retribueixen el treball, sinó que compensen les despeses ocasionades per un desplaçament obligat

En qualsevol cas, la llei imposa certs límits i condicions que han de complir les dietes per transport, per a no haver de pagar impostos per elles. En primer lloc, si el desplaçament es realitza en transport públic, perquè la dieta estigui exempta de tributar, l’empleat haurà de justificar davant la seva empresa l’import de la despesa mitjançant una factura o un document equivalent. En segon lloc, estan exemptes les dietes per transport que resultin de computar 0,19 euros per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament. En tots els casos, el perceptor de la dieta ha de justificar els desplaçaments i despeses. Si les dietes de locomoció excedeixen aquests límits, hauran de declarar-se davant Hisenda. No s’exigeix, a diferència de les despeses de manutenció i estada, que el desplaçament es realitzi a un municipi diferent al del centre de treball habitual.

En aquest capítol s’inclouen les dietes que paguen les empreses en concepte de taxis, quilometratge o aparcaments. Totes elles estan excloses de passar pel fisc, sempre que estiguin dins dels límits esmentats. No obstant això, no estan exemptes de gravamen les quantitats satisfetes per a rescabalar al treballador de les despeses ocasionades per desplaçaments des del seu domicili al centre de treball i viceversa.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions