Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tràmits per a treballar a l’estranger

La quantitat i característiques de la paperassa dependran del fet que s'acudeixi com expatriat de l'empresa, treballador eventual o per a buscar "in situ" una nova ocupació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deMarçde2010
Img papeleoviajes Imatge: Kai Hendry

Enriquir el currículum amb una experiència laboral a l’estranger és una perla per al futur professional. Constitueix una experiència única i el repte d’adaptar-se a una altra cultura de treball, fins i tot a un nou idioma, que millora les condicions per a ocupar llocs de millor categoria en el futur. La globalització de l’economia mundial ha convertit en una cosa natural treballar en un país estranger, on a més els salaris són superiors als d’Espanya. Amb tot, sortir fora exigeix considerar diversos aspectes previs i realitzar una sèrie de tràmits que poden resultar farragosos. La paperassa dependrà de la condició laboral en què es deixi Espanya: com expatriat de l’empresa, treballador eventual d’una companyia estrangera o amb la voluntat de buscar en el lloc de destinació una nova oportunitat. No obstant això, i com primer tràmit, la majoria de països exigeix permís de treball o residència, excepte en l’espai Schengen, en virtut de la lliure circulació de persones vigent a la Unió Europea.

Mercats laborals

/imgs/2008/03/papeleoviajes.art.jpgLa desocupació ha portat a molts espanyols a plantejar-se treballar fora de les seves fronteres. Exercir en determinats llocs comporta certs avantatges econòmics, ja que els salaris dels països de l’entorn són superiors als espanyols. Els treballadors de Regne Unit, Alemanya i Holanda cobren el doble que els nacionals, segons un informe de l’escola de negocis IESE sobre l’evolució del salari en 14 països europeus. A més, un expatriat d’una multinacional espanyola gana almenys un 25% més i compta amb tipus impositius especials.

La majoria de països exigeix permís de treball o residència, excepte en l’espai Schengen

Quan es decideix fer el salt, el primer és triar destinació o que ho triï l’empresa per a la qual es treballi, en cas que aquesta decideixi l’expatriació:

  • Per mercats laborals, Europa és l’àmbit amb menys exigències, en aplicar-se el principi de lliure circulació de ciutadans als membres de l’espai Schengen, encara que no està de més informar-se. L’Institut Nacional d’Ocupació publica en la seva pàgina web una sèrie de guies orientades a treballar a Europa, així com enllaços a altres serveis públics d’ocupació de la Unió Europea amb informació útil. Una altra font on documentar-se és Xarxa Eures, el portal de la mobilitat professional de la Unió Europea. La seva pàgina permet cerques de treball, introducció de currículum i consecució d’informació sobre condicions de treball en diferents països europeus.

  • Llatinoamèrica constitueix un lloc atractiu per als llicenciats espanyols. A penes hi ha barreres d’idioma i el desenvolupament econòmic de Mèxic, l’Argentina, Xile o el Brasil ha animat a moltes companyies espanyoles a instal·lar-se allí. Telefónica, BBVA, Repsol o Endesa han desembarcat en aquests mercats.

  • Per a emigrar al seu veí del Nord, els Estats Units, cal tramitar un visat temporal o “green card”. Aquesta targeta -que en realitat és de color blanc i rosa- permet treballar en qualsevol lloc, però és difícil obtenir-la. Se sorteja un número determinat cada any. El servei d’immigració estatunidenca (INS) informa sobre quin tipus de visat es requereix en cada situació. Un dels primers tràmits que cal realitzar en arribar als Estats Units és demanar el número de la Seguretat Social, necessari per a totes les gestions administratives.

  • el Canadà és més flexible quant a legislació laboral, però com en altres països estrangers, es requereix permís de treball o residència, dominar anglès o francès -les llengües oficials del país- i homologar el títol en el cas dels professionals. Els més requerits pertanyen a l’àmbit de la salut, les tecnologies de la informació i l’educació.

  • L’última dècada, Àsia s’ha postulat com un mercat laboral replet d’oportunitats. El vertiginós creixement de la Xina ha portat a moltes empreses espanyoles a instal·lar-se allí i a multitud d’espanyols a emprendre una carrera al país de la Gran Muralla. Per a treballar en el gegant asiàtic, és obligatori obtenir un visat professional de classe Z, expedit per a períodes superiors a tres mesos. Quan s’ha treballat més de 183 dies, el Govern xinès exigeix pagar impostos locals. No obstant això, hi ha un conveni amb Espanya per a evitar la doble imposició que s’aplica en els impostos sobre la renda i el patrimoni.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions