En l’actual conjuntura econòmica, persisteix en l’ambient un temor generalitzat al fet que, a qualsevol moment, ens cridin al despatx del cap i la conversa acabi en aquestes terrorífiques paraules que ningú vol sentir: “Ho sentim molt, però a causa d’un pla de reducció de costos vostè ha estat inclòs en un expedient d’acomiadament col·lectiu”. Als caps i empresaris els desagrada tant pronunciar aquestes paraules com als empleats sentir-les. Però després d’un acomiadament, què es pot fer a continuació? La pèrdua de l’ocupació és un dels fets més dramàtics en la vida d’una persona. Els efectes psicofísics que se sofreixen es manifesten en forma d’ansietat, deterioració de l’autoestima i altres alteracions emocionals, juntament amb un bloqueig tal, que impedeix desenvolupar estratègies i accions que portin a aconseguir ràpidament una nova ocupació.
Segons l’experiència de la consultora DBM, especialitzada en la recol·locació de professionals, les 48 hores següents a un acomiadament són claus per no destruir les possibilitats futures de recol·locació. Amb aquesta opinió coincideix l’expert Màxim Sant, autor del llibre ‘T’han acomiadat, enhorabona!’, qui aconsella començar a buscar treball des del mateix moment en què un rep la carta d’acomiadament. Aquest és un consell que, en aquests anys, té una gran validesa a causa de la crisi econòmica i a l’escassetat d’ofertes al mercat laboral. “En molts llibres i pàgines web he sentit això de ‘dona’t un respir’, ‘reflexiona’, ‘abans de trobar treball, troba’t a tu mateix’ i coses semblants. Jo aconsello just el contrari: posa’t a buscar treball al més aviat possible”, afirma Màxim Sant. “Tampoc és bé atabalar-se si no es troba treball l’endemà de l’acomiadament: cal distingir entre expectatives i realitats. Però no cal oblidar que qui cerca troba”, prossegueix.
Guia express per trobar treball
Els qui es quedin en situació de desocupació han de posar-se a buscar treball al més aviat possible. Durant les 48 hores que segueixen a la comunicació de l’acomiadament convé seguir unes pautes de conducta per trobar un nou treball el més ràpid possible.
Comentar-ho amb familiars i amics. Moltes de les persones que es queden sense ocupació comenten l’acomiadament a amics, familiars i coneguts gens més conèixer la notícia. És alguna cosa recomanable i que fa molt més suportable aquest mal glop. Però aquesta pràctica, habitual a Espanya, propicia que les persones reunides no sàpiguen en ocasions com actuar en favor del professional acomiadat. “Recomanem que abans de llançar-se a difondre aquest missatge es reflexioni, es pensi i s’articuli un missatge coherent perquè les persones de l’entorn tinguin clar com ajudar a buscar opcions professionals”, aconsellen des de la consultora DBM.
Actuar amb prudència i no parlar malament de l’antiga empresa. És freqüent, i contraproduent, que els empleats acomiadats reaccionin amb ira quan coneixen l’acomiadament i que comencin a parlar malament de l’empresa sortint. Encara que pot ser una reacció comprensible, resulta una forma d’actuar que a llarg termini es torna en contra. Els professionals que actuen d’aquesta manera redueixen les probabilitats de recol·locació, ja que en la pràctica són pocs els responsables de recursos humans que contracten a persones que parlen malament de la seva anterior empresa. Se’ls considera persones conflictives i amb els qui poden sorgir problemes en el futur. Fins i tot pot ser que els propis coneguts no s’arrisquin a recomanar a algú que percebin com a conflictiu.
Mantenir la bona reputació davant l’anterior empresa. La vida professional dona moltes voltes i és possible que, tard o d’hora, es tingui l’oportunitat de treballar de nou en l’empresa o bé juntament amb alguns professionals amb els qui s’ha treballat en la mateixa. Per tant, no és convenient actuar de forma impulsiva. No s’ha de buscar revenja ni rescabalar-se amb personal que no hagi tingut un bon comportament amb la persona acomiadada. L’ex treballador ha de portar-se intacta la seva bona reputació com a professional, el revengisme pot fer que es perdin bones referències.
Buscar recomanacions en l’empresa que acomiada. S’ha de tenir el cap fred i fins i tot intentar buscar recomanacions entre els antics caps o altres professionals que continuen en l’empresa. Sobretot, si l’acomiadament és per causes econòmiques i els superiors han estat satisfets amb el rendiment laboral. En aquests casos, s’ha de pensar en totes les persones de les empreses que poden donar una recomanació o facilitar contactes en altres empreses. No cal dubtar a demanar-los una carta de recomanació, un instrument que serà de gran utilitat en la cerca d’una nova ocupació. La carta de recomanació és un text breu la redacció estàndard del qual pot ser alguna cosa semblat al següent: “Juan Pérez ha treballat en aquesta empresa entre els anys 2005 i 2010 a plena satisfacció i amb un òptim rendiment. Durant aquest període, ha realitzat de forma idònia tasques especialitzades en el departament de Comptabilitat”. El document tindrà el nom i càrrec de la persona de l’empresa que recomana, la signatura i el segell de l’empresa.
Mantenir el control emocional. En la majoria de persones, les reaccions immediates davant la pèrdua d’ocupació passen, segons els experts, per cinc fases emocionals diferents: xoc, negació, còlera, depressió i acceptació de la situació. El fet que l’experiència demostri que no es pot evitar passar per aquesta corba d’emocions, ha de servir per adoptar mesures immediates per recompondre el control emocional i que sigui més fàcil trobar una nova ocupació al més aviat possible. La sensació generalitzada que es viu és la de desvaloració. Els treballadors no se senten benvolguts com abans, tenen la idea que se’ls considera inútils (o menys útils que uns altres) i que, per això, prescindeixen dels seus serveis. Per això, s’ha de passar molt ràpid per les quatre primeres fases (en minuts o hores, si és possible) per centrar-se en l’última, en l’acceptació de la situació.
Buscar una nova ocupació
Els contactes són la via més eficaç, per això cal comunicar-los que es busca ocupació
Una vegada conegudes les mesures que s’han de prendre al mateix moment o en les hores següents després de conèixer l’acomiadament, arriba el moment de buscar una nova ocupació. A més de demanar la recomanació dels antics caps o d’altres professionals que treballen en l’empresa recentment abandonada, hi ha altres possibilitats:
Recórrer a la xarxa de contactes. Aquesta és una mesura que s’ha de prendre immediatament. Està demostrat que és la via més eficaç. S’estima que entre el 65% i el 70% dels llocs de treball sorgeixen a través del denominat networking (recomanacions d’amics, coneguts o antics col·legues). Aquest és el moment adequat per utilitzar els contactes que s’han fet al llarg de la carrera professional. Cal comunicar a les persones de la xarxa de contactes que es busca ocupació i explicar-los amb detall el tipus de treball que es vol aconseguir.
Resulta molt complicat ajudar a algú amb objectius tan imprecisos com: “Vull trobar un treball en finances al més aviat possible”. Per això, cal especificar les aptituds personals i estendre la xarxa de contactes. És adequat acudir a esdeveniments i conferències del sector i utilitzar llocs web de xarxes socials com Linkedln. No s’ha de veure la col·laboració en xarxes socials com alguna cosa puntual que succeeix en un lloc i en un moment determinats. Els millors candidats sempre busquen altres professionals del seu sector amb els qui establir contacte: al banc, en una tenda o en un restaurant. La propera oferta d’ocupació podria venir de qualsevol part. “Per això, no cal limitar-se a fer contactes en esdeveniments o programes propis del seu sector”, aconsella Rafael Vidal, expert de la consultora Robert Half International Espanya.
Múltiples versions del currículum vitae. És possible que no es tingui el currículum actualitzat, per la qual cosa s’ha d’actuar amb rapidesa per preparar el nou CV i la carta de presentació per començar el procés de cerca. S’ha de pensar en el currículum com un reflex en evolució i no com un document estàtic. Els experts recomanen tenir preparades múltiples versions diferents adaptades als diferents llocs que es busquen o al tipus d’empreses a les quals es dirigeix. Això indica un gran interès a buscar el lloc adequat.
Per què està vostè en atur?
Després d’un acomiadament, els responsables de recursos humans de les empreses amb les quals es realitzen entrevistes poden formular dues preguntes delicades. Del convincent que se sigui en les respostes dependria que s’aconsegueixi el lloc o no. Aquestes dues preguntes són: “Quin és el motiu pel qual li van acomiadar de la seva anterior empresa?” (versió oficial) i “Què creu vostè que va ser el que realment va succeir?”. Cal preparar una resposta raonada i raonable a aquestes pregunta, i referir-se al tema mitjançant comentaris positius sobre l’antiga empresa i, fins i tot, dels anteriors caps. Aquest és el moment d’exhibir la carta de recomanació.
S’ha d’acceptar la primera ocupació que ens ofereixin?
És necessari estudiar tots els pros i els contres de la nova ocupació. Cal meditar molt bé les decisions, sobretot, en el referit a ofertes imprevistes. Nombroses persones accepten l’oferta encara que el salari sigui inferior al de l’anterior empresa. La raó? Entenen que obtenen altres compensacions com la proximitat, el bon ambient laboral o l’horari. Sobretot, és fonamental pensar que és un període de transició mentre es troba una altra ocupació millor remunerada.
Per què no canviem de professió?
En quedar-se en atur, la majoria de les persones intenten trobar una nova ocupació en el sector on han treballat fins al moment. Però tal vegada pot ser una bona idea aprofitar una situació de desocupació per replantejar-se un canvi de rumb professional i canviar de carrera o activitat. Algú que ha treballat durant tota la seva vida en el sector d’assegurances no té per què buscar únicament treball en una asseguradora, ja que els seus coneixements li poden ser també útils per aplicar en comptabilitat o administració, entre uns altres. Aquest és un factor que no s’ha de passar per alt.
En l’actual situació de crisi, molt pocs treballadors se senten assegurances de mantenir a curt o mig termini el seu actual lloc de treball. “La majoria dels treballadors acomiadats no s’esperaven l’acomiadament, no en aquest moment o bé s’enganyaven a si mateixos. El meu consell és que, encara que et sentis segur, molt segur, però que molt segur en la teva empresa, pensis en aquesta possibilitat”, recomana Màxim Sant. Es poden seguir una sèrie de consells abans de perdre el treball per, en cas que succeeixi, reaccionar amb agilitat:
- Aprofitar per millorar les capacitats professionals amb els cursos de formació que engegui l’empresa (idiomes, habilitats, etc.)
- Assistir a totes les trobades professionals i del sector per engreixar la xarxa de contactes.
- Buscar informació sobre la marxa econòmica de l’empresa, de les companyies de la competència i del conjunt del sector, tant en l’àmbit nacional com en la resta del món (en el cas que es treballi en una signatura amb presència internacional).
- Preparar una bona base de dades sobre les empreses on es podria treballar en cas d’acomiadament: nom de directius clau i del responsable de recursos humans, informació sobre nous projectes, etc.
- Participar activament a les xarxes socials d’Internet, on es poden fer interessants contactes de gran utilitat en el futur.
