Tributació individual o conjunta?

Si una persona casada opta per la tributació individual, una de les majors dificultats que es troba és individualitzar les rendes que obtenen els diferents membres de la unitat familiar. En principi, un dels aspectes més fàcil de delimitar és la propietat dels rendiments generats per treball o activitats econòmiques, ja que s’atribuiran en exclusiva a qui els hagi generat. No obstant això, les pensions de viduïtat o orfandat, o les percebudes pels beneficiaris de mutualitats generals obligatòries de funcionaris o orfes o pels beneficiaris dels plans de pensions, o de contractes d’assegurances concertades, s’atribuiran a les persones físiques en el favor de les quals estiguin reconegudes.

Més difícil és delimitar la possessió de diners d’una parella en comptes corrents o altres inversions i guanys. En general, en un matrimoni en règim de guanys, els rendiments de capital procedents de béns dels quals són titulars tots dos cònjuges, s’imputaran en la Declaració de la Renda al 50%, la meitat a cada espòs. No obstant això, els rendiments de capital procedents de béns privatius, encara que conforme al Codi Civil tenen el caràcter de guanys, des d’una perspectiva fiscal s’atribuiran només al titular del bé (en aquest cas no es realitza la Declaració a parts iguals).

En referència als diners dipositats en comptes corrents, si com a subscriptor del compte figura només un dels cònjuges i el règim econòmic del matrimoni és de separació de béns, els rendiments i les retencions s’aplicaran només al cònjuge titular. Per contra, si el règim és de guanys, cada cònjuge s’imputarà la meitat dels rendiments i retencions, encara que només sigui un el titular del compte.

Respecte a les adquisicions de béns i drets que no es derivin d’una transmissió prèvia, com els guanys en el joc, es consideren guanys patrimonials de la persona a qui correspongui el dret a la seva obtenció o que les hagi guanyat de manera directa.

Per a poder triar si es tributa de manera individual o conjunta, és necessari formar part d’una unitat familiar. Segons la llei de l’IRPF, les dues modalitats d’aquesta són les següents:

• La formada pels cònjuges i els seus fills menors de 18 anys. En aquesta unitat s’inclouen, també, els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

• Unitats familiars monoparentals, formades pel pare o la mare i tots els fills menors no emancipats que convisquin amb un dels cònjuges. Perquè Hisenda admeti aquesta modalitat familiar, és necessari que el cap de família estigui separat. Convé saber que una persona que no s’hagi separat no rebrà el tractament d’unitat familiar monoparental, encara que tingui fills al seu càrrec. Tampoc els solters amb fills comuns formen una unitat familiar biparental. Podran declarar com a unitat monoparental la formada per un dels pares i tots els fills comuns, per la qual cosa l’altre pare declararà de manera individual.

L’Agència Tributària admet els matrimonis entre persones del mateix sexe com a unitats familiars i, per tant, poden acollir-se a l’opció de tributació conjunta.

Com l’exercici fiscal conclou el 31 de desembre, serà la situació familiar de cada persona en aquesta data la que marqui la possibilitat de fer la Declaració de manera individual o conjunta.

Amb la finalitat de realitzar la Declaració de manera conjunta és necessari poder incloure’s en alguna de les modalitats d’unitat familiar que accepta l’Agència Tributària. Això implica que les rendes que obtinguin els membres d’aquesta unitat (ja sigui per rendiments de treball, d’activitats econòmiques, de capital mobiliari, immobiliari, etc.) se sumaran i es gravaran de forma acumulada.

En sumar-se totes les rendes de la unitat familiar sense dividir-se entre el nombre de contribuents que componen la mateixa, pot ocórrer que hagi de tributar-se dins d’un tram superior de l’escala de gravamen de l’IRPF. Si ocorre això, no serà beneficiós per a la parella, amb el que seria més aconsellable optar per les declaracions individuals. En general, es pot dir que quan tots els membres de la unitat familiar obtenen ingressos (bé sigui per treball, activitats econòmiques, inversions, etc.) és més avantatjós fer la declaració en forma individual, ja que els imports i límits quantitatius establerts a l’efecte de la tributació individual s’apliquen en la mateixa quantitat. Per contra, si només un dels dos cònjuges treballa i obté ingressos, la Declaració conjunta serà més propícia.

Un altre concepte important que cal tenir en compte a l’hora de preparar la Declaració conjunta és el capital amortitzat a través d’una hipoteca. Quan es realitzen les declaracions de manera individual, en el territori general cada contribuent pot deduir-se fins a 9.015 euros de la seva base imposable (18.030 euros en total). No obstant això, si s’opta per la declaració conjunta, aquest límit s’admetrà per als dos membres de la unitat familiar, amb el que la deducció per cadascun d’ells seria de 4.500 euros. Tenint en compte només aquest aspecte, és més avantatjós fer la Declaració de manera individual que conjunta, ja que sota aquesta última modalitat es perdria dret a un important desgravament fiscal. En l’actualitat, són molts més els contribuents que opten per la tributació individual que per la conjunta.

En la tributació conjunta s’apliquen les mateixes regles generals de l’impost sobre determinació de la renda dels contribuents, quant al càlcul de les bases imposable i liquidable i determinació del deute tributari es refereix. No obstant això, una dels avantatges d’aquesta modalitat de tributació és que permet compensar pèrdues patrimonials i les bases liquidables generals negatives, realitzades i no compensades pels contribuents que componen la unitat familiar en períodes impositius anteriors en què hagin tributat de manera individual. Per tant, podria succeir que per mitjà d’aquesta modalitat, els contribuents compensin pèrdues que no podrien recuperar si tributessin de manera independent.

Els contribuents que realitzin la Declaració conjunta poden compensar minusvalideses que hagin tingut per vendre immobles, accions o participacions de fons d’inversió i les bases liquidables generals negatives, realitzades i no compensades en períodes impositius anteriors en què hagin tributat de manera individual.

Quan es fa la Declaració de manera conjunta hi ha certes especificitats que poden fer-la més o menys avantatjosa, en funció de cada situació personal o familiar. Per a començar, el mínim personal serà de 3.400 euros quan el contribuent convisqui amb el pare o la mare d’algun dels fills que formen part de la seva unitat familiar. La reducció s’aplicarà, en primer lloc, a la base imposable general sense que pugui resultar negativa com a conseqüència de tal reducció. El romanent, si n’hi hagués, disminueix la base imposable de l’estalvi, que tampoc podrà resultar negativa. Per part seva, el mínim familiar aconsegueix els 5.050 euros en el cas d’unitats monoparentals. Aquest concepte (mínim personal) fa referència a les quantitats mínimes d’ingressos que estan exemptes de tributar.

Una altra dels avantatges de la Declaració conjunta és que en el cas d’unitats familiars monoparentals, la base imposable es reduirà en 2.150 euros. En el cas d’una unitat familiar biparental, la reducció serà de 3.400 euros.

Quant a les aportacions realitzades a plans de pensions, no obstant això, no hi ha diferència entre fer la Declaració de manera individual o conjunta ja que el límit màxim de reducció de la base imposable és el mateix: de 10.000 euros anuals per a contribuents de fins a 50 anys (en el territori general), aplicat de manera individual per cada partícip o mutualista integrat en la unitat familiar. Per a majors de 50 anys, el límit s’eleva a 12.500 euros.

A efectes fiscals, és igual el règim econòmic baix el que visqui el matrimoni. Per tant, també els que han signat la separació de béns poden realitzar la tributació conjunta. A més, convé saber que l’opció de tributar de manera individual o conjunta es decideix en cada exercici. Per tant, un any pot optar-se per un model i al següent per l’altre, sense cap perjudici per als contribuents. Fins i tot hi ha la possibilitat de, una vegada presentada la Declaració, fer una complementària, sempre que el contribuent s’adoni que és més avantatjós per a ell fer-la sota un altre règim (per exemple si se signa de manera conjunta i és més beneficiosa la individual).

En cas que un membre de la unitat familiar opti per presentar la declaració individual, la resta dels membres de la unitat familiar perden el dret a declarar de manera conjunta. En aquesta situació, tots els membres de la unitat familiar quedaran obligats a presentar la seva Declaració de manera individual.